Connecta amb nosaltres

Hola, què busques?

Entrevista

“Treballam per impulsar una candidatura unitària de país per fer-nos sentir a Madrid”

Joan Planas Ferragut, president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca

Ve del món del sobiranisme, formant part de la candidatura del PSM de Llubí des de les segones eleccions democràtiques, fins que assumí el càrrec de jutge de pau durant 9 anys. Ara és el  quart president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, encara que ha format part del secretariat des dels inicis de l’Assemblea el 2014, amb Maria Antònia Oliver, Tòfol Soler i Margalida Miquel, fins agafar el relleu.

-Un relleu dins el mateix grup de persones que fins ara heu impulsat l’Assemblea i on la mitjana d’edat és més bé avançada. Els preocupa que el sobiranisme no engresqui les noves generacions?

– És una preocupació, els joves no hi són presents i cal rejuvenir l’Assemblea. Noltros tenim unes curolles de país i de futur, però el futur és dels joves i els hem d’engrescar per aportar noves idees i la força.

-Com teniu pensat fer-ho?

– Començam a fer contactes amb els estudiants de filologia catalana, la Plataforma per la Llengua i l’Obra Cultural. Tenim clar que no es poden assolir les situacions d’emergència com a país si no hi ha una confluència d’entitats civils que impulsin les bases sobiranistes, com passa a Catalunya. 

Nou secretariat de l’ASM.

– Parlau de l’OCB, però també la mitjana d’edat és gran..

– També hem de fer passes per acostar-nos als joves del Pi i els de Mallorca Jove. És una tasca que hem iniciat amb la divulgació del documental de les ‘Germanies’. La presentació d’aquest a diferents pobles i amb diferents col·lectius ens ha permès explicar que les circunstàncies d’opressió del poder, pressió fiscal i explotació de la gent obrera, són extrapolables al que ens passa avui en dia. El documental ens serveix per apropar-nos a la gent dels pobles i fer xarxa i alhora que prenguin consciència de la situació en que ens trobam. 

– El lema de l’Assemblea és ‘comandar a ca nostra’, expliqui’s?

– Aquí tenim problemes socials, d’habitatge, educació, seguretat, sanitat… que es podrien solucionar o alleugerir si noltros gestionàssim els recursos i la riquesa que generam. Un exemple clar és l’ illa de Malta, amb una tercera part de la població que tenim aquí. Malta té una llengua pròpia reconeguda a la Unió Europea i allà se’ls tracta d’igual a igual, fins el punt que ara Malta ocupa la presidència del Parlament Europeu. No és una utopia que les illes, amb les seves diferències i camins particulars a fer, puguin viure de les rendes que es generen. Si ara es parla dels famosos Fons Europeus amb una inversió a 9 anys de 4,6 milions d’euros, que podrien fer amb 4,2 milions per any si quedassin aquí.

– Queda camí per recórrer?

– Manca que la gent se’n adoni. Que l’empresari es percati de la situació, com ara ha començat a fer la Pimen aturant la concessió dels centres de salut a grans empreses de fora. La gent ha de creure en la necessitat d’assolir la sobirania, sia quin sia el color polític. L’Assamblea és transversal i democràtica. La gent ha de deixar a un costat la mentalitat de dependència i creure amb el que té al territori. 

– No n’hi ha prou amb l’Assemblea. Quina és l’acció política?

– Treballam per, mitjançant una plataforma que compta amb el suport de diferents intel·lectuals, impulsar una candidatura unitària i de país de cara a les properes eleccions generals. 

– Amb quines formacions?

– Hem parlat amb MÉS, el PI i la CUP. Els diferents congresos de partit han retardat els contactes però sembla que tots venen a bé a parlar-ne. 

– Ho veu viable o els partits marcaran territori?

– Sí, si som capaços de deixar de mirar petits detalls i històries del passat i centrant-nos en el futur. S’ha de treballar per crear sinèrgies per tenir presència i avaluar quin seria el retorn. Ja està bé de dormir a la palla, hem de fer un plantajament possibilista. L’han fet els de l’Espanya ‘vaciada’ i es fan sentir, que és el que hem de fer en defensa de la llengua i la cultura i no permetre que qüestions com l’ecologisme o el feminisme, possin sota l’estora els símbols d’identitat nacional com són la llengua i la cultura pròpies. El perill és no ser capaços de fer ratlla damunt qüestions passades i sols mirar els petits detalls. El dit no ha de tapar la lluna!

Avatar
Escrit per

Feu clic per comentar

Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió

Deixa un comentari

Potser també t'interessarà

Calendari Mallorquí

A partir del 26 de novembre començarà a distribuir-se una nova edició del famós parenòstic

Àgora

Els tres joans, pels poblers, van esdevenir una institució

Afers i gent

Mestre Antoni Bissanyes, de Pollença, diu adéu a cinquanta anys de pastisser

Afers i gent

Escriptor, llicenciat en Química i docent a l’IES Marratxí, acaba de publicar 'Com posidònia en un alzinar!'