L’aigua de la terra com a líquid universal, sempre cerca per gravetat, el nivell més baix per trobar el seu camí cap a gorgs, llacs, albuferes i mars. Durant milions d’anys l’aigua ha traçat el seu camí arrossegant graves, pedres i terra amb la seva força erosiva, fins a canalitzar el seu propi llit. Amb aquesta descripció el pagès, estudiós i observador pobler, Pep Cirer, enceta el documental que juntament amb el fotògraf i professional, Miquel Cerdà -Micer-, han duit a terme i han presentat entorn de la importància del camí de l’aigua i dels torrents que li donen sortida.
Després d’una sèrie de passejades per diferents torrents de la contrada, explicant la flora, l’erosió, la força de l’aigua i la necessitat de preservar aquests espais, els dos companys Cirer i Cerdà van apostar per plasmar els resultats en un documental que fou presentat a sa Pobla i que preveu tengui més recorregut. Fins i tot, responsables del Govern en matèria de recursos hídrics que l’han vist, s’han interessat per la informació que aporta.
Segons expliquen els autors que han recorregut els torrents de Vinagrella de Llubí, al seu pas pel pont de Son Costa, el Torrent de Sant Miquel de Campanet, just després de les Ufanes i la seva confluència amb el Torrent de Búger, ja dins terres de la marjal poblera. O el torrent de Son March de Pollença i també el de Sant Llorenç, “ens ha proporcionat molta informació del que és un torrent i la seva funció, del què s’ha de fer i el que no, per tal que el recorregut de l’aigua sia fluït i no passin desastres o desbordaments”, matisa Cirer.
“Avui dia es pot fer una radiografia, visiblement definida, de tres zones ben delimitades en els nostres torrents. Una zona natural que no ha rebut cap o un mínim impacte a la riba del torrent, conservant la vegetació natural en forma de bosc de ribera, essent les alzines, mates, ullastres, murtes, com les més aclimatades. Una altra zona mixta a on l’impacte humà ja es fa evident, arribant l’activitat constructiva i de cultiu a la vora del marge, reduint la massa arbòria i arbustiva. I finalment una zona antropogènica, clarament modelada i canalitzada per la mà humana, on la vegetació ha estat pràcticament erradicada d’arrel, per aprofitar al màxim la terra, fins al mateix marge superior del torrent. En aquesta zona, s’han canalitzat llargs trams de parets de formigó, al costat de cada vessant del llit, definint un canal totalment artificial. Aquesta cimentació fa que el torrent pugui convertir-se en un riu per la força que agafa l’aigua que no es trascola pel subsol, el que en molts de casos provoca inundacions”, detalla l’estudiós.
El documental recull imatges dels diferents exemples de torrents, llits i transcurs de l’aigua. “D’aquí, explica Cerdà, que ho haguem fet amb dues tongades per observar bé cada situació”. “Per la forma d’actuar, com es pot observar en els darrers temps, el torrent és el gran desconegut, sempre s’ha cercat resoldre els problemes, amb l’enginy tecnològic que proporciona la força de les màquines, generant situacions que dificulten l’equilibri de l’entorn”, afegeix Cirer.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió