«Un grup de versions en acústic que no sabem què duran de bo», així es presenten els membres de Xarop de garrot, una formació que neix agermanada al grup de metal-rock Es Fossers i que cerca posar lletres alegres a melodies conegudes. La seva darrera creació s’aferra tant a l’actualitat que han agafat el Mucho mejor (Hace calor) de Los Rodríguez per cantar a la massificació que toca a les portes de les carreteres mallorquines, i a la invasió de ciclistes.
Els ‘xarops’ són tres membres, un de Sóller, un de Búger i un de sa Pobla, però aquest darrer poble és el nexe que els uneix, com també passa amb Es Fossers.
Tomeu Amengual, de Búger, és el bateria de Fossers i Xarop de garrot, i explica que el primer grup ja té dotze anys de vida i ja són coneguts: «Feim rock mallorquí, però amb molt de catxondeo, i tenim dues persones que fan un poc de show i fan participar la gent. Ara el que hem fet és crear el grup de Xarop de garrot, que també té la mateixa idea de mesclar música amb humor i diversió, però a partir de fer versions en acústic cançons conegudes».
Amengual explica que, com que els hi va la marxa, no han dubtat en crear aquesta cançó dedicada als ciclistes que embossen camins, carrers i carreteres quan comença a fer un poc de calor. Està just acabada de treure del forn i ben aviat la donaran a conèixer amb el seu corresponent vídeo-clip.
I és que els vídeo-clips que han enregistrat Es Fossers aquests anys de carrera són tot un gènere audiovisual i tot un espectacle que convé veure. Basta guaitar a youtube i cercar-los per entendre el concepte de sumar música ‘canyera’ amb vídeos provocadors i que no escatimen les animalades ni les escenes de ‘catxondeo’.
Tenen dos àlbums amb títols que parlen per ells tot sols, el primer ‘Mos han aplegat amb sos calçons baixos’, amb cançons com Vaig fort, De potada, Panxa plena o Xoriço Man; i el segon, ‘Com més grans més ases’, que inclou Ous amb caragols, No me diguis porc, Vas de caguetes, o A pixar i a jeure. Ben aviat ‘amenacen’ amb un tercer àlbum, diu Amengual.
El bateria explica que una de les raons de fer un grupet acústic de versions és el problema que precisament provoca l’instrument que ell toca: «A molts locals ens diuen que no volen concerts amb bateria perquè fa molt de renou i després tenen problemes amb els veïnats. Així que canviam la percussió i a veure si així podem tocar a més llocs». Entre les versions que estan assajant ara, avança que n’hi ha de molt variades, des d’una d’Enrique Iglesias fins a Oasis.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió