A principis de febrer fou el primer cop que es van conèixer els nous cantaires de la coral Veus de Llubí i la seva directora, la també veïna del poble, Maria Antònia Fernández. Ella és professora de música. Als set anys ja va estudiar música i cantava a corals.
A més, explica aquesta nouvinguda d’arrel llubinera, des Serral, “vaig estudiar piano i cant a sant Josep Obrer i me vaig inclinar pel cant. El 2000, als 20 anys, vaig començar a dirigir cors infantils. La música estira, com ha quedat demostrat amb la crida i convocatòria que hem assolit aquí a Llubí”.
Efectivament, alguns del cantaires de la nova agrupació ja han format i, encara en són membres, del Cor Parroquial. Altres a més s’han anat formant i gaudeixen de la música a altres corals com la de Binissalem. I un nombrós grup de veïns integrats dins la nova coral, s’hi han engrescat per primer cop, “quan vam veure el projecte i la manera en què el mos va exposar na Maria Antònia, fora del que és una coral parroquial ens va resultar atractiu i ens ho passam bé”, apunta na Fati, una jove amant de la música i el cant que s’ha estrenat per primer cop dins una formació d’aquest tipus.
El grup l’integren des de nins de 5 anys fins a homes i dones de 70 anys. Fins i tot hi ha l’organsita del cor parroquial, un nin format en música dins el si de l’Escolania de Lluc, Pau Amengual Figuerola, que també cantà la Sibil·la l’any passat. Un cant, per altra part, que també ha interpretat en diferents ocasions la directora de la coral. “El que hem intentat fer és formar un grup que gaudeixi de la música. I ho hem aconseguit. El projecte musical és que ens ho hem de passar bé, hem de passar gust del que feim. No ha de suposar cap obligació”, matisa la directora d’aquesta coral tan variada.
Maria Antònia apunta com la pandèmia va fer molt de mal a les corals. “Moltes d’aquestes formacions musicals van aturar per complet els assajos i, fins i tot, algunes van tardar molt més enllà de la pandèmia a refer-se. S’ha de dir que algunes corals estaven formades, majoritàriament per gent gran, i la Covid els va assustar molt i ja no es varen tornar a integrar dins el grup”.
Ara, cinc anys després de la pandèmia, la jove directora va voler aportar el seu gra de sorra en la revitalització de la música al municipi i mitjançant el cor parroquial i la difusió municipal va fer una convidada que ha resultat ser intergeneracional i ha engresgat un gran col·lectiu de veïns. Aquests van començar els assajos per destriar veus i classificar -los per tenors, soprans, alts i contrabaixos el mes de febrer, a raó d’un assaig per setmana. Ara el dia 19 de juliol, just abans del sus de festes patronals, s’estrenaran amb un repertori molt variat.
“Interpretarem des de Banana Boat Song, Tres i tres, l’Ametler, Bres per una princesa negra, Copeo Matancer, Avions de Paper, Syahamba, Barbara Anna i Fruit Canon”, apunta Maria Antònia.
Unes interpretacions, que estan lligades a uns moviments i una petita escenografia cap a l’escenari de l’altar de l’església, que és on es durà a terme el concert. “L’acústica de l’església és única i per una formació que comença, com Veus de Llubí, és el millor espai, ja que a un exterior es fa molt difícil controlar altres renous que puguin interferir amb les veus i que els cantaires les sàpiguen controlar i no desvirtuar el concert o despistar-se”, matisa.
Tot s’ha de dir, la coral Veus de Llubí està formada majoritàriament per dones (cosidores, dones de casa, mestres, jubilades, empresàries, adminsitratives, funcionàries…) i per mitja dotzena d’homes. Això sí, tots ells tenen formació a la coral parroquial i alguns han treballat dins el món de la música i tenen coneixements musicals i de veu, com Toni Figuerola, Antoni Contestí o Tomeu Torrens que han format part de grups de música d’estils molt diversos entre sí.
Mentre la directora de la formació s’estrenà a Llubí fa una sèrie d’anys cantant al Sant Crist de l’Ermita durant la processó del Dijous Sant. Un cant inèdit al poble i que va tenir lloc a la plaça del Molí de son Rafal i que no va deixar ningú indiferent per la novetat i per la interpretació sola i amb una veu imponent i amb un aclaparador silenci dels presents. “Va ser un cant molt emotiu dins el marc en què es va dur a terme”, recorda.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió