“M’agrada somiar i pensar en gran i la vida ja em durà on voldrà”  

–Arribes al món de la fantasia perquè ets una apassionada de sempre d’aquestes històries?

–No, jo sempre he llegit molt, però no especialment fantasia. Mai m’havia plantejat escriure, tot i que mumare em recorda que ella sempre ho havia pensat perquè de petita m’havien de llevar el llibre de les mans de tant que llegia. Tot va sorgir quan fa set anys vaig viatjar a Hawai i per jo va ser un viatge molt transformador. Allà se’m varen moure moltes coses, i una va ser les ganes d’escriure una història. I així vaig començar i no he aturat. No pensava en fer un llibre, només tenia ganes d’escriure.

–Quan veus que és una història molt més llarga del que pensaves?

–Jo a la meva vida sóc molt organitzada, però a l’hora d’escriure no em planific, m’hi pos i surt.

–I el fet d’escriure durant anys de la mateixa història, fa que visquis dia i nit dins aquesta narració?

–Sí, però els primers anys tenia més temps i hi estava molt capficada. Mentre escrivia el primer i el segon llibre jo vivia dins Lot, però literalment, moltes més hores de les que escrivia. Vaig disfrutar moltíssim. Pensava que el fet d’escriure em duria hores infinites, però després vaig veure que tot anava sortint.

–I ara ja et planteges sortir d’aquesta història i posar-te amb una altre novel·la?

–No ho puc prometre, però crec que el cinquè serà el darrer llibre de Lot. Ara escric el cinquè i la previsió és que el quart surti per Sant Jordi de 2025. 

–A qui vares donar a llegir el primer que escrigueres?

–Evidentment a mon pare i mumare. Jo sóc molt perfeccionista i tenia tanta por de les reaccions que vaig estar mesos a rellegir el que feia. Després ho vaig passar a amics i, finalment, a Guillem Rosselló d’Edicions Balèria, que va ser, com jo dic, la primera persona que no m’estimava que el va llegir.

–Com explicaries la trama del món de Lot per enganxar un nou lector?

–Es una història d’una al·lota que té 27 anys i que viu a un lloc que perfectament podria ser Mallorca i acaba transportada a un altre món medieval fantàstic. Ella té un passat en aquest món que desconeixia. És una narració del creixement d’aquesta protagonista, que va creixen en edat i es va coneixent a ella mateixa. En el tercer llibre han passat 40 anys i és una història un poc més fosca i a la vegada més real. Mostra com amb al llarg de la vida vas més cap endins. M’agrada dir que faig fantasia a la mallorquina, perquè és una història fantàstica però està plena de frases fetes mallorquines que fins i tot a jo m‘ha sorprès.

–Veus que aquesta història pot acabar…

–A una pel·lícula! Vaja! Jo m’imagin a l’estora vermella dels Oscars, jaja! No, però és vera que com molts lectors em diuen, a les novel·les hi ha acció però no hi ha llargues descripcions, i això fa que enganxi i el muntatge sigui molt cinematogràfic. 

–Ja tens actors fitxats?

–[Esclata a riure] Idò mira, a vegades ho he pensat. Hi ha un personatge que és un poc secundari, en Kekoa, que m’imagin un actor, en Jason Momoa, que a més és de Hawai.

–Com s’aconsegueix que la teva història enganxi a lectors joves?

–No vaig escriure pensant en un públic de joves, però és vera que ha agradat molt a joves i a nins, i m’ha sorprès agradablement. L’han comprat escoles, per exemple a Manacor.

–No només hi ha el llibre, perquè has fet una web del món de Lot, material didàctic, un mapa, xarxes socials…

–Com que m’agrada fer moltes coses i sóc inquieta, el llibre per jo és com un fill i li vull donar coses. I vaig fer una guia pedagògica de lectura per mestres. Jo no tenc els recursos ni els ingressos d’una gran editorial, però vull arribar allà mateix i faig tota la campanya de marketing. M’agrada somiar i pensar en gran i la vida ja me durà on voldrà.