La relació de la nàutica i la mar i tots els oficis que s’hi relacionen, més enllà dels pescadors, és el que intenten treure a llum les dues dones que el passat mes de maig van presentar en públic un primer esbós de tres anys de treball i recerca dins aquest petit nucli mariner del Moll de Pollença.
Diana Borràs, que a més de sociòloga i antropòloga és filla de Rafel Borràs, impulsor de les drassanes Borràs del Port, un de tants que van fer les primeres embarcacions en fibra i en sèrie. Borràs s’ha servit de la col·laboració i tandem investigador d’Antònia Puig, “jo aport els contactes i la coneixença amb la gent des del meu lloc a Nàutica Elcano”, explica, una empresa familiar amb molts d’anys d’arrelament al Moll.
Ambdues fan el tanden investigador per tal de posar en valor “les drassanes del Port de Pollença sembla han estat menys valorades i són una part molt rica de la història del Moll”, matisa Borràs.
“Vaig començar a investigar i voler saber més de la drassana familiar que el meu pare va iniciar el 1962. Ell ja havia treballat amb fibra als Estats Units i amb la coneixença d’aquest material va fer les primers embarcacions al Moll”,apunta l’antropòloga. Astilleros Borràs va tancar el 1992, amb una producció en sèrie de 172 embarcacions, 9 models i 1 veler. “Mon pare va fer les primeres lanxes ràpides de fibra, i amb l’excusa de voler saber-ne més entorn aquesta construcció, vaig anar descobrint tot un món i una història de professionals i oficis que me va semblar que era just treure-la a llum per la seva riquesa humana, professional i econòmica en la vida i desenvolupament del Moll el darrer segle”.
Borràs i la seva filla historiadora, Joana Cifre, fa dos anys van iniciar tot un procés d’investigació, per tal de recaptar el nombre de drassanes que es van instalar al Moll i la producció d’embarcacions que es van dur a terme. Han comptat amb l’aportació del coneixement humà d’Antònia Puig per anar lligant caps.
“La primera lanxa de fibra d’esquí la va fer mon pare. I hem recopil·lat informació de tres drassanes que treballaven amb fibra”. Les drassanes Borràs eren les més petites. “Els motlles de Borràs estaven fets a la mateixa drassana. També fou l’única drassana que marinitzava els motors”. Mentre “Myabca va ser una drassanes que va evolucionar des de la construcció de grans velers i llanxes de fusta d’ una qualitat excel·lent cap a la construcció d’embarcacions en sèrie. Els motlles es feren a partir de bots i llaüts fets per mestres d’aixa del Moll”. Aquesta drassana té una història molt rica i interessantt en les seves dues etapes, apunta Borràs. Alhora que també afegeix una tercera drassana, “Ibyc, fundada per un belga que va desenvolupar una gran producció industrial en cadena”.
A mesura que Borràs i Puig van recopil·lant dades avaluen el gran abast que envolta el món de la construcció d’embarcacions i les múltiples històries que s’han generat. “Veim com la tasca es fa gran i ara tenim un treball molt ampli a mesura que feiem entrevistes, ara ja en tenim nou, i aquestes persones ens aporten noves dades i fotografies, a més d’altres documents”, explica la sociòloga.
“La fabricació en fibra és un món per descobrir”, diuen. Alhora que surten a la llum oficis relacionats; mecànics, fusters, velers, ferrers… d’aquí la tasca i la fita de voler posar en valor tots aquest patrimoni.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió