L’orgull de poble està més amunt que mai a aquests tres municipis, i els seus ajuntaments ja han anat per feina per fer celebracions lluïdes per commemorar una data històrica. No pot ser d’altra manera, ja que en memòria de les generacions de lloritans, mancorins i consellers que anhelaren al llarg de la història deixar de dependre de l’ajuntament de capçalera, ara és l’hora de fer festa grossa.
Els que més varen frisar el 1924 i que ara encetaran aquest any del centenari són els de Lloret. No volgueren esperar i el primer de gener ja feien camí en solitari. Un segle després encara tenen més pressa, i no esperaran a l’entrada d’any nou. El dimarts 31 de desembre a les 12 del migdia han convocat un acte oficial d’obertura del centenari a la plaça Jaume I. També han estat els primers en crear una comissió amb exbatles i investigadors del poble i han triat un logotip commemoratiu. Ara donaran a conèixer el programa oficial, que inclourà l’edició d’un llibre de Lloret que repartiran a cada casa, per donar a conèixer l’activitat i història dels racons del poble. També es volen senyalitzar aquests espais per fer divulgació de la història que contenen. Diverses entitats del poble també se sumaran programant activitats, com per exemple, es faran unes jornades d’estudis locals.
A Mancor està previst editar un llibre que sigui la crònica dels 100 anys de vida independents de Selva. Es farà un recorregut cronològic del 2 d’abril de 1925 fins el mateix dia de 2025, explicant els actes que es faran per commemorar la segregació. La previsió és que per les festes de Sant Joan es pugui fer la presentació a càrrec dels autors, Gabriel Fiol i Jaume Gual.
Consell es va independitzar d’Alaró pel juny, i està previst fer actes tant per juny com per Sant Bartomeu. S’ha fet una comissió i una proposta és aprofitar per inaugurar l’Ajuntament després de la reforma.
L’aprovació de l’Estatut Municipal obrí la porta als nous pobles
En plena dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) hi hagué una onada segregacionista a Espanya afavorida per l’aprovació de l’Estatut Municipal l’octubre de 1924. Aquesta norma pretenia emprendre una reforma dels ajuntaments, amb l’objectiu de regenerar la vida municipal i acabar amb el caciquisme de la Restauració. El text s’encarregà al jove estadista José Calvo Sotelo, però l’ambiciós pla no es va arribar a aplicar. Tot i així, introduí algunes mesures per facilitar la creació de nous municipis: va permetre la possibilitat de crear Entitats Locals Menors, i regulava l’alteració de termes municipals per segregacions sense límit de població, si ho aprovaven dues terceres parts del consistori.
A Mallorca se segregaren Lloret (gener), Mancor (abril), i Ses Salines i Consell (juny). Fruit de l’estatut nou s’inciaren tres Entitats Locals Menors on no s’arribà a constituir ajuntament: Ariany, dependent del municipi de Petra; Es Capdellà, dependent del municipi de Calvià; i S’Arracó, d’Andratx.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió