Connecta amb nosaltres

Hola, què busques?

Aparador

El dia que el Cocó es desfressa de sambòdrom

Lloseta llança la casa per la finestra pel Carnaval i moltes famílies desafien la costa de gener i es gasten més de 1.000 euros per lluir les disfresses més espectaculars

“La felicitat del pobre sembla la gran il·lusió del Carnaval, treballem tot l’any per un moment de somni”, amb aquesta lletra de Tom Jobim i Vinicius de Moraes i a ritme de bossa nova ressona un dels himnes de la gran festa mundial que és el carnaval brasiler de Rio. Tot aquest univers de màgia i excessos, a una escala més nostrada, es viu a Mallorca a la setmana del carnestoltes de Lloseta.

Aquest poble del Raiguer viu amb una intensitat especial la bauxa carnavalera des de fa quatre dècades, però la darrera etapa encara s’ha intensificat i s’ha ‘professionalitzat’ més la participació amb colles que durant tot l’any viuen i parlen del carnaval, sis mesos abans amb els preparatius i sis mesos després, revivint i alimentant els records.

Noms com sa Colla, sa Curolla, es Trui, es Tai, sa Pinya, sa Tropa, sa Mescladissa o sa Junta, són alguns dels col·lectius estables que agrupen cada un d’ells a més d’un centenar de membres. Hi ha grups exclusivament masculins, com es Trui i es Tai, altres on només hi ha dones, com sa Colla o sa Curolla, i altres que són mixts, com seria el cas de sa Mescladissa.

De la mateixa manera que canten a Brasil, la curolla carnavalera llosetina comença just l’endemà de tancar la festa de l’any anterior. La digestió de la desfilada de carrosses i comparses sol ser llarga i feixuga, i és que les deliberacions i les puntuacions del jurat  solen portar cua. I si nó que li demanin als jurats de l’any passat, que no havien passat dues hores i ja circul·lava per tot el poble el llistat de les seves valoracions provocant una allau de queixes perquè un membre no havia puntuat a totes les colles.

Enguany s’han volgut incorporar algunes millores per intentar evitar, o almanco rebaixar, aquest descontent fruit de la competició. Hi ha una comissió carnavalesca amb representants de tots els grups, i el tinent de batlia de l’ajuntament, Javier González Bordas, explica que entre les novetats hi haurà una guia per ajudar al jurat a valorar diversos aspectes, no es podrà deixar sense puntuar a participants a no ser que es justifiqui, i, finalment, el jurat s’ubicarà a diferents llocs per evitar que tot es concentri a l’avinguda del Cocó davant el bar Altura, que era on se solien situar els valoradors i les autoritats fins ara.

Quan passa l’estiu i les festes patronals del setembre, és quan comença a rodar la maquinària del carnaval, tot i que sigui només per dissenyar i intercanviar-se els primers prototips de dissenys de carrosses i de vestits. Aquests dos temes són ‘secrets d’Estat’, i sobretot quan el desembre queden definits. Qualsevol filtració d’una fotografia o d’un vídeo d’una coreografia és pecat capital. Per assajar els balls ja fa setmanes que els grups s’organitzen per anar al polígon, anant ben alerta a les mirades rivals.

El vestuari de les colles que es disputen els primers premis es manufactura a modistes que han d’ajustar els models a cada persona. Només el vestit del diumenge pot costar entre 100 i 250 per persona, així que algunes famílies de tres o quatre participants destinen entre 1.000 i 2.000 euros al carnaval, si afegim complements extres, els dinars o sopars col·lectius, i també la disfressa de la festa del dissabte. Tot un desvari de festa i color que caracteritza els Darrers Dies, i com diu aquell himne brasiler, recorda que “la tristesa no té fi, la felicitat sí”. 

Avatar
Escrit per

Feu clic per comentar

Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió

Deixa un comentari

Potser també t'interessarà

Calendari Mallorquí

A partir del 26 de novembre començarà a distribuir-se una nova edició del famós parenòstic

Afers i gent

Un projecte d’autoocupació mitjançant el Carnet Jove ha servit per donar empenta a la nova empresa avícola que gestiona el jove de 24 anys Joan...

Àgora

Els tres joans, pels poblers, van esdevenir una institució

Afers i gent

Escriptor, llicenciat en Química i docent a l’IES Marratxí, acaba de publicar 'Com posidònia en un alzinar!'