“Treballam per impulsar una candidatura unitària de país per fer-nos sentir a Madrid”

Ve del món del sobiranisme, formant part de la candidatura del PSM de Llubí des de les segones eleccions democràtiques, fins que assumí el càrrec de jutge de pau durant 9 anys. Ara és el  quart president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, encara que ha format part del secretariat des dels inicis de l’Assemblea el 2014, amb Maria Antònia Oliver, Tòfol Soler i Margalida Miquel, fins agafar el relleu.

-Un relleu dins el mateix grup de persones que fins ara heu impulsat l’Assemblea i on la mitjana d’edat és més bé avançada. Els preocupa que el sobiranisme no engresqui les noves generacions?

– És una preocupació, els joves no hi són presents i cal rejuvenir l’Assemblea. Noltros tenim unes curolles de país i de futur, però el futur és dels joves i els hem d’engrescar per aportar noves idees i la força.

-Com teniu pensat fer-ho?

– Començam a fer contactes amb els estudiants de filologia catalana, la Plataforma per la Llengua i l’Obra Cultural. Tenim clar que no es poden assolir les situacions d’emergència com a país si no hi ha una confluència d’entitats civils que impulsin les bases sobiranistes, com passa a Catalunya. 

– Parlau de l’OCB, però també la mitjana d’edat és gran..

– També hem de fer passes per acostar-nos als joves del Pi i els de Mallorca Jove. És una tasca que hem iniciat amb la divulgació del documental de les ‘Germanies’. La presentació d’aquest a diferents pobles i amb diferents col·lectius ens ha permès explicar que les circunstàncies d’opressió del poder, pressió fiscal i explotació de la gent obrera, són extrapolables al que ens passa avui en dia. El documental ens serveix per apropar-nos a la gent dels pobles i fer xarxa i alhora que prenguin consciència de la situació en que ens trobam. 

– El lema de l’Assemblea és ‘comandar a ca nostra’, expliqui’s?

– Aquí tenim problemes socials, d’habitatge, educació, seguretat, sanitat… que es podrien solucionar o alleugerir si noltros gestionàssim els recursos i la riquesa que generam. Un exemple clar és l’ illa de Malta, amb una tercera part de la població que tenim aquí. Malta té una llengua pròpia reconeguda a la Unió Europea i allà se’ls tracta d’igual a igual, fins el punt que ara Malta ocupa la presidència del Parlament Europeu. No és una utopia que les illes, amb les seves diferències i camins particulars a fer, puguin viure de les rendes que es generen. Si ara es parla dels famosos Fons Europeus amb una inversió a 9 anys de 4,6 milions d’euros, que podrien fer amb 4,2 milions per any si quedassin aquí.

– Queda camí per recórrer?

– Manca que la gent se’n adoni. Que l’empresari es percati de la situació, com ara ha començat a fer la Pimen aturant la concessió dels centres de salut a grans empreses de fora. La gent ha de creure en la necessitat d’assolir la sobirania, sia quin sia el color polític. L’Assamblea és transversal i democràtica. La gent ha de deixar a un costat la mentalitat de dependència i creure amb el que té al territori. 

– No n’hi ha prou amb l’Assemblea. Quina és l’acció política?

– Treballam per, mitjançant una plataforma que compta amb el suport de diferents intel·lectuals, impulsar una candidatura unitària i de país de cara a les properes eleccions generals. 

– Amb quines formacions?

– Hem parlat amb MÉS, el PI i la CUP. Els diferents congresos de partit han retardat els contactes però sembla que tots venen a bé a parlar-ne. 

– Ho veu viable o els partits marcaran territori?

– Sí, si som capaços de deixar de mirar petits detalls i històries del passat i centrant-nos en el futur. S’ha de treballar per crear sinèrgies per tenir presència i avaluar quin seria el retorn. Ja està bé de dormir a la palla, hem de fer un plantajament possibilista. L’han fet els de l’Espanya ‘vaciada’ i es fan sentir, que és el que hem de fer en defensa de la llengua i la cultura i no permetre que qüestions com l’ecologisme o el feminisme, possin sota l’estora els símbols d’identitat nacional com són la llengua i la cultura pròpies. El perill és no ser capaços de fer ratlla damunt qüestions passades i sols mirar els petits detalls. El dit no ha de tapar la lluna!