“El Govern i el Consell del PP demostren tenir zero interès pel Teatre Principal d’Inca”

–Sembla que s’ha perdut la por a programar actes culturals a Inca, és perquè la ciutat ha canviat o és mèrit de l’Ajuntament, que ha educat?

–En un principi aquí es feia poca activitat cultural, i jo sabia que era un procés d’anar fent. I el que ha passat és que l’Ajuntament ha seguit apostant i no ens hem assustat si hi havia poca afluència. Però vàrem seguir picant pedra i l’èxit del ‘Setembre al carrer’ n’és el millor exemple. 

–I com es pot fer la promoció cultural sense tenir a la vostra àrea ni la gestió del Teatre ni la del Museu? Sona estrany…

–Sí, pot sonar estrany, però jo estic capficada amb les meves coses, i és vera que tenc reunions periòdiques amb el director del Teatre per no trepitjar-nos activitats. 

–Per exemple, sorprendria que l’àrea de Joventut no tengués el casal de joves i fos d’urbanisme?

–Totalment d’acord. Ara mateix la realitat és que són dues àrees, el teatre depèn de batlia, tot i que també és cert que tenim una coordinació amistosa entre nosaltres. Com la tenc amb l’àrea de Fires quan programa activitats culturals. Hi ha un bon enteniment.

–Com veu ara políticament Inca?

–Molt estable. Calmat. El nostre govern té una forma de treballar tranquil·la i estable, que funciona, i també hi ha una bona comunicació amb l’oposició. 

–Després de les eleccions de l’any passat Inca ha quedat com una illa devora molts altres municipis on governa el PP.

–És així i és un poc estrany, perquè la comunicació que havíem tengut amb Consell i Govern les dues legislatures anteriors era molt fluida i fàcil. 

–Què ha trobat més estrany dels nou Govern i Consell del PP?

–Aquí a Inca he trobat escandalós que no hagin fet una aportació econòmica digna al Teatre Principal. Han aportat el mínim i no el que estava compromès, que eren 300.000 euros cada institució. El nostre Teatre fa miracles amb el pressupost que té. Està absolutament infradotat de personal, i l’Ajuntament ha de posar personal municipal perquè pugui funcionar.  Puc dir que el Govern i el Consell del PP demostren que tenen zero interés pel Teatre Principal d’Inca, i això és una de les coses que més m’han xocat d’aquest Govern. No sé si ens volen castigar, no sé els motius, però els fets són aquests.

–El batle d’Inca és aficionat a fitxar per les llistes del PSOE a regidors d’altres partits, passarà això també amb Alice Weber?

–És absolutament impossible, però ni al PSOE ni a cap altre partit. Quan vaig dir que sí a MÉS ja vaig acordar amb jo mateixa que o estaria a MÉS o no estaria enlloc. Quan no estigui d’acord, sortiré, però deixaré la política de partits. No tenc disciplina de partit, i el meu compromís és per igual amb MÉS per Inca i, a la mateixa  alçada, amb Inca. Jo soc de nacionalitat alemanya i no puc aspirar a anar a llistes autonòmiques, per tant, el meu compromís és aquí.

–Com va ser l’experiència de ser candidata a les eleccions europees?

–Va ser un aprenentatge brutal. He après una barbaritat de coses puc dir. Va ser estressant, però molt gratificant. Jo sempre he seguit molt la política internacional, de fet soc la representant de MÉS a l’Aliança Lliure Europea. 

–Vaja panorama tenim ara a Europa…

–I espera que falta Estats Units. No són bons temps pel progressisme, ecologisme… però pens que no són bons temps per la humanitat, diria jo. Feim molt tard en el tema del canvi climàtic, sostenibilitat i protecció del territori. I d’això sí que en faig culpables a tots els polítics, a tots. Només pensam en els nostres quatre anys, enlloc d’estar preocupats de la nostra supervivència.

–En el tema de la migració triomfa el missatge de la por, quina és la resposta des de l’esquerra sobiranista? Partits nacionalistes com Junts per Catalunya s’apunten a la dreta clarament…

–Per això mai m’hi trobaràs donant suport a Junts, perquè el primer que sóc és persona i d’esquerres. I a més, sóc immigrant, tot i que soc una immigrant acceptada. Saber què ha de fer l’esquerra és una bona pregunta que jo em faig. Voldria tenir la resposta per poder defensar les persones. En el tema de la migració són els governs europeus que haurien d’actuar als països d’origen. Espanya hauria d’actuar al Sahara i estar al front de les polítiques del Marroc. I com podem permetre no deixar-los desembarcar! Si els centres de salut o les escoles estan saturades, idò en això hem de gastar els recursos. Els doblers han d’anar al benestar social de tothom, hem de cuidar l’estat del benestar.