–Inca s’ha convertit en un referent a Mallorca com a institució que organitza actes de memòria històrica, és mèrit vostre o és que heu quedat sols?
–Pens que tenim mèrit per la qualitat del cicle ‘Inca té memòria’, i no ho dic per tirar-me flors com a regidora. Ara bé, no et negaré que òbviament la carència d’altres institucions que no fan res o han deixat de fer, fa que els nostres actes llueixin més. La legislatura passada vàrem començar el cicle amb aquest esperit de que sigui multidisciplinari per arribar al màxim de gent, però és vera que en aquell moment, tant els governants progressistes, com també del PP, d’altres llocs estaven més compromesos amb la memòria democràtica. És fort i em sap molt de greu veure com ara l’Ajuntament de Palma no vol saber res de l’homenatge al Mur de la Memòria de Ciutat, quan sempre havíem anat de la mà en temes de memòria, simbolitzant que els batles Emili Darder i Antoni Mateu estaren junts en el moment del seu afusellament. Palma i Inca ens uníem i ara ells no en volen saber res, i així ho han manifestat a la plataforma organitzadora de l’acte.
–Considera que en altres temes Inca s’ha convertit en referent pels canvis polítics?
–Aquests darrers dos anys ho hem notat molt a Inca. En temes culturals molts creadors, artistes o entitats ens presenten propostes perquè saben que aquí hi ha la sensibilitat i l’aposta que no troben a altres institucions. Cada vegada més a Palma o a Manacor sents dir “a Inca se fan moltes coses”, i toquen a la nostra porta contínuament. I pens que quan toquen a la porta és perquè saben que tenim les portes obertes. Estam gestionant l’àrea sense grans pressuposts, no feim grans exposicions que costen milionades, però hi ha qualitat i ja tenim el 2026 programat i anunciat, i el 2027 amb programació tancada.
–Això desperta gelosies, per exemple dins el Consell de Mallorca?
–No em puc queixar del Consell, perquè fan una política de continuïtat en el tema de subvencions. No veig menyspreu. No fan cap aposta, però mantenen les d’anys anteriors.
–Què quedarà d’aquests anys de foment de la memòria històrica?
–El que s’ha aconseguit és molt fràgil. Quan veus que el PP fa uns anys arribava a acords i es podia consensuar una llei de la memòria, i ara l’han derogada… Una llei que parlava de “totes les víctimes” per contentar a tothom. És que memòria no n’hi ha dues, hi ha una memòria única.
–Del PP d’Inca pensa el mateix?
–Fins ara et diria que el PP d’Inca ha estat molt respectuós, i sempre assisteix a algun acte del cicle, com el memorial. Tenc dubtes de si governassin farien un programa d’actes com el que nosaltres feim. Però vull ser justa amb ells, i són respectuosos.
–El 24 de febrer presentàreu el primer Consell Municipal de Memòria Democràtica.
–És el primer de Balears, i a tota Espanya n’hi ha ben pocs. Aquest consell sorgeix de veure que algunes lleis de la memòria es volen derogar. El consell, si es vol, podrà tenir vida, perquè la memòria democràtica no pertany a cap partit. Vàrem aprovar primer una ordenança, vàrem enviar cartes a totes les entitats d’Inca, i el formarem representants de tots els partits polítics democràtics, per tant, i per sort, no hi ha Vox, després hi ha sindicats, entitats memorialístiques, l’OCB, Amnistia, la Fundació Darder-Mascaró, la comissió científica de les jornades d’estudis locals, i el cronista d’Inca. Hem fet feina, no és per fer-se una foto i ja està, serà un òrgan de participació i de caràcter consultiu.
–Enguany l’exposició ha estat dedicada als germans Sancho, es conserva la idea de fer en un futur una exposició recopilatòria de totes les exposicions del cicle?
–Sí, sí, encara n’hem de produir alguna més, com la d’Antoni Mateu, però després volem fer aquesta general. Les exposicions tenen el mateix format i estan fetes per la mateixa gent, Bernat Mateu i Catalina Mayol.
–Quan tendreu les pedres de la memòria que falten?
–La setmana passada el Govern ens va comunicar que ja les té. Es varen encarregar el 2022, fa quatre anys! El que passa és que dues d’elles tenen errades i s’hauran de refer, les de Bernat Mateu i Andreu París. Tendrem les tres dels germans Sancho, la de Llorenç Bertran, Biel Buades i Toni Bestard, i la previsió és posar-les totes dins aquest 2026. D’aquesta manera arribarem a tenir deu pedres a nou emplaçaments. Una idea de futur és fer un mapa amb la ruta de les deu pedres de la memòria que tendrem .
–Fa poc ha desaparegut del carrer la placa del Gómez Ulla, encara queda simbologia franquista per retirar?
–Hem llevat gairebé tots els vestigis del franquisme, i ho tenim emmagatzemat i conservat. S’han retirat les plaques de carrer i de cases. Primer enviàvem una carta als propietaris dient que ho havien de llevar segons la llei, però que ens oferíem a fer-ho nosaltres. Només ens vàrem topar amb un cas que ho volia mantenir “amb tot l’orgull”, però la llei és molt clara i ho va acabar retirant. Coses pendents que ens queda, el fill il·lustre rector Rayó, i el carrer a Andreu Caimari. La creu del cementeri s’ha d’estudiar, perquè fa referència a totes les víctimes
























Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió