Per singular que pugui semblar, pel fet d’ubicar-se al centre de l’Illa i no a vorera de mar, Inca, acull des de fa quasi dues dècades la major empresa de ‘socorristes’ de l’illa. Tomeu Llobera és el responsable de ‘Salvament Aquàtic’, una empresa de serveis que abasteix amb més de 1000 treballadors la demanda pública i privada per disposar dels coneguts com ‘vigilants de la platja’.
“Hem de tenir present que en qualsevol espai on hi hagi aigua hi ha d’haver un vigilant i socorrista”, detalla. Així es parteix del gran nombre de piscines públiques que s’han implantat durant la darrera dècada; “cada piscina de més de 50 metres de làmina-llargaria- malgrat sols hi hagi un pam d’aigua de profunditat, te l’obligació de comptar amb un socorrista”. A més s’han d’afegir les piscines dels establiments hotelers o restaurants, espais públics de caire privat, tobogans… “En aquest cas un hotel de més de 50 places també està obligat a tenir personal de salvament aquàtic”. I, encara resta afegir-hi els quilòmetres de platges que sota la gestió municipal també precisen d’aquests serveis entre vuit i nou mesos a l’any. “Aquí la demanda varia– explica Llobera- en funció de cada ajuntament o de l’empresa que obté l’explotació de les platges, igualment que la durada del servei, si s’enceta a l’abril o maig”.
Com exemple de la demanda d’aquest tipus de personal, Llobera, apunta que a les piscines de Palma i Calvià necessiten uns 100 professionals de salvament aquàtic tot l’any. I, pel que fa a la dotació d’aquest servei a les platges, a principis del mes d’abril ja s’incorporen unes 250 persones. És una incorporació de personal escalonada depenent del pla de salvament municipal aprovat per la direcció general d’Emergències que tengui cada municipi. Així, els socorristes no s’incorporen a les platges de Muro, Alcúdia i Can Picafort, fins el 1 de Maig. Mentre, “a Capdepera el pla de seguretat de platges s’activa just abans de Pasqua, sien quines sien les dates de les festes. Ells ja tenen les platges i els serveis a punt i al 100%. A Santanyí, en canvi, fan una primera contractació de socorristes l’1 d’abril, però passat Pasqua, els retiren i tornen implantar el servei a partir del maig i fins a final de temporada”.
PERFIL DEL TREBALLADOR/A
La gran demanda de mà d’obra obliga als profesionals i empresaris que es dediquen a la contractació de treballadors a preparar-los com a futurs agents de primers auxilis. D’aquí que duen a terme campanyes per evitar caure en estereotips com que els socorristes han de ser persones joves, corpulentes i que han de saber nedar i tenir força. “La part important de la feina de socorrista no és la de nedar, o treure de l’aigua persones ofegades, que també. Però és més important la part de primers auxilis. Es trobaran més cops amb la necessitat d’assistir a una persona que ha patit un infart que a una que s’ha ofegat”, apunta Llobera.
D’aquí que es faci una crida especial a les persones de més de 50 anys que provenen de sectors varis com picapedrers, cambreres de pisos, o altres, on la feina ja els és feixuga i que formant-se tenen una sortida laboral dins el salvament aquàtic i d’emergència. “ A més es poden garantir una feina estable al llarg de tot l’any, ja que la demanda hi és i creix”.
MÀ D’OBRA FORANA
Tomeu Llobera explica que la demanda de socorristes els ha portat des de fa uns anys a estendre l’oferta de treball a la península. “Tenim treballadors que provenen d’Andalusia,Castella-La Manxa i en particular de Toledo o Salamanca”. A més, apunta que aquests no són suficients, així l’any passat van optar per contractar uns 250 treballadors procedents de Perú.
“El fet que Espanya tengui un conveni de treball amb el Perú ens va facilitar les contractacions i l’estada al país durant 6 o 9 mesos. Ara hem tornat a cridar a molts dels treballadors peruans, però una sèrie es veu que es van quedar al país eludint la llei d’estrangeria, de retorn obligat un cop acabat el període laboral”.
Es pot dir que la procedència del treballador o treballadora dins aquest sector determina les característiques sobretot de l’edat. Mentre els socorristes mallorquins són treballadors d’entre 50 i 60 anys, o molt jovenets, els peninsulars oscil·len entre els 22 i 30 anys, i els peruans entre 25 i 40 anys.
FORMACIÓ
La formació és bàsica per a garantir el servei de salvament aquàtic. Aquesta s’ajusta a diferents normatives. “Els treballadors peruans es formen al seu país mitjançant una empresa espanyola homologada. Igualment que ho fan els que prevenen de la península. Aquest realitzen cursos de 120h i s’han de reciclar cada dos anys. Mentre aquí el curs és de 8 hores i serveix per 10 anys. La millora de cursos és un repte, però manquen professionals per impartir aquestes formacions”, apunta Llobera. Així i tot, i per garantir la seguretat i professionalitat dels socorristes, la direcció general d’Emergències vol implantar pel 2024 un certificat de professionalitat que suposa un curs de 350 hores, que el Govern subvenciona amb 500 euros.
TRANSPORT i HABITATGE
El fet que molts dels treballadors d’aquest sector sien forans són bàsics per ells dos serveis, el transport públic per accedir a diari al seu lloc de feina, i l’accés a un habitatge durant els mesos que estan a l’illa. Aquestes dues premises l’empresa els intenta facilitar disposant d’un centenar d’habitatges pels seus treballadors a poblacions properes a la costa i als llocs de treball. Destaquen a més que a la zona nord, sa Pobla, és el municipi que millors connexions de transport públic te per acostar els treballadors a les platges de Muro, Alcúdia i Can Picafort. El nou servei de transport públic que s’incrementa a l’estiu garantitza la conectivitat entre poblacions amb accés a habitatge i el lloc de feina
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió