Almenys tres bars baixaran la barrrera aquest final d’any. Són cafès emblemàtics, de tota la vida i situats a zones cèntriques, el que provocarà minvar la vida social i l’esperit de poble, diuen els veïns.
El primer bar que ja ha rodat la clau del seu pany és el Bar Sami, que just fa unes setmanes va fer la seva festa de cloenda. Un bar d’aquells mítics situat a la Plaça dels Abeuradors, un dels epicentres del poble, just al darrere de l’Ajuntament, i que ha deixat de funcionar per culpa de la jubilació de la seva propietària. “Era un bar que sempre tenia ple i que donava vida a aquests carrers. Durant aquestes setmanes l’hem trobat a faltar”, comenta un veïnat de la zona. Just al costat del bar hi ha una tenda de roba que també ha notat com per aquell carrer, ara que el Sami ja està tancat, hi passa manco gent: “Hi ha menys trui. Tant per berenar com durant tot el dia hi havia gent per amunt i per avall. D’ençà el Sami està tancat, aquests carrers estan més buits. Fa falta que torni obrir un bar així a aquesta zona”, diu la propietària.
A menys de 100 metres del Sami hi ha Sa Fonda, un altre bar que per febrer també tancarà per la jubilació dels seus propietaris. De camí cap allà, a la Plaça Comte d’Empúries, hi ha tres senyors majors asseguts a un banc i m’atur a xerrar amb ells per demanar-los què suposa el tancament de tots aquests bars.
En Tòfol i n’Esteve m’expliquen que “és trist perquè aquests bars sempre tenien una gentada i ara per aquests carrers ja no hi ha ningú. Això de sortir a fer dues copes és de temps enrere, ara la gent queda a casa seva. A nosaltres ens agradava passar les hores jugant a cartes al bar i ara no podem. Però no només són els bars que tanquen. També ho fan les sabateries, les peixateries, els diumenges la plaça fa llàstima… Tot acabarà a zero, i això que de cada vegada hi viu més gent al poble”.
A finals de desembre tancarà les seves portes també l’emblemàtic cafè de Can Moragues, ubicat just devora el convent de Santa Anna. La seva propietaria esmenta que “per diferències entre les propietàries de l’edifici ens veim obligats a tancar d’aquí poc. Però en acabar el contracte ho hauria deixat igual, perquè he tingut un infant fa poc i vull poder dedicar-li més temps. El bar funciona la mar de bé perquè és una zona de passada, però les coses han anat així. Esperem que algú el torni a agafar d’aquí poc. A mi em fa molta pena tancar perquè sempre ha estat un bar familiar i jo sóc la cinquena generació que l’ha duit”.
Mentre alguns tanquen, d’altres s’atreveixen a començar nous projectes. És el cas de la parella d’argentins que just fa quinze dies va agafar Can Costitx. Diuen que varen obrir “amb la idea de fer menjar argentí, però als pocs dies ja ens vàrem adonar que no ho havíem de fer així. Aquí el que funciona són els bars de poble i nosaltres ens hem d’adaptar per oferir el que els veïnats volen”.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió