Pere Sureda Ribas és natural de Maria, municipi on va viure d’aprop i durant els anys d’infància i adolescència les ‘Messes d’Estiu’, una activitat relacionada amb totes les tasques que es duien a terme a les terres de secar del pla durant els mesos d’estiu. Aquesta experiència vital és la que ara, un cop jubilat després de 30 anys com a mestre al col·legi Sant Felip Neri de Palma, li ha permès fer un exhaustiu recull d’aquelles tasques pageses, el seu procés i a més l’aportació d’un ampli vocabulari avui en dia en desús i gairebé extingit, com les pròpies messes.
-Com sorgeix la idea de fer aquest llibre?
-Fa temps que coa. Va sorgir primer com un treball de reciclatge de català el curs 91-92, quan vaig optar per explicar la tasca de les Messes d’Estiu, ja que sempre ho havia viscut a casa. Després el treball va ser publicat per la revista Fent Carrerany i l’Associació de Premsa Forana li va otorgar el premi Mijorn de Periodisme. L’únic premi que he aconseguit mai! Després amb la pandèmia vaig decidir recuperar el treball i el vaig ampliar a altres cultius i tasques com la sembra dels alls i destacant el vocabulari.
-Què vol transmetre amb aquest llibre?
– El canvi que va experimentar la pagesia a Maria i a nivell general en dues dècades. Els pagesos abans no deixaven cap racó de terra sense cultivar, es feien les llobades als voltants dels arbres. Després a primeries dels anys 70 van arribar les cosetxadores i la utilització d’aquestes va canviar el paisatge del camp. Aquest canvi també va anar de la mà d’un canvi econòmic i social. Fins al punt que avui en dia ningú treballa al camp. Ara dues famílies es fan càrrec de les terres de tot el terme de Maria.
-Com fou aquesta transformació?
– Els tractors van substituir els muls. A cada casa tenien una bístia per treballar al camp i pel transport. Molts pagesos van abandonar el camp per dedicar-se al món de la construcció a Ciutat. Els menestrals ja feien feines per la construcció. Els joves van optar pel món de l’hosteleria igual que moltes dones que es van llogar per cambreres de pisos. Un exemple fou el tancament dels ‘allers’. A Maria n’hi havia 4 on hi treballaven entre 30 i 40 dones, que a poc a poc van deixar de treballar-hi, fins que la majoria van tancar.
-El llibre pot reflectir una visió nostàlgica del passat agrícola del poble?
-De nostàlgia res. És una anàlisi dels canvis produïts per la mecanització del camp i l’arribada del turisme. La gent va preferir fer feina al sector turístic que no embrutar-se les mans al camp. Fa tres dècades encara senties gent que espolsava ametlles i els senties cantar. Ara si no sents passar qualque cotxe el pagès està ben totsol. El camp actualment està abandonat, on no arriba la màquina no arriba l’home. Ja no es fan les llovades voltant les figueres o altres arbres i sembla un abandonament.
-També destaca per un ric vocabulari, però extingit?
-Clar, quan la gent deixa d’emprar aquest vocabulari que fa referència a feines i eines del camp aquest desapareix. Quan una cosa deixar d’utilitzar-se la gent deixar de tenir-hi interés.
-A qui pot interessar aquest llibre i el seu vocabulari caldria ensenyar-lo a les escoles?
-Al llibre hi pot haver diferents generacions que s’hi puguin veure reflectides. A les escoles s’en podria parlar; és la història dels seus padrins, no per memoritzat, però sí perquè sàpiguen que va existir.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió