Les noves directius de la Política Agrària Europea i la retirada de certs productes fertilitzants, adobs i desinfectants que fins ara empraven els pagesos poblers que dediquen les seves terres de conreu a la patata, han fet que optin per la implantació de nous cultius regeneratius de les terres de conreu. Enguany uns 10 pagesos poblers han experimentat amb el cultiu de la crotalaria. Així a les terres de conreu pobleres fins fa pocs dies s’han contemplat diferents sementers que lluïen plantes verdes amb una flor groga.
Segons explica el pagès Tomeu Payeras ‘Pel de Mel’, que ha sembrat uns 20 quartons de crotalaria, repartits a la zona de sa Canova i al camí de na Pontons, “la crotalaria és una planta lleguminosa que està inclosa dins la PAC i, segons els cultius que tenim declarats, ens obliguen a fer rotació a unes 4 o 5 hectàrees de terreny”. En Tolo ‘Pel de Mel’, ha fressat durant la primera setmana de setembre els sementers de crotalaria i explica; “aquesta planta s’ha de deixar créixer fins que fa un metre o més i ha florit.Les seves propietats són desinfectants per la terra, a més aporta molt de nitrogen i alhora fa funcions fertilitzant i d’adob. És una planta que s’ha de fressar i millor quan ha plogut, com ha passat aquests darrers dies, ja que quan fermenta dins la terra és quan fa la reacció i aporta tots aquests beneficis al terreny, abans de fer una nova sembra de patates”.
Altres, tècnics i pagesos apunten que la crotalaria és bàsica per fer la rotació de cultius, com abans es feia amb el cultiu de mongetes a sa Pobla. “Els sementers de mongetes donaven molt de rendiment al cultiu de patates. Com totes les lleguminoses són una bona font per nitrogenar la terra”.
Els sementers sembrats de crotalaria el mes d’abril es fressen a finals d’agost i principis de setembre. “Són sementers on abans hi havíem sembrat patata primerenca, que van collir els mesos de gener i febrer i que després hem fet rotatius”.
Cal tenir en compte que la normativa de la PAC obliga a fer la rotació de cultius i deixar descansar els sementers de patates durant 5 anys, apunten el pagesos. I, asseguren que és un termini massa llarg, ja que no hi ha tants de camps de cultiu per fer la rotació. Quant als resultats de la sembra de crotalaria, Tolo ‘Pel de Mel’ destaca que “la llavor és cara, per 70 quartons ens ha costat 3000 euros”.
Altres cultius rotatius
El blat de moro i la mostassa són altres del cultius rotatius que empren els pagesos poblers per complir amb les directrius de la PAC. Així i tot, apunten que el cultiu de mostassa està molt controlat, “després de la guerra del Vietnam i la utilització del gas mostassa”. Mentre, pel que fa al blat de moro, diuen, “és més factible tritular-lo que fer la recol·lecció, ja que sols es paga entorn als 23 cèntims”.
La geolocalització i fotografies d’aquests cultius de rotació són remesos pels pagesos, o els enginyers que treballen als diferents portals comercialitzadors i cooperatives, mitjançant una aplicació que s’ajusta al control i supervisió de la PAC, per tal de garantir que les rotacions s’han duit a terme i amb quins tipus de cultius s’han fet. A més de saber el procés de sembra i fressat d’aquests, com és el cas de la crotalaria, que donarà pas a nous sementers de patates.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió