“La felicitat del pobre sembla la gran il·lusió del Carnaval, treballem tot l’any per un moment de somni”, amb aquesta lletra de Tom Jobim i Vinicius de Moraes i a ritme de bossa nova ressona un dels himnes de la gran festa mundial que és el carnaval brasiler de Rio. Tot aquest univers de màgia i excessos, a una escala més nostrada, es viu a Mallorca a la setmana del carnestoltes de Lloseta.
Aquest poble del Raiguer viu amb una intensitat especial la bauxa carnavalera des de fa quatre dècades, però la darrera etapa encara s’ha intensificat i s’ha ‘professionalitzat’ més la participació amb colles que durant tot l’any viuen i parlen del carnaval, sis mesos abans amb els preparatius i sis mesos després, revivint i alimentant els records.
Noms com sa Colla, sa Curolla, es Trui, es Tai, sa Pinya, sa Tropa, sa Mescladissa o sa Junta, són alguns dels col·lectius estables que agrupen cada un d’ells a més d’un centenar de membres. Hi ha grups exclusivament masculins, com es Trui i es Tai, altres on només hi ha dones, com sa Colla o sa Curolla, i altres que són mixts, com seria el cas de sa Mescladissa.
De la mateixa manera que canten a Brasil, la curolla carnavalera llosetina comença just l’endemà de tancar la festa de l’any anterior. La digestió de la desfilada de carrosses i comparses sol ser llarga i feixuga, i és que les deliberacions i les puntuacions del jurat solen portar cua. I si nó que li demanin als jurats de l’any passat, que no havien passat dues hores i ja circul·lava per tot el poble el llistat de les seves valoracions provocant una allau de queixes perquè un membre no havia puntuat a totes les colles.
Enguany s’han volgut incorporar algunes millores per intentar evitar, o almanco rebaixar, aquest descontent fruit de la competició. Hi ha una comissió carnavalesca amb representants de tots els grups, i el tinent de batlia de l’ajuntament, Javier González Bordas, explica que entre les novetats hi haurà una guia per ajudar al jurat a valorar diversos aspectes, no es podrà deixar sense puntuar a participants a no ser que es justifiqui, i, finalment, el jurat s’ubicarà a diferents llocs per evitar que tot es concentri a l’avinguda del Cocó davant el bar Altura, que era on se solien situar els valoradors i les autoritats fins ara.
Quan passa l’estiu i les festes patronals del setembre, és quan comença a rodar la maquinària del carnaval, tot i que sigui només per dissenyar i intercanviar-se els primers prototips de dissenys de carrosses i de vestits. Aquests dos temes són ‘secrets d’Estat’, i sobretot quan el desembre queden definits. Qualsevol filtració d’una fotografia o d’un vídeo d’una coreografia és pecat capital. Per assajar els balls ja fa setmanes que els grups s’organitzen per anar al polígon, anant ben alerta a les mirades rivals.
El vestuari de les colles que es disputen els primers premis es manufactura a modistes que han d’ajustar els models a cada persona. Només el vestit del diumenge pot costar entre 100 i 250 per persona, així que algunes famílies de tres o quatre participants destinen entre 1.000 i 2.000 euros al carnaval, si afegim complements extres, els dinars o sopars col·lectius, i també la disfressa de la festa del dissabte. Tot un desvari de festa i color que caracteritza els Darrers Dies, i com diu aquell himne brasiler, recorda que “la tristesa no té fi, la felicitat sí”.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió