L’any 1982 la festa del Vermar arribava a la seva majoria d’edat amb la divuitena edició, i per afegir activitats que animassin a fer més popular la celebració, els organitzadors convocaren el primer concurs de fideus de vermar a Can Arabí. Va ser el divendres 24 de setembre, i enguany es compleixen 40 anys d’aquella primera vegada d’una activitat que ara se segueix fent els dies abans del cap de setmana de la vermada. Actualment es programa el sopar de fideus a Can Arabí el dijous, i l’endemà es fa el sopar a la fesca als carrers de la vila.
La revista Binissalem, en el seu número de 2 d’octubre, es feia ressò de l’èxit sense precedents de la festa de la Vermada amb una massiva participació popular. Es destaca que més de 2.000 persones ompliren Can Arabí per participar al concurs i al sopar de fideus.
A la mateixa revista Binissalem d’un any abans es recorda els inicis de la celebració de la Vermada, que té els origens a mitjans anys 60 al Club Atlant. A una entrevista que es fa a un dels fundadors de la festa, Biel Fiol, explica que la primera edició es va fer l’any 1964 a porta tancada a Can Gelabert, casa de Llorenç Moyà. El president del club era Toni Moyà i la festa juntà a molta gent del poble, tant que la casa va quedar petita i es varen plantejar obrir portes i fer una festa pel poble. Fiol recordava que la festa volia ser una manifestació de tot el folklore de la feina del vermar, quan tothom cantava i ballava fins el darrer dia, quan «es tallava un fillol per dur-lo a la casa dels senyors, celebrant allà una festa».
El darrer dia de la verema es posava el poble cap per avall i es feia tradicionalment festa grossa quan els talls de vermadors voltaven el poble carregats de flors i botelles de vi. Conten que es feia la festa del Ramell: la madona de la casa enviava una cistella adornada amb flors, galletes, confits, licor i tabac a la vinya, i els vermadors la passejaven per tot. Antigament es feia un ramell – o fillol-, que era una forma de festeig.
La festa del Vermar de Binissalem se celebra el darrer cap de setmana de setembre, coincidint amb la festivitat de Sant Gall, símbol i patró de la fertilitat i dels poders sexuals. Sant Gall, a més, és patró de Biniagual.
La infanta Elena també fa festa com a polèmica vermadora major
També compleix 40 anys que Elena de Borbó acceptà la distinció de la comissió organitzadora de la festa del Vermar de 1982 de ser Vermadora Major. El 15 de juliol el cap de la Casa del Rei envià una carta en la qual accedia a la petició de ser «vendimiadora mayor».
La revista Binissalem publicà una carta de Joan i Àngela Lladó Guasp, titul·lada ‘Vermadores extrangeres’, que critica que per primera vegada a la Vermada no hi estaria present la Vermadora Major, i també lamenten que es rompria la tradició i no seria una dona binissalamera. «Per molt princesa que sigui segueix essent una externa», i afegeixen que «si l’haguessin fet Vermadora d’Honor pot passar, però el títol que li han donat és un robo a la nostra població». I com a bona polèmica de premsa escrita, la carta trobà resposta contundent, aquesta vegada amb la firma de Santiago Coll, que defensà la distinció a l’infanta i qualificà la carta dels Lladó Guasp com inconstitucional, de mal gust, poc edificant, malsonant i grollera.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió