“Quan menjo, moltes vegades penso: aquest sabor em recorda una obra d’art. Sempre he relacionat conceptes”

–Com es va iniciar el camí d’eatingarts? 

–Vaig començar l’any 2019, quan acabava la carrera d’història de l’art i estava un poc angoixada perquè tothom em deia que segurament no m’hi podria dedicar. I dins aquesta etapa de crisi vaig començar a fer el blog. És curiós que a altres carreres hi ha una part que fas un exercici de desenvolupament del negoci, i jo em demanava per què a història de l’art no es fa això, i simplement t’encaminen a fer de funcionària o professora.

–I per què relacionar-ho amb receptes?

–A la meva família tenc el meu pare i la meva tia que són historiadors de l’art, i, per altra banda, la meva mare és molt bona cuinera. La idea del blog està un poc inspirada en les sobretaules familiars de diumenge, quan solem menjar i parlar d’art. De sempre m’ha agradat relacionar conceptes, crear vincles. I, per exemple, quan menjo moltes vegades penso: aquest sabor em recorda una obra d’art, o mir un quadre i m’agrada relacionar-lo amb una olor. Visito pàgines web de museus i instantàniament penso amb quins plats puc fer amb algunes de les obres que hi veig.

–En aquests anys, quants d’enllaços entre art i cuina has creat?

–A instagram tenc 176 publicacions, entre textos i vídeos, perquè durant la pandèmia vaig començar a fer vídeos també. A mesura que anava publicant em va començar a fugir la vergonya que tenia en un principi. Poc a poc la reacció de la gent m’anava animant. També es va interessar per aquesta feina na Margalida Socias, i em va convidar a fer de col·laboradora a Alcúdia Ràdio, fent una secció d’art i cuina.

–I has pensat d’aprofundir aquest camp de la cuina i l’art?

–Xerrant amb l’artista Jaume Poma, que és el meu tio, a vegades hem comentat que estaria bé fer alguna cosa amb artistes que expliquin les seves receptes. Seria una altra manera de relacionar art i gastronomia.

–Les fotografies que fas també són composicions artístiques.

–Sí, fer les fotos també és tot un repte. Per exemple, el primer repte va ser fotografiar un plat d’espaguetis. Sembla mentida, però he descobert que fotografiar plats de pasta o begudes és el més complicat perquè quedi una imatge atractiva.

–Acompanyes cada publicació amb un text explicatiu. Què t’interessa afegir a les imatges?

–Amb els textos cerc difondre informació sobre art, perquè moltes vegades no agaf obres conegudes o artistes famosos. A més, els vincles entre un plat i una obra d’art a vegades no són tan òbvies, i aprofit els textos per explicar-ho. També m’agrada donar a conèixer fets curiosos.

–El Calendari Mallorquí 2023 incorporarà dotze articles teus de gastroart.

–La veritat és que me fa molta il·lusió que formi part del Calendari Mallorquí de l’any que ve. A més, com que na Margalida Socias va fer aquesta secció l’any passat, li dona una continuïtat que m’agrada.

–Són publicacions del blog o n’hi haurà de noves? 

–Són dotze receptes i obres que estan relacionades amb el mes de l’any on apareixen. La majoria ja estaven al meu blog i les he adaptades al Calendari, i n’hi ha algunes de noves, dedicades a Picasso i a Miró, que les he escrit ara perquè el calendari recorda els anys Picasso i Miró.