El relleu generacional al sector dels negocis de forns de pa està provocant un profund canvi a molts pobles, ja que s’estan jubilant les mans que han pastat aquests aliments bàsics i que s’han convertit en autèntics centres socials. Arriben nous productes, nous horaris i nous costums. A Campanet, a la plaça Major i a pocs metres de l’Ajuntament, trobam el forn de Ca Sa Xarreta, que ara viurà aquest relleu ja que la parella que l’ha duit els darrers 30 anys, na Maria Antònia i en Manolo, posen punt i final a mitja vida de forners i es retiren traspassant el negoci a noves mans.
Ha estat un forn dels de ‘tota la vida’, obrint a les 6.30, amb caps de setmana, poques vacances i pocs dies lliure. La madona així ho recorda: “Al principi no tancàvem cap dia i fèiem matí i horabaixa, i amb el temps tancam un dia setmanal i després de la pandèmia ja no feim horabaixes. Però el meu home s’hi posa a les dotze de la nit i ho feim tot aquí, pa, coques, pastisseria… tot”.
Asseguren que la clientela també ha anat evolucionant, “la gent major d’abans era més panera i quan n’hi quedava mig ja en venien a cercar un altre, també venien a comprar més prest. Ara els joves, a vegades organitzen un pa amb oli i no pensen a comprar pa”.
En Manolo i na Maria Antònia són de Selva i la família d’ell també té un forn allà. Ells començaren al gremi regentant un forn sis anys a sa Pobla, i després pegaren el bot a Campanet.
“No me parlis dels pans de benzinera -diu Maria Antònia-, perquè no puc donar passada a aquelles barres, i que les agafin amb les mans que ho toquen tot”, però reconeix que les vendes se ressenten d’aquestes vendes de les benzineres. També parla dels pans que se serveixen a molts restaurants, “a vegades els diumenges ens agrada anar a dinar i comentam: mira que és mal de fer fer un pa dolent, però el que et donen a qualque lloc…”.
La parella viu les darreres setmanes d’activitat i el juny ja no obriran. Diuen que els nous propietaris volen mantenir els mateixos productes i ja hi van per aprendre. Na Maria Antònia no amaga la pena que li fa tancar la porta a aquesta etapa de la vida, “és que el forn ho ha estat tot per nosaltres, i la nostra vida social ha estat sempre allò que ha passat aquí dedins”.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió