Romina Hidalgo, nascuda a Mar del Plata, viu a l’actualitat a sa Pobla. N’ Isabel Cerdà Serra, nascuda a sa Pobla el mes de maig del 1913, era una besàvia seva, i per aquest motiu al llarg de l’any passat va anar un grapat de mesos per l’Arxiu Municipal cercant petjades i pistes que l’ajudessin a reconstruir el seu passat mallorquí. Per aquest motiu vàrem saber de les seves curolles per viatjar i trescar pel món.
El passat 12 de maig va presentar a Can Soler, ‘Mientras tanto viajé’, un llibre atractiu que anima a que cadascú trobi el seu propi viatge com una experiència de vida. Una volta al món i una trobada interior d’una jova inquieta que només persegueix els seus somnis d’infantessa. Mentre presenta el seu primer llibre ja treballa amb l’altre projecte relacionat en la recerca dels seus avantpassats i sa Pobla.
– Com va sorgir aquesta passió i la necessitat de viatjar?
– De petita la literatura va ser la meva inspiració. Volia conèixer en persona tots aquells llocs perduts, què parlaven els llibres. I conèixer com vivien i què pensaven les persones a altres parts del món. Els llibres que vaig llegir a la infantessa em varen marcar.
– La idea de publicar la seva experiència com ha estat?
– He volgut esser escriptora d’ençà vaig aprendre a escriure el meu nom. Publicar un llibre sobre la meva experiència viatgera són dos somnis en un mateix. El somni de recórrer el món i el de contar-ho. Ha estat una feina complexa i llarga. Jo pensava que es tractava d’asseure’m a escriure el que recordava i amb això n’hi havia prou.
“Volia conèixer els llocs i la gent que en parlaven els llibres“
– A la gent que vol agafar la motxilla i caminar pel món que els hi diria?
– Que ho facin, que no esperin el moment ideal perquè no existeix. No cal esperar que algú ho demani. Que deixin les pors i les excuses enrere; que agafin la motxilla i se’n vagin. L’important és començar a caminar.
– Els que han llegit ‘Mientras tanto viajé’ diuen que és molt més que un llibre de viatges…
– És un llibre sobre animar-se a la vida, als somnis, al desig, a viure experiències i créixer com a persona. També és un viatge interior i una història d’amor. Un homenatge a la vida i una convidada a honorar-la.
– Després de recórrer el món, conèixer gent i viure aventures. Ara viu a sa Pobla. Com ens veus?
– Estic enamorada de sa Pobla, del paisatge, dels carrers, de les cases i de la seva gent. És un poble on hi conviuen moltes cultures i això m’encanta.
Vos veig com a gent molt càlida, compromesa amb el poble, les tradicions, les arrels, la cultura. És un poble que sempre està en moviment i acull amb els braços oberts.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió