Queda encara dins MÉS per Mallorca un gruix de nacionalistes amb voluntat de construir un país? Les aliances electorals amb el Front Ampli i el PSOE poden provocar malestar o indiferència entre una part dels militants i simpatitzants? L’espectacle que ens han donat dies enrere les esquerres massa populistes ha estat penós i lamentable. Per intentar respondre aquestes preguntes, convé fer una passejada per la història del nacionalisme mallorquí, des dels seus orígens fins avui.
Un partit pot conservar el nom, els símbols, la història i fins i tot els principis fundacionals, mentre el centre de gravetat del seu projecte polític es desplaça. Aquesta reflexió convida a examinar l’evolució del nacionalisme progressista mallorquí durant els darrers cinquanta anys, des del naixement del Partit Socialista de les Illes (PSI), el 1976, fins a l’actual MÉS per Mallorca.
El PSI, convertit en el Partit Socialista de Mallorca (PSM) el 1977, va néixer en un context de recuperació de les llibertats democràtiques, però també de reivindicació de la personalitat nacional de Mallorca. Entre els seus impulsors record Sebastià Serra, Antoni Tarabini, Celestí Alomar i Francesc Obrador, noms vinculats als primers passos d’aquell projecte polític. El seu ideari combinava socialisme, democràcia, defensa de la llengua i la cultura pròpies, autogovern i dret d’autodeterminació. No es tractava únicament de gestionar les institucions des d’una perspectiva progressista, sinó de contribuir a la construcció política d’un país.
Durant més de tres dècades, el PSM va representar una expressió singular del nacionalisme mallorquí d’esquerres. Amb encerts, errors, contradiccions i limitacions electorals, va mantenir una personalitat diferenciada respecte dels grans partits estatals. La reivindicació nacional no era un simple complement del programa social, sinó un dels seus fonaments ideològics. Mallorca era concebuda com una comunitat amb identitat, interessos i capacitat de decisió propis.
La configuració de MÉS per Mallorca, a partir de la confluència del PSM amb Iniciativa Verds, Esquerra Republicana i altres sensibilitats progressistes, va representar una transformació significativa d’aquell espai polític. El nacionalisme tradicional donava pas a una formulació més àmplia, definida com a ecosobiranista. Hi varen aterrar altres sensibilitats força disciplinades.
Aquesta evolució –en teoría– no implicava necessàriament abandonar el projecte nacional. De fet, els estatuts de MÉS continuen reconeixent el dret d’autodeterminació i diverses formulacions de sobirania, inclosa la independència. Tanmateix, una qüestió és mantenir aquests principis en els documents fundacionals i una altra, diferent, és determinar quin lloc ocupen dins l’acció política quotidiana.
El PSM aspirava a transformar Mallorca des d’un projecte nacional propi i d’esquerres. La pregunta és si MÉS continua aspirant a aquesta construcció nacional o si ha evolucionat cap a una força progressista territorial, amb sensibilitat mallorquinista, integrada en les aliances generals de l’esquerra espanyola.
Els acords electorals d’octubre del 2026 tornen a posar aquesta qüestió damunt la taula. Per a les eleccions generals del 29 de novembre, Ara MÉS ha pactat una candidatura conjunta amb Sumar i Esquerra Unida, dins el Front Ampli, mentre que per al Senat ha avalat una candidatura unitària amb el PSIB-PSOE.
Des d’una perspectiva electoral, aquestes aliances tenen una justificació comprensible: la d’evitar la fragmentació del vot, ampliar les possibilitats de representació i articular una resposta conjunta davant les dretes. A més, sembla que Ara MÉS encapçalarà la candidatura al Congrés, una condició que permet defensar una certa autonomia política respecte de les organitzacions estatals.
Però la qüestió nacional va més enllà de l’eficàcia electoral. Una coalició pot resultar útil per obtenir representació parlamentària sense que això signifiqui necessàriament avançar en la construcció d’un projecte nacional propi. El problema no és tant amb qui es pacta, sinó en quines condicions, amb quins objectius i amb quines garanties de conservar la independència política.
També seria injust reduir l’actual MÉS a una simple expressió territorial de l’esquerra espanyola. La seva activitat institucional manté reivindicacions del PSM relacionades amb la llengua catalana, el finançament, la protecció territorial i l’autogovern. La discussió és si constitueixen els instruments d’un projecte nacional de llarg recorregut o si s’han convertit principalment en reivindicacions sectorials dins una agenda progressista més general.
El Psm aspirava a transformar Mallorca des d’un projecte nacional propi i d’esquerres. La pregunta es si MÉS continua aspirant a aquesta construcció
Caldria examinar, igualment, fins a quin punt aquesta transformació respon a una evolució natural de la societat mallorquina, als canvis generacionals i demogràfics, a les necessitats electorals o al pes creixent de sensibilitats ideològiques distintes dins l’organització. Sense aquesta anàlisi, atribuir responsabilitats concretes o intencions deliberades seria precipitat.
Cinquanta anys després del naixement del PSI, i davant un canvi demogràfic i cultural preocupant, la qüestió mereix una reflexió serena, especialment entre aquells que han viscut i compartit la trajectòria del nacionalisme mallorquí. Els partits polítics han d’evolucionar, adaptar-se a les noves realitats i cercar aliances. Però també han d’explicar amb claredat què volen conservar del seu llegat i quins objectius consideren irrenunciables.
En definitiva, el debat no consisteix a determinar si MÉS és més o menys d’esquerres, ni a qüestionar la legitimitat dels seus pactes electorals. Consisteix a saber si la construcció nacional de Mallorca continua essent una finalitat política central o si, progressivament, ha passat a ocupar un lloc secundari dins un projecte més ampli de transformació social. L’endemà dels acords electorals, queda una pregunta damunt la taula i és: com reaccionaran els militants, simpatitzants i electors del PSM i de MÉS davant aquesta nova etapa? I, sobretot, quin lloc ocuparà d’ara endavant la construcció nacional de Mallorca dins el seu projecte polític
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió