–Quina és la sensació de beure’s un dibuix propi? Com va ser el procés d’encàrrec de l’etiqueta de la cervesa Estrella Galicia?
–Vaig sentir sorpresa i molta satisfacció quan un director artístic gallec em va escriure perquè havien vist feines meves i li agradava la llum dels meus dibuixos, i em va proposar fer un dibuix que representàs la nostra comunitat per una edició de la cervesa Estrella Galicia. Representa una cala que no existeix, però que situaria a un penyasegat de la serra de Tramuntana. Hi havia elements que havien de sortir, com el llaut, el senalló i les espardenyes, altres els vaig voler incorporar jo, com el corb marí.
–I quan va ser el primer dia que la va veure ja aferrada a la botella?
–Com que visc a fora vila de Binissalem, em varen enviar la botella però no m’arribava. Vaig haver de venir a un bar del poble per veure la primera etiqueta a una botella.
–I ara ens dirà que la seva cervesa preferida és aquesta?
–No t’ho creuràs! Sempre m’agrada demanar la cervesa Estrella Galicia. Al final de procés vaig dir a la gent de l’empresa que no ho havia volgut dir abans perquè no m’haguessin cregut, però aquesta és la meva cervesa.
–La promoció per haver fet l’etiqueta suposa repercussió amb altres encàrrecs?
–De moment, no, però amb aquestes coses les reaccions amb temes de feina a vegades arriben amb els anys. El que sí que m’està arribant molt són comentaris a les xarxes socials. La gent es fotografia amb la botella i m’envia la fotografia.
–Darrerament hem vist una Margalida Vinyes molt activa.
–És vera, ha estat un any molt intens. Estic molt contenta. He fet el mural dedicat a les dones sabateres a Inca, un dibuix de l’estand del Govern a la fira Biofach a Alemanya, i també el dibuix del 8M que ha penjat als balcons dels ajuntaments.
–Una característica seva és la de fer il·lustracions amb temàtica reivindicativa.
–La reivindicació em surt natural, veig el dibuix com un vehicle per transmetre valors. Pens que els creadors tenim una responsabilitat. Un es pot fer una idea de com és la seva societat mirant les imatges que tenim a pantalles, banderoles, tanques publicitàries… Ara mateix l’actualitat em té en estat de shock, no vull ni tan sols llegir notícies.
–Pensa que li pot afectar a nivell professional?
–Pas pena que ara m’etiquetin políticament pels dibuixos feministes que he fet. És dur, però pas pena per la meva feina. Ara bé, tenc clar que m’estim més que m’etiquetin per aquests valors en els quals crec. I això que jo no sóc de cap partit concret, i, per exemple, una vegada em van demanar una il·lustració per un partit i vaig dir que no.
–El món del còmic a Mallorca viu un bon moment?
–La salut del còmic és fantàstica, cada vegada hi ha més membres al col·lectiu de Mallorca i cada vegada hi ha més dones. És un món en ebullició, però també és vera que viure professionalment del dibuix és una quimera. L’autor té un 10% per exemplar i es fan tirades molt curtes, i si a això li afegim que fer una novel·la gràfica pot dur un any de feina, podem entendre que és molt vocacional.
–Creu que es valora correctament la feina dels creadors?
– Hi ha un gran desconeixement dels drets d’autor, fins i tot institucions demostren aquest desconeixement. Una universitat em va demanar 30 il·lustracions de manera gratuïta. També et trobes gent que et demana un dibuix per fer un logo i et diuen: per tú només és fer dues retxes! Però clar, no entenen que per fer dues retxes d’un dibuix potser he de fer una setmana de feina.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió