Ningú vol la llana

Els pagesos i ramaders que començaren la tosa d’ovelles es mostren preocupats per on han de depositar o vendre la llana. Aquesta “no la vol ningú”, diu així de clar el mercader Rafel Canyelles d’Inca, encara que és gairebé l’únic de l’illa que exporta la llana a la península.

Paco Úbeda, gerent de la Cooperativa Pagesa de Pollença, explica que enguany només acceptaran la llana de la tosa dels socis de la Cooperativa, “ja que no sabem on vendre-la i tampoc tenim tant d’espai per emmagatzemar-la”. 

La llana, expliquen, no es pot cremar, ni emmagatzemar i tampoc es pot dur a cap punt verd per reciclar o que sia recollida. Així els pagesos o ramaders només tenen dues opcions; o bé la guarden a les seves explotacions, o bé la venen o regalen al mercader. “La llana no té preu -diu Canyelles-. Si jo l’he d’anar a cercar a les finques  no puc pagar res al pagès. Si ells la me duen els don 5 cèntims per quilo”. 

Rafel Canyelles va adquirir fa uns anys la maquinària d’un antic comprador de llana de Llucmajor. Així a mesura que ell rep la llana la destria, vigila que estigui ben seca i la premsa i embala per “quan pugui, enviar  un camió ple cap a la Península. Quan és allà, pot  estar un any o més sense que la comprin. L’enviam sense saber preu, ni qui la voldrà” . El mercader recalca que els cost de producció és molt elevat-recollir-triar-premsar i el transport cap a la península- “no és rendible, d’aquí que aprofitem el transport d’altres productes per fer l’enviament”. 

Quant als punts de venda Canyelles destaca que n’hi ha varis, Barcelona, Valladolid, Múrcia, però la demanda depèn del gènere que puguin tenir emmagatzemat. 

Davant la manca de sortides per la llana de la tosa, les cooperatives, com la del Camp Mallorquí, han decidit portar-la al magatzem de Canyelles a Inca, abans que iniciar un procés de venda o emmagatzement propi. 

Mentre des de la Cooperativa Pagesa de Pollença, que aglutina un gran nombre de pagesos i ramaders que han apostat per la cria d’ovelles i la venda de mens de qualitat i sota un estricte control de producció per fer-los més rendibles, enguany s’han plantat. Així, explica el gerent, “només podem recollir la llana dels  socis. A ells no els podem deixar amb el problema què fan amb la llana si no la poden cremar, ni dur al punt verd, ja que poden ser sancionats. I, a més intentam pagar-los a 25 cèntims el quilo”. 

La Cooperativa de Pollença l’any passat va recollir unes 15 tones de llana que finalment va enviar a la península, “encara que el cost no ens compensa”, diu Úbeda. “Els costos de transport i l’embalatge dificulta la retirada de la llana. Aquí feim bales de 200 quilos. Aquestes les duu a terme un soci amb la seva embaladora, però és una tasca difícil, ja que la llana queda enganxada als rodillos”.

Pel que fa a possibles ajuts de la conselleria d’Agricultura, asseguren no saber-ne res per a l’actual campanya. I quant a la reutilització de la llana a sectors com la construcció, apunten que tot és molt experimental i si qualque constructor ho vol provar, vol que li portin la llana al tall i no paga res perquè no sap el resultat.