“El projecte de macrogranja va entrar al Govern l’any 2019 i ni Maria ni Sineu en sabíem res”

–Fa poc assegurava que com a batle volia que Maria fos l’enveja de tots els pobles veïnats… 

–Així és, i és que a Maria tenim un avantatge devora els veïnats, i és aquest encant de poble que conservam. Els altres el tenien fa trenta anys i nosaltres encara el mantenim. No s’han fet grans promocions, no tenim el tren, i per això no hem crescut. I a més ara tenim infraestructures claus que són noves: escoleta, centre sanitari i l’escola. De les tres o quatre coses que ens falten és el que aquest any passat hem posat les bases per fer-ho: com un centre de dia, la piscina o arreglar carrers… la nostra idea era que siguin realitat entre el segon i tercer any de legislatura, i el darrer any, com aquell qui diu, no farem res.

–O sigui que el fet de no haver-se desenvolupat massa ara resulta positiu.

–Sense cap dubte, i més avui amb la gratuïtat del transport. La delinqüència ha pujat molt a tots aquests pobles d’ençà que el tren és gratis. Les festes també són molt més multitudinàries. El tren també fa que pobles siguin dormitori.

–Per tant, no voldríeu tren a Maria.

–No, no, vull una bona connexió de Maria i Sineu i res més.

–Que voleu promoure l’orgull mariando amb tot això de voler ser l’enveja de la contrada?

–L’orgull mariando ja existeix, sobretot quan arriba la Mare de Déu. Joves i vells passen per l’església. 

–És tema d’actualitat la macrogranja que es projecta dins Sineu, però ben a prop de Maria. Més enllà de paraules, què pot fer l’Ajuntament per evitar-ho?

–És complicat. I jo estic un poc enfadat perquè resulta que aquest projecte va entrar a la conselleria de Medi Ambient l’any 2019, i ni Maria ni Sineu en sabíem res.

–No té cap tràmit aprovat? 

–No, ara està en exposició pública i tots els estaments han d’informar. Jo tenc l’esperança que qualque informe, principalment el de Recursos Hídrics, dirà que no és possible. El poble de Maria consumeix 110.000 m3 anuals d’aigua, idò la granja, només per les gallines, se’n menjarà 68.000. Si avui hem d’aplicar restriccions a tot el Pla, consentirem donar permís per fer un ‘poble’ més. Ara bé, si l’empresa compleix tot el que marca la llei els funcionaris no tendran més remei que concedir tots els permisos. A jo em parlen de  que la tramitació d’aquesta granja seria de tres o quatre anys. Aquí el que passa és que a Maria tenim l’experiència de la planta de compost que feia molta olor, i la por que tenim és tornar a allò.

–Després del pacte de la passada legislatura amb X Maria, per què creu que el poble va premiar més al PP?

–Ens va tocar batlia els vuit darrers mesos i moltes coses en què feia temps que s’estava fent feina varen sortir al final. No era només mèrit meu, però es veu que la gent va trobar que la gestió dels darrers mesos era millor.

–Amb la conselleria d’educació us va tocar la loteria quan ha assumit el pagament de l’obra de l’escola que havia quedat a l’aire.

–A Maria teníem tres grans problemes, el judici que va posar Ferrovial per l’escola que s’ha arreglat amb el pagament de 620.000 de la conselleria. El segon era l’aparcament del camp de futbol, que el farem comprant el solar amb el Pla d’Obres i Serveis del Consell. I el tercer problema és el del contenciós del Clot d’en Maiol, que amb les noves Normes la família veu els avanços que s’han fet i volen arribar a un acord. Podran construir un poc més, però d’una altra manera, i també estam negociant la quantitat de la indemnització que els haurem de pagar. 

–Què es vol fer a l’escola vella?

–Hem demanat una subvenció al ministeri de Transició Ecològica per convertir-lo en un centre coworking per emprenedors. I seríem pioners al Pla de Mallorca. Amb això també volem ser l’enveja dels voltants. 

–Amb el parc solar passa el mateix que amb la macrogranja?

–És diferent a la granja, està projectat a una zona que no el veurem, l’impacte visual serà zero. A part d’això, el parc ens durà doblers, uns 700.000 euros. Es comprometen a pagar 10.000 euros cada any durant 35 anys pels serveis socials del poble. Cap altra negoci dona tant. I no fa renou ni fa olor com la granja.

–On estan ara les NNSS?

–Hem de fer una passa enrere per fer-ne dues endavant. Tornarem fer una aprovació inicial perquè jo ho he volgut; des del primer dia vaig dir que serien les Normes que voldrà el poble. I el poble ha dit que no es vol créixer tant com deien els tècnics del Consell. Per tant, reduirem el que s’havia de créixer darrere l’església. L’única cosa que no es pot tocar és el Clot d’en Maiol.

–Canviau d’opinió per la plataforma de veïnats?

–Jo no he xerrat amb la plataforma, però sé que això que farem és el que ells volen. No ho faig perquè ho diguin ells, però jo també vull un poble petit, o més ben dit, que quedi com està ara.