“Els galls representen la força i l’empenta”

-Què suposen els galls per a vostè? 

-Per jo els galls són un referent i m’agraden molt. N’he fet molts! Són meus i ningú els fa com jo. Els meus galls són una mica Gargallo: amb una bolla i una peana faig un gall. He fet un parell d’exposicions exclusivament de galls, la primera al 97 a la Galeria Bennassar de Pollença.

-Quin significat li dóna als galls?

-Els galls són un símbol universal. Representen la força, però també representen l’altaneria i l’orgull. A més, els colors que tenen els galls són impressionants! El seu plomatge lluent i blau. Tot i que és difícil representar aquests colors en ceràmica. 

-I els bous? Perquè tant els galls com els bous són els dos animals que més apareixen dins la seva obra. 

-Em va marcar molt el llibre de poemes Pell de brau, de Salvador Espriu. Sempre m’havien agradat els bous per la mitologia i per la força que tenen. Els bous tenen força i els galls la representen.

-Des de quan col·labora amb la revista Sa Plaça amb el guardó que dóna la revista?

-Fa molts d’anys! Sa Plaça sempre ha donat impuls als artistes locals, i hem col·laborat no només amb els premis, també en el muntatge d’exposicions. Sa Plaça va organitzar l’exposició “Jutipiris” que vam fer a Can Planes al 2017. Cada any els hi dono un dels meus galls perquè sigui el guardó dels seus premis. Ho faig per la llengua, perquè estim la nostra llengua i és una forma de donar suport a un mitjà que funciona en català. Un any també vaig donar un gall blau a Lluc, fet de porcellana de Sargadelos, que tenen al museu, i no per la religió, sinó pel que significa Lluc per jo i per Mallorca. Per això, perquè els galls representen la força i l’empenta.

“Ho faig per la llengua. Perquè estim la nostra llengua i és una forma de donar suport a un mitjà que funciona en català”.

-És curiós observar el llenguatge i el significat que donam a les coses, que és molt masclista, perquè un gall és fort, i una gallina és poruga.

-Sí, hi ha molt de prejudici social! Una gallina és una covarda, i el gall és el contrari, és “el macho ibérico”. El gall és masculí, però no per això s’ha d’entregar el premi només a homes. La revista Sa Plaça entrega indistintament el gall a un home o a una dona. Enguany aquest guardó és per na Margalida Solivellas, per tota la seva trajectòria i perquè ha estat una dona molt valenta, i per això se mereix un gall. 

-I en què s’inspira per fer els galls?

-M’agraden les formes orgàniques i sinuoses, que simulen les plomes. Els galls que jo faig semblen quasi de metall pels òxids que utilitzo. Record un gall preciós que van treure de les runes de Pollentia, pintat damunt un test, que me va inspirar per fer un cartell de la fira d’Alcúdia. De fet, era un gall molt semblant als que jo faig, jo crec que aquesta troballa és la que me va inspirar a fer galls. I no és anecdòtic que a Pollentia trobessin un gall, perquè la ciutat estava molt connectada amb la Gàl·lia. 

L’art romànic català també ha estat una gran font d’inspiració. M’agrada molt el romànic, i fa poc vaig tornar a Boí Taüll, i a l’església del primer poblet el primer que te trobes és un gall. No el coneixia però quan el vaig veure me vaig emocionar i tot! 

També he fet molts de galls en forma de tòtem, amb un sol a damunt, perquè els galls sempre estan vinculats al sol. Prediuen l’arribada de claror i són una metàfora del triomf damunt la fosca. El primer tòtem d’un gall el vaig fer a la Bisbal, era enorme, i el tenen al jardí. Vaig foradar el gall a damunt, perquè la peca respirés, i la van haver de rompre per tapar el forat, perquè quan feia tramuntana el gall xiulava tant que escarrufava! També en vam fer molts a l’escola Norai de tòtems. 

-Els guardons de la revista sempre són de ceràmica o n’hi ha hagut algun fet amb alguna altra tècnica?

-Sí, sempre els he fet de ceràmica, perquè la plasticitat de la ceràmica és única, i no es pot aconseguir dibuixant. Tot i que també n’he dibuixat molts de galls! Però la ceràmica aquí, a la Mediterrània, té una riquesa increïble, a l’hora que la seva senzillesa i la seva puresa, amb els engobes i els òxids. Mira la ceràmica clàssica grega, és brutal! Les arrels dels galls i de la ceràmica és la Mediterrània.