Creen l’associació de caragolers de les Illes

Jaume Riutort dels Caragolers de Muro, és el president de la nova Associació de Caragolers de les Illes Balears. Aquesta, segons explica el seu president, la conformen les tres úniques granges que actualment hi ha de caragols a les illes i que estan concentrades a Mallorca. “Caragolers Son Pou de Felanitx, que és la granja de caragols més veterana amb uns 17 anys d’existència; Caragolers de Muro, que fa 11 anys que ens dedicam a la cria, reproducció i engreix de caragols i Caragols Son Pieres de Calvià, que fa 11 anys que també tenen la granja. A més dins l’Associació hi ha la Fira del Caragol de Sant Jordi, ja que precisament fou dins el marc d’aquesta fira i de la mà del seu impulsor i coordinador, Josep Maria Lendínez , que va sorgir la idea de fer l’Associació”. 

Aquest col·lectiu té com a finalitat “evitar que es perdi el consum de caragols a Mallorca, ja que aquests formen part d’un costum tradicional i una gastronomia única i molt particular”. I afegeix, “si no hi hagués granges de caragols acabaríem tots menjant caragols congelats de Xile, Equador, Guatemala o el Marroc”. Així i tot, expliquen els caragolers; malgrat la conselleria d’Agricultura tengui unes 30 empreses donades d’alta com a granges de caragols, actulament sols n’hi ha tres. “Molts es van donar d’alta de la cartilla ramadera, però com que no és necessari donar-se de baixa han deixat l’activitat”.

Les tres granges que perduren expliquen que l’escomesa és dura i que cal fer molta feina i que t’agradi per continuar amb el negoci. “Durant el dia has d’atendre les vendes i la granja i els vespres s’ha de vigilar la pastura dels caragols. Són moltes hores que cal dedicar-hi i no et fas milionari. Avui la gent vol jornada laboral contínua i un sou garantit sense gaires maldecaps. Amb els caragols això no ho tenen!”, diuen dels Caragolers de Muro. 

Entre les tres granges i segons l’any poden produir entre 10 i 15.000 quilos de caragols; “no ens basten ni per servir mig any el restaurant Es Cruce!”, diu Riutort, alhora que apunta que el 90% dels caragols que es serveixen als restaurants són congelats, que a més, “tenen un preu més baix, però també ho és la qualitat” . Aquí és on l’Associació torna a tenir sentit, explica, “fer prevaler el caragol de qualitat i preservar i divulgar la gastronomia que l’envolta. Volem a més treure el caragol de Mallorca i la seva gastronomia a fora i formar part de la xarxa i ruta gastronòmica del caragol a la Mediterrània que inclou Catalunya, França i Itàlia, i ara també les Balears”. 

Josep Lendínez, també vol impulsar unes jornades gastrònomiques de cara a la tardor a Sant Jordi. 

Canvi Climàtic

Pel que fa altres aspectes que han de fer front els grangers de caragols, aquests apunten a una única malaltia a combatre, “el canvi climàtic”. Enguany ha estat molt complicat la cria i engreix de caragols a les granges amb les elevades temperatures dels mesos d’hivern, expliquen. 

“La producció ha estat més minsa i la qualitat també, els caragols han estat més magres. Hem de tenir en compte  les elevades temperatures durant els mesos que havia de ploure i fer fred (tardor-hivern), mentre ha fet un temps primaveral”. 

Jaume Riutort explica que cada any van avançant la retirada dels caragols de la granja. “Aquests les retiràvem a finals de maig i fins a mitjanç setembre no els retornàvem a la granja, ara cada cop aquest període s’escursa ja que des de maig a octubre hem de mantenir els caragols adormits”. Per això les recol·loquen dins una càmara freda a 17 graus i amb vent fort, com si fos hivern i així dormen tot l’estiu, fins a la tardor que les retornen al terreny de la granja.  Mentre aprofiten per desinfectar, llaurar i sembrar perquè els caragols puguin trobar-s’hi bé i tornar a iniciar un nou cicle de cria, reproducció i engreix.