Cornelia Hedlin-Enzinger va descobrir enguany el Calendari Mallorquí de SA PLAÇA quan a un bar d’Alaró li varen recomanar com a guia per començar a fer les feines del camp d’una petita finca que s’havia comprat al poble. Ben aviat va voler saber qui l’editava i com en podia aconseguir un exemplar per posar en marxa el seu hort, i també per seguir practicant el seu català.
–Com sorgeix l’interès pel Calendari i pel català?
–És que el més important quan estàs a un lloc és parlar amb la gent. Jo sóc suïssa, d’un poble petit, i tenim quatre idiomes i sé del que parlo. Si puc xerrar amb els veïnats amb la seva llengua sé que m’estic obrint portes, i ells veuen que m’interesso per ells, per la seva cultura, pels seus horts, i ho agraeixen molt.
–Fa molt que viuen a Mallorca?
–Vivim una part de l’any a Suècia i l’altra a Mallorca. El meu home és suec i ens vàrem conèixer a Buenos Aires, però ell tenia la casa i venia a Alaró des de fa 25 anys, i el seu padrí ja venia per aquí des de 1985. Quan em va dir que tenia una casa a Mallorca vaig pensar, oh no! perquè tenia una imatge de lloc de vacances i de turisme de baix nivell. Però vaig arribar aquí el desembre de 2011 i em vaig enamorar de l’illa i de la seva verdor.
–I decideixen començar a cultivar la terra.
–Quan la meva parella es va jubilar l’any 2022 vàrem prendre la decisió d’estar més aquí, aprofitar la vida al màxim i comprar un bocí per fer feina a la terra. És en aquest moment que pens, no sé res de com ni què es cultiva aquí. El meu home deia que ho trobaríem per youtube, però jo trobava que ho havíem de demanar a la gent.
–I li mostren el Calendari.
–Exacte, quan conec el Calendari veig una solució. És que em dona molta informació, i després vaig als vivers a comprar i ja tenc una idea. Però també em serveix per demanar coses a gent per completar informació.
–Quina part del Calendari aprofita més?
–Vaig entrar al Calendari pels cultius, però vaig descobrint apartats, com les festes populars, les fires, i així anam visitant altres pobles. Em sento com una esponja, vull conèixer coses, i sé que com que sóc estrangera, m’he de comportar i he de respectar les coses d’aquí.
–Abans del Calendari ja havia anat aprenent català.
–Jo m’havia tret el nivell A1 de català ‘online’, però després em vaig aturar. Amb el suec ja ho vaig fer igual, i també parlo francès, italià i espanyol. Primer de tot una base, frases, paraules, i després xerrar amb la gent i seguir el meu camí. Realment, el Calendari em serveix per aprendre la llengua i la cultura dels mallorquins.
–Nota que la gent del poble agraeix l’esforça amb la llengua?
–Quan vaig a botigues d’Alaró els explic que vull aprendre més i que em xerrin en català. No em fa gens de vergonya equivocar-me, és la manera, sinó no avanço. I la gent ho agraeix molt que faci l’esforç i em llanci a xerrar. Quan fèiem obres a la casa, el constructor, el fuster, l’electricista, eren mallorquins, i se sorprenien que els escrivís per whatsapp en català… amb l’ajuda d’un traductor, això ho he de dir.
–Deu ser conscient que el seu cas no és habitual, molts estrangers del poble la deuen considerar molt rara.
–Molts em diuen això, que no ho entenen, perquè no és necessari per viure aquí. I jo dic que és necessari i, a més, és interessant. No puc entendre que un estranger faci 20 anys que viu aquí i no parli ni una paraula de castellà ni català. Jo ara, quan vivim a Suècia, escolto IB3 ràdio amb el mòbil.
–Algun apartat del Calendari mira menys?
–Tot és interessant, i de fet, els vull col·leccionar per poder anar consultant sempre que vulgui els antics, però he de dir que la part que no mir tant és la del santoral. Ara bé, entenc que és important aquí. Per jo el Calendari és la vida real, la vida quotidiana que m’interessa.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió