L’associació Pa i Mel, amb 30 anys de trajectòria i tasca d’integració social, vol convertir l’espai en un centre sociocultural per atendre els més de 500 usuaris que tenen i obrir-se a altres col·lectius del poble
Fou durant el discurs que pronuncià Ada Siquier, el 2022, quan en representació del col·lectiu Pa i Mel, recollí l’escut d’or de sa Pobla quan anuncià l’adquisició de les antigues bodegues de vins Torrens, can Mama, per a dur endavant un dels seus majors projectes socials al poble. Recuperar aquest espai com a centre d’operacions de Pa i Mel.
Han passat quasi tres anys i ara, Ada Siquier i l’arquitecte i membre de Pa i Mel, Rafel Moranta, expliquen amb el permís d’obres en mà, com transformaran els diferents espais de l’antiga bodega i els usos que hi tenen prevists.
“Al llarg de 30 anys Pa i Mel ha crescut molt i hem desenvolupat molts de projectes. Hem passat i ocupat diferents espais, des de can Garroví, casal d’entitats … I també mos hem de servir de les cuines d’hotels de can Picafort i d’un restaurant d’Inca, Canyamel, per poder dur a terme els diferents cursos de formació per a col·lectius vulnerables“, va explicant Siquier mentre s’obri l’espai de can Mama.
Són unes antigues instal·lacions industrials de 550 metres quadrats, matisa l’objector de consciència que s’estrenà amb Pa i Mel abans d’assolir el reconeixement i professionalitat d’arquitecte, Rafel Moranta. “S’ha de fer un canvi d’ús. Però el handicap és la coberta d’uralita que ocupa tot l’edifici. La retirada i descontaminació supera el pressuposts de Pa i Mel per enllestir la reforma“. Aquest ronda els 100.000 euros. “D’aquí que s’ha de prioritzar“, diu Moranta, a l’hora que té clar que; “hem de fer un edifici ètic, no estètic. Hem de cobrir necessitats. Hem d’assolir lo just i necessari amb la normativa que ens marca la llei”.
Partint d’aquesta premisa de necessitat, utilitat i ètica, el disseny de recuperació de l’espai comença per zones laterals que amb la cessió de vidrieres i altres estris i materials, es convertiran en aules de formació. A més ja tenen dissenyat l’espai per la cuina industrial i de formació, així com banys i un espai d’atenció i oficines. “Amb el temps potser retirem tota la coberta i quedarà una plaça oberta amb edificis al costat; un espai per compartir amb tot el poble“, matisa Siquier. “I del fustam retirat, afegeix l’arquitecte, farem grades”. “Pensam en un projecte europeu, no tradicional”. Tot plegat per donar aixopluc a la formació de persones vulnerables que després dels cursos de cuina o cambrers de pisos, troben un lloc de feina qualificat .
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió