“No entra al cap dels mallorquins el despoblament quan ara hi ha un creixement desmesurat”

Antoni Mas Fornés és historiador i exerceix com a professor d’Història de la UIB. Aquests darrers mesos ha fet un ‘tour’ per diferents espais de l’illa, començant per la seu de la Societat Arqueològica Lu·liana, explicant els detalls de l’estudi d’investigació que ha duit a terme entorn dels ‘Pobles desapareguts (o gairebé desapareguts) a Mallorca durant l’Edat Mitjana’. Una temàtica històrica i que, segons apunta el propi investigador, en un altre moment sols hagués interessat als estudiosos i, aquest cop, ha despertat l’interès de molta gent, més enllà de la formació professional, intel·lectual o investigadora. 

-Com va sorgir aquesta idea d’explicar els pobles desapareguts a Mallorca?

– La Societat Arqueològica Lul·liana me va convidar a fer una conferència com a investigador i historiador. Entre els temes que havia treballat a fons els vaig proposar a la catedràtica d’Història Medieval, Maria Barceló i també li vaig dir la darrera investigació en la qual estava treballant i que m’havia encomanat una revista d’història especialitzada de la península entorn dels ‘despoblats’. A Catalunya, València, Aragó i Castellà el despoblament dels pobles és un tema que els interessa molt i també una realitat actual que els preocupa. Aquí pensava no pogués tenir tant d’interès, però aquest ja es va manifetar per part de Barceló i al final la conferència va anar sobre els pobles desapareguts a Mallorca durant  l’Edat Mitjana.

– I també han despertat molt d’interès si es té en compte el gran nombre de públic que participa de les diferents conferències que anau fent arreu?

– Sí. Els mitjans de comunicació tot d’una es van fer ressó i van fer reportatges i a les xerrades hi havia una mitjana d’oients poc habitual en aquests tipus d’actes. A què venia aquell interès? Pensava que a Mallorca el despoblament no era d’interès com ho és a la zona dels Pirineus, on s’hi fa molta feina i fins i tot hi ha una web que recull els pobles abandonats. Aquí pens que l’interès ve donat perquè no entra dins el cap de cap mallorquí que poguessin desaparèixer 15 pobles, quan ara hi ha un creixement desmesurat de població. L’estudi és una contraposició a la realitat actual de Mallorca. 

-Quan van desaparèixer aquests pobles?

-Durant l’Edat Mitjana. Durant el segle XIII Mallorca es converteix en un despoblat. Amb la conquesta del rei en Jaume I, els musulmans es refugien a les muntanyes i comença una ocupació nova formada per una població de cristians-catalans. 

– I com és què es fan nous assentaments poblacionals?

– El segle XIV amb el rei Jaume II es registren tres grans canvis. Hi ha noves ordenacions territorials, es creen pobles nous de 100 famílies. El rei els assignà terres cultivables amb rendes baixes. A cada veïnat els donava un trast d’un quartó, cinc quarterades de terra i 10 quarterades de garriga. 

Altres causes del despoblament és que les poblacions noves entren en competència amb les ja existents. Com exemples hi ha sa Pobla amb el nucli antic de Crestatx. O Petra, que el 1300 tenia unes 7 cases, amb Ariany que té una població similar. Durant la resta de l’Edat Mitjana Ariany desapareix i sembla que la població es trasllada a Petra per millors condicions. A Crestatx hi havia entre 15 i 20 cases i el 1310 sols queden 6 famílies disseminades. 

– Està parlant de nuclis molts petits de població?

– Sí, són poblets, amb una concepció molt diferent a l’actual quant a nombre de població. Ara serien els actuals llogarets. Com exemple diriem que el S.XIV Binifalet o Ruberts, serien un poble, mentre Sineu o Inca eren considerades petites ciutats. Val a dir que hi havia nuclis a Catalunya importants que no tenien tanta població com aquests que hem citat.

-Quins exemples pot destacar de pobles desapareguts?

– El segle XIII tenim el cas d’Alcúdia amb tres nuclis de població. Vila de Guinyent, que era un poble; Santa Maria de la Torre, que es trobava entorn de l’actual església de Santa Anna, amb un conjunt de 4 a 8 cases; i el nou establiment al turó entorn de l’actual església. 

Jaume II volia disposar d’un nucli tancat de murades, protegit i alhora proper al moll per incentivar el comerç amb Menorca. La gent d’aleshores tenia por a la mar i als corsaris. Així fan desaparèixer expresament el nucli de Guinyent i també el de santa Maria de la Torre, per quedar fora de les murades. Tots dos en benefici del nou poble al turó entorn de l’actual església.  

– Quants pobles van desapareixer?

– Pensam que entre 15 o 20, pendents de verificar amb la documentació. A la contrada n’hi ha que desapareixen a causa de les crisis econòmiques; els senyors i els pagesos enriquits compren les terres del poble, com passà a Binifornari a Bunyola. O Massanella, on un pagès de Selva, Catlar, comprà 12 parts de les terres. Aquest seria un cas similar al que ha passat actualment amb Biniagual. 

Altres exemples els trobam amb el cas Ero de La Vila, on en època de crisi ho compren tres famílies (Femenia-Bonet i Fluxà). O el cas de Sant Miquel de Campanet, que sempre hi ha hagut el dubte de si era llegenda o veritat. Segons documents de 1340 un vilero compra la finca de Gabellí i fa establiments al voltant de l’església de sant Miquel, ordenant fer cases de 1000 teules, que equivaldrien a habitatges d’entre 40 i 60 metres quadrats. Aquest nucli podria haver desaparegut a causa de les inundacions, un fet fins ara mantingut en la tradició oral, però consultat amb el catedràtic de geografia, Miquel Grimalt, la ubicació i les característiques de la zona podria ser real que una inundació fes desaparèixer el poblat. Altres pobles van desapareixer per por dels pirates. Entre aquests hi hauria La Palomera, que estaria a l’actual sant Elm. A més a Andratx hi havia dos nuclis de pescadors que també desapereixen. Un altre seria a Ses Salines, no on ara hi ha el poble, sinó a vorera de mar. 

– Deixant a un costat els pobles desaparaguts, vostè com historiador també forma part del relat teatralitzat del Via Fora que es fa a Alcúdia. 

– Sí, des dels inicis que ens ho va proposar la tècnica, i també historiadora, Carme Suárez, hi hem participat. Som dos historiadors de la UIB, Pere Sales i jo mateix que he preparat les seqüències històriques fins a les Germanies. Són tres escenes, però enguany sols se’n representa una. A més hi col·laboren professionals com Toni Domingo i Glòria Druguet i un gran nombre d’actors i actrius. 

– Què li sembla aquest format per acostar la història a la societat en general?

– De fet enguany van participar a un congrés d’Història Medieval a Alacant i vàrem exposar el concepte del Via Fora, com element vertebrador i didàctic per acostar la història als veïns, i la veritat és que vam tenir molts elogis. 

– Quina és la finalitat del Via Fora?

– Acostar als alcudiencs el seu passat perquè  sien conscients de fets de la seva història i que no hi renunciïn i l’entenguin. A més és una versió didàctica, teatralitzada amb històries fictícies que responen a realitats i contextes que poden ser reals. El Via Fora agafa moments històrics des de l’Edat Mitjana fins els anys 60 amb l’inici del turisme. El Via Fora suposa un esforç important de planificació i teatralització i que és possible i perviu per la implicació de Carme Suárez, sense ella no hi hauria Via Fora! n