L’arribada de les festes de sant Feliu a Llubí coincidia amb la ‘plena’ de les tàperes. Això, quan aquest producte típic del poble tenia un preu al mercat. Les tàperes es començaven a recollir des de principis de juny fins a principis de setembre. Eren tres mesos on les famílies del poble, amb tots els seus membres, pares, mares, fills i padrins, no escatimaven esforços i hores de matinada i horabaixa per treure un jornal. Anys era més suculent que altres, però els ingressos que percebien les famílies de la venda de la collita de tàperes diària als magatzems locals, era cosa de no deixar-se perdre. A finals de temporada el recapte bé servia per fer alguna millora a la casa, comprar qualque capritxo, o pagar els estudis i passar l’hivern sense dificultats. Era, es podria dir, l’or verd del poble. D’aquí que no es tractava de perdre cap rella.
La taparera és una planta molt fructífera que quan més en cullen, més en fa. Una collita que s’ha de fer de forma setmanal, sinó es vol que el sementer sia tota una flor, com passa actualment. A la finca de ses Coves el sementer de tapareres és un dels bons. I per tal que no es perdi el costum de collir tàperes l’Ajuntament de bellnou va convocar el concurs de collir-ne. Aquest cop els pares van demostrar un gran interès per ensenyar els més petits, el que és i com se cull una taparera, encara que alguns d’ells poques n’havien collit. La collita fou festiva i amb rivalitat sana per saber qui en collia més. De bellnou quedà demostrat que els que en van apendre de petits no han perdut la pràctica; Joan ‘Porret’, Andreu ‘Corbera’, Joan ‘Barri’, Joana ‘des Cafè’, Cati ‘Porreta’, i la veterana madò Margalida.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió