Un mural retorna al carrer uns padrins d’Alaró

“Quin enrenou familiar quan l’any 1986 descobrim que la fotografia que il·lustra, en el diari, el titular sobre les eleccions generals, és del padrí i la padrina!”, així explica Antònia Coll que començà la història d’una imatge que va aparèixer per sorpresa al Diario de Mallorca de fa gairebé 40 anys, i que ha acabat estampada a una façana lateral de la casa del carrer del Pontarró on ara viu la neta, a mans de l’artista Cati Julve.

Els padrins res sabien que els havien ‘retratat’ agafats de bracet i pujant el carrer de Son Antem, que va de devers l’escola graduada cap al centre del poble. Però el testimoni gràfic era tan bo que anys i anys després el mateix diari la seguia publicant sempre que parlava de temes socials, de persones majors… Fins i tot una vegada morta la parella compareixien el dia menys pensat allà, damunt el paper, i la família els descobria a una taula d’un cafè o a qualsevol papereria. La neta diu ara que només pot donar “gràcies infinites a la càmera que els va immortalitzar així! Per a molts és poc més que una imatge anònima, però per a fills i nets, i bona part d’Alaró, són en Dionís Rubí, de ca’n Real, i na Jerònia Campins, de ca’n Vinyes”.

L’any 2005 n’Antònia i el seu home, Joan Fuster, varen anar a  viure a una casa feta a un antic hort del Pontarró, i allà cresqueren el seus dos fills, Joan i Enric. Ella recorda els padrins i padrines que es varen trobar a aquell carrer del Pontarró de fa vint anys: “Ens reberen com si ens haguéssim estimat de sempre. El concepte de ‘fer poble’, compartir, veinadejar… va ser natural i entranyable. Festa grossa xerrar amb na Maria Cassolí, en Jaume Conseller, na Joana Gall...  allò era pura vida!”.

I amb això que passen els anys, i arriba un dia que n’Antònia i en Joan pensen que seria preciós retornar els padrins per sempre més al carrer en forma de mural “amb cor” a una paret de la casa. Contacten amb l’artista Cati Julve, “una dona de traç valent”, que ben aviat connecta amb l’idea. Volien que fos de color “roig encès, el color del seu batec, de les seves idees rebels, de la nostra memòria oberta”, diu la neta. I d’aquesta manera en Dionís i na Jerònia han tornat a caminar de bracet, “generant un nou passeig col·lectiu pels carrers que ens caminen per dintre”, diu Coll.