La plana web de la Direcció General d’Energia del Govern que publica els projectes de parcs fotovoltaics en tramitació necessitarà aviat una reestructuració per poder donar cabuda a l’allau de documentació que ha d’allotjar. I és que centenars de projectes, estudis, plànols, pressupostos i annexos de més de mig centenar de noves instal·lacions solars estan en exposició pública pendent del vistiplau per iniciar l’execució.
El col·lapse que es percep quan es visita el web és una mostra de la frenètica activitat que en els darrers mesos es registra en el sector fotovoltaic, que està ‘fabricant’ a tot ritme projectes sense aturar empès per l’entrada del gran capital de grups internacionals i fons inversors que han posat el focus en la rendibilitat de l’energia solar. Un exemple és el projecte iniciat a la finca de Mainou, al municipi de Consell, que promou una societat participada pel gegant asiàtic Shangai Electric Group Company, que llogarà els terrenys per engegar una inversió de 35 milions d’euros en un parc fotovoltaic. La posada en marxa d’aquest projecte suposa activar diverses consultores i enginyers locals que redacten la majoria d’informes, i també suposa que apareguin els anomenats projectes compensatoris, que són les inversions en projectes agrícoles que, segons la llei balear, estan obligats a fer els promotors. I a això s’hi ha d’afegir que les arques públiques, en aquest cas l’ajuntament de Consell, percebran 1 milió d’euros en qualitat d’impost de construcció.
Precisament, l’agilitat amb la que s’estan redactant i presentant projectes es pot entendre amb la xarxa de contactes establerta entre intermediaris comissionistes que són els que connecten els inversors amb els propietaris de finques, les explotacions agrícoles, i les consultories de projectes. Alguns membres d’aquest engranatge han accedit a parlar amb Sa Plaça per explicar la situació actual i el funcionament, tot i que ho volen fer des de l’anonimat.
Una família propietària d’una de les finques interessada en un projecte de parc solar explica que no tenen cap contacte amb els suposats inversionistes internacionals, i que les tramitacions es fan per uns gabinets mallorquins i l’empresa promotora és de nova creació i està domiciliada a Madrid. Asseguren que resulta molt interessant llogar una part de la finca que no ha estat mai productiva i d’aquesta manera ingressar de 3000 a 5000 euros cada any per hectàrea. És a dir que s’està parlant de dedicar una part de la propietat, per exemple 50 ha, i rebre a canvi uns 250.000 euros cada any sense cap manteniment ni maldecaps. Sembla obvi que l’alternativa de treure aquests ingressos amb activitat agrícola no és una alternativa viable per aquesta família.
Actualment els parcs fotovoltaics requereixen informes de la conselleria d’Agricultura si ocupen més de 4 hectàrees. A més, han d’analitzar el sòl on es vol posar les plaques per determinar el seu valor agrari. Segons si les terres són considerades d’alt valor agrari o d’aprofitament limitat, serà necessari que el projecte hagi d’incloure “mesures de complementarietat o compensatòries” per garantir la integració de la instal·lació amb l’activitat agrària.
Una empresa del sector explica que fins l’any 2019 les mesures compesatòries que s’exigien eren molt suaus, i bastava citar que les ovelles pasturarien per la finca, que se sembrarien plantes aromàtiques o que la separació entre plaques permetria passar el tractor. D’ençà de finals de 2021, i més ara, amb la darrera instrucció de la Direcció General d’Agricultura de 18 de gener de 2023, s’ha modificat la regulació, aprovant els criteris per valorar la qualitat del sòl i fent més estrictes els criteris per aconseguir l’informe favorable de Medi Ambient, que també és obligatori.
Aquest professional assegura que actualment a Espanya només Balears exigeix projectes agrícoles compensatoris per les noves instal·lacions de parcs solars. A l’hora de xifrar la quantitat econòmica que cada projecte ha de destinar a mesures compensatòries el Govern ha creat uns criteris de càlcul en base a les Unitats de Treball Agrícola (UTA). Segons el valor que es considera que destruirà la planta fotovoltaica es determina la inversió a fer. Per exemple, actualment hi ha projectes en tramitació a finques agrícoles de 40-50 hectàrees que amb un pressupost de posada en marxa de 30 milions d’euros han de destinar uns 500.000 euros a aquestes mesures compensatòries.
En el cas del parc projectat a la finca de Son Fuster de Selva, el projecte compensatori que presenten -signat per Manuel Fuster González de la Riva per la propietat- consisteix en plantar 57 hectàrees de garrovers -6.840 unitats-, replantar les 115 oliveres que s’arrabassin, i signar un agrocompromís amb pagesos locals.
Un altre projecte en exposició pública, el de la finca de Mainou del municipi de Consell, es tracta d’un parc de 60 hectàrees. Les actuacions compensatòries presentades són un acord amb Olives Rosselló i amb Son Mesquidassa. Es farà una plantació de 49 hectàrees d’oliveres a Inca, baix del puig de Santa Magdalena, i se sembraran plantes mel·líferes alternant amb plantació de farratge a l’àrea del parc.
A Muro, a la finca de Son Parera està prevista una agrupació de dos parcs que sumen 519.937 m2, i que presenten com a projecte agronòmic inversor, la plantació de 1,6 hectàrees de garrovers. A Son Vivot d’Inca, el parc tendrà una extensió de 185.700 m2, i la inversió agrícola prevista és un projecte de pastura a Son Jover, un espai per l’apicultura de 500 m2 al mateix parc, i el sistema de regadiu de Son Vivot.
Aquest mercat d’inversions agrícoles ha fet que s’estigui creant un moviment de propietaris d’explotacions que cerquen i negocien amb aquests intermediaris locals per aconseguir que es faci la despesa a ca seva. També es negocien els drets a la PAC de les finques on es posarà un nou parc, ja que si redueix el terreny cultivable veurà rebaixat els ingressos, i en aquest cas els traspassa a una altra explotació per evitar que es perdin.
Actualment, només a la contrada, a més dels ja citats, hi ha parcs en tramitació o ja en funcionament a Inca a Son Bordills, Ses Veles, Siquier i Boqueta, a Lloseta a la cimentera, a Binissalem a Es Pelai i Can Bassó, a Santa Margalida a Vernissa Nou, Santa Eulària, a Alcúdia a Ca na Lloreta i Can Balança, a Consell a Son Cocó, i a Selva a S’Hort des Coll.
Els detractors d’aquestes macroinstal·lacions denuncien que no hi ha cap garantia que d’aquí 30 anys o menys tenguem els camps amb parcs obsolets plens de ferros abandonats i que no se sabrà on anar a cercar als promotors. També hi ha el temor que aquest impuls actual es degui a voler acaparar els punts de connexió d’evacuació elèctrica de cara a moviments especulatius de futur.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió