La Generalitat de Catalunya, i més concretament la Cartoteca de Catalunya, volen celebrar la tardor d’enguany els 150 anys del naixement de Leonor Ferrer (1874-1960), la primera dona delineant de l’Estat. En principi, la notícia pot semblar curiosa o normal, però té una ramificació amb sa Pobla i Búger. La curiositat i el voler esbrinar la connexió, varen fer que en volguéssim saber més coses.
Què feia na Leonor a Búger i a sa Pobla? Cercant les seves petjades, la vàrem localitzar per primera vegada al Padró del 1943 de sa Pobla. Estava hostatjada a l’Hostal Comas del llavors carrer Major 47 –avui C/Mercat-. Aleshores tenia 69 anys, una edat avançada. Venia del la població menorquina de Mercadal, on hi havia treballat de mestra. Què va venir a fer na Leonor a sa Pobla el 1943? La veritat és que no ho sabem del cert. Una hipòtesis o plantejament la vincula a Búger, perquè entre el 1936 i el 1937 hi va exercir de mestra. Va venir de visita, abans de traslladar-se a la seva Barcelona natal? Podria ser… La segona troballa que vàrem fer la gent de l’Arxiu Municipal pobler, va ser que na Leonor va començar a fer de mestra a Búger el 4 de gener del 1936 i s’hi va estar fins el 21 de desembre del 1937. Fou depurada, com la majoria de mestres, i destinada al Pilar de la Mola a Formentera, gairebé un exili o presidi. A Formentera, va ensenyar els infants de la Mola fins el 9 de juny del 1939. Després, va ser destinada al Mercadal (Menorca).
L’homenatge que li prepara la Generalitat no és per la seva tasca de mestra –títol obtingut el 1897-. Realment és perquè ella va ser la primera dona de l’Estat que va obtenir el títol de perit delineant, el 13 de març de 1905. Leonor va fer feina fins el 1931 a la Societat General de Telèfons, més tard Compañía Peninsular deTeléfonos. Compaginava aquesta activitat amb l’ensenyament de la delineació, primer a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i més tard va obrir la seva pròpia escola amb el nom d’ Academia de delineacion para señoritas, al número 10 del carrer Grasses del Poble Sec, a Barcelona.
El 1935, trobam una instància seva; demanava la seva incorporació a l’ensenyament públic. I quasi al final de la sol·licitud demanava si era possible una escola petita i unitària i davant la mar. Li donaren el poble de Búger, malgrat que no estava davant la mar, si bé els dies clars des del turó poden veure la badia a la llunyania. La Guerra Civil la va agafar de ple, lluny dels seus i ja amb una edat. Segurament que no ho va tenir fàcil per a sobreviure.
Ara que tenim informació sobre la figura de Leonor Ferrer, nosaltres també ens apuntam a l’homenatge que li retran a la seva terra natal. Mentre, continuarem esbrinant ençà i enllà per veure si aviat vos podrem donar més noves de la seva estada per la nostra contrada.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió