“Si dius a Cuba que tenim massificació et diran que els enviem turistes cap allà”

–Tant pel nom de l’empresa com per la ubicació a un poble, fa pensar que l’objectiu inicial era més local i no tan global com ho és ara.

–Sí, mai ens havíem imaginat arribar on estam ara. Començàrem com estudi de disseny gràfic, amb en Joan Rosselló. Record que l’any 1995 va venir un inspector de la conselleria d’Indústria perquè havíem demanat una subvenció per comprar ordinadors i ens va dir: ah, ja veig que això és un xiringuito que heu muntat dos amics. I és que era un xiringuito de bon de veres. El matí fèiem una altra feina i els capvespres anàvem al xiringuito.

–I el nom ve del número del carrer?

–Exacte, i el motiu és que vàrem intentar registrar un munt de noms i ens els tombaven tots al registre mercantil. Estàvem al carrer Antoni Torrandell número 17, i el nom real de la societat encara és Di7.

–Moltes vegades vos han dit que què feis encara amb domicili a un poble?

–Sí, moltes. Una temporada vàrem tenir oficina també a Palma, però no val la pena. I per moltes coses dona més facilitats estar a Binissalem. Estam enmig i tenim tren, i aquestes coses són una avantatge també.

–Les ganes de comunicar li venen a Antoni Pons dels seus anys de corresponsal de premsa?

–Vaig ser corresponsal de Binissalem al Diario de Mallorca i al Baleares. I quan anava a l’institut, al Berenguer d’Anoia, ja m’agradava fer els meus escrits. Després just abans de Di7, vàrem començar el projecte de la revista è, que va ser on ens vàrem juntar uns  quants que després vàrem muntar Di7.

–I com han evolucionat aquestes ganes de comunicar?

–A jo el que realment m’agrada és la gestió, o sigui que si en aquell moment m’haguessin proposat un altre tipus de negoci segurament també hagués dit que sí. Avui, la part d’assessorament és ajudar a les empreses a comunicar millor. 

–Amb aquesta etapa de creixement d’aquella petita empresa, no hi ha hagut mai vertigen i pensar: jo em baixo del projecte?

–Això va fer baixar a l’altre soci, en Joan Rosselló, quan dúiem set anys. Sí, a vegades fa vertigen, però gràcies a l’obertura a fora podem tenir l’empresa que tenim ara.

–Per la vostra feina vos toca parlar, negociar i batallar amb polítics, d’això es pot dir que en sou experts?

–Hem fet feina amb tothom. Abans parlàvem més amb polítics, ara tot s’ha funcionaritzat molt. Ens presentam a licitacions, algunes les guanyam i altres les perdem. 

–Allò de dur el polític a sopar ja ha quedat antic?

–No, això ja no. 

–Dels polítics que heu tractat, quin creu que sabia més de comunicació.

–Uf, vaja pregunta… en Jaume Matas li donava molta importància a la comunicació, sobretot a la segona etapa. N’Aina Calvo també ho feia molt bé.

–I un polític que donava gust treballar amb ell perquè sabia delegar?

–En Jaume Font era un dels que creia més en la comunicació i que deixava fer feina a l’equip. Tenia claríssim que a part de la gestió era molt important la comunicació. I sabia aferrar-se a bons equips, tenia bons professionals al seu voltant.

–El fet d’entrar a Cuba vos situa a la diana dels antigovern cubà.

–Sí, sí, bé nosaltres entràrem a Cuba amb Iberostar, però allà simplement feim una feina professional. Avui el nostre principal client és Cuba, perquè feim feina pel Ministeri de Turisme cubà. Ara duim tota la promoció turística de Cuba.

–Parlàvem fa poc amb Joan Enric Capellà de l’etern debat turisme o no turisme…

–Està bé que se’n parli, però no em sembla bé que es critiqui el turisme. El que crec que no es pot fer és donar la sensació que no volem turistes. Digues a Cuba que tenim massificació i et diran que els enviem turistes cap allà. Ells n’estan necessitats.

–Com es treballa amb la segona generació d’hotelers?

–Jo no li llevaria gens de mèrit a aquestes segones o terceres generacions, com Barceló o Melià o Riu que estan multiplicant la companyia. Els pares tenen mèrit, però els fills han sabut rodejar-se dels millors i créixer.

–Quina ha estat la campanya més emblemàtica de Disset en aquests 30 anys?

–Jo diria que les campanyes de conscienciació social, com les de nivell estatal de violència de gènere o les d’igualtat. 

–I qualque campanya binissalemera?

–Clar, les de la Vermada les hem fet sempre excepte un any. Per nosaltres no hi ha clients grossos o petits, i en els moments complicats, que els hem tengut, qui ens ha permès aguantar han estat els petits.