– Com porta el canvi de Conseller pel de batle?
-És un canvi significatiu. A la Conselleria la gestió és molt diferent. Els procediments estan molt pautats i a més Educació té una competència molt estructurada. Hem dexiat una conselleria organitzativa i professionalment que funciona. L’Ajuntament és l’administració més propera a la gent i té una transversalitat. Ara estam aterrant i veig com el procés de transcisió no és l’adequat. Abans de deixar un consistori hi hauria d’haver un informe exahustiu de com es troba la tasca a cada una de les àrees. Ara no disposam d’un informe de la realitat que heredes. Per això aquesta legislatura anirem aprovant normes que facilitin aquest procés de transició.
-Com avalua l’estat de l’Ajuntament?
– Pens que l’Ajuntament necessita una gran reorganització. Parlant de l’àrea que jo gestion, Urbanisme, hem decidit contractar una persona com a càrrec de confiança per a coordinar tota l’àrea. Cal professionalitzar Ubanisme i després fer reunions amb les empreses que treballen al poble i els tècnics del sector per impulsar aquest nou funcionament perquè sia àgil i efectiu per la ciutadania.
Seguint amb la gestió municipal ens trobam amb més de 50 serveis caducats, el que deixa molt que desitjar; això vol dir fer feina amb certa precarietat. Cal actualitzar les contractacions i convenis. Tot plegat és una tasca que s’ha d’anar fent per poder elaborar i presentar uns pressuposts per l’any vinent en temps i forma, no funcionar amb pròrrogues.
– Ser batle vol dir estar molt a prop de la gent. Com ho porta això?
– Aquest temps ja he rebut molta gent, s’ha de dir que els temes d’urbanisme són dels que més en venen a parlar. Com a Conseller ja vaig tractar amb molts mestres, sindicats…la proximitat política ja hi era, encara que sí que és diferent. Tenc clar que la porta de la batlia ha d’estar oberta sempre. I quan ja m’hagi organitzat un poc vull impulsar xerrades i reunions amb col·lectius per recollir suggeriments i millorar la gestió municipal i com a poble.
-Ha encetat la legislatura amb el rere fons i la polèmica de Formentor.
– A Formentor hi ha quatre elements a treballar. Primer la regulació de l’accés. Pens que s’ha d’esperar al setembre quan s’acabin les regularitzacions i llavors fer una valoració entre Ajuntament i Consell per planificar el futur. Pel que fa a l’aparcament públic, estam pendents d’una resolució judicial, que fins que no es resolgui no es pot actuar. I s’ha de definir com es gestionarà. En relació a l’Hotel, dir que nosaltres volem un Hotel Formentor, però no amb la forma en què s’ha fet fins ara, amb manca de transparència. Volem l’Hotel respectant tota la legalitat. Per això ja s’han interposat dos expedients sancionadors. Després resta el planejament general de Formentor. Un tema més complex.
– La legalitat urbanística a Pollença ha passat factura amb múltiples xalets fora d’ordenació?
-De les 15.000 places turístiques del municipi dos terços són de lloguer vacacional. És una xifra molt important, que ha permès una distribució de la riquessa. La majoria d’habitatges s’han legalitzat, però n’hi ha molts fora d’ordenació. Per aquests estudiam una normativa molt clara que permeti la seva conservació.
– Aquest model dificulta l’accés a l’habitatge i fa que molts joves emigrin?
– És una realitat. Molts joves se’n van a sa Pobla on el lloguer o la compra d’una casa és més assequible. Això ens suposa un problema d’envelliment de la població. Pollença no té gaires solars per edificar. Hem de vigilar la política de l’IBAVI per fer cessions i que es facin pisos de lloguer. També volem fer un cens de cases no habitades per poder impulsar noves polítiques de lloguer. Pens que s’ha d’encetar un debat i reflexió amb la ciutadania per dissenyar la Pollença del s.XXI que volem. Cal encetar i fer un nou PGOU.
-Quines són les prioritats per aquests quatre anys?
-Impulsar un pla de manteniment. S’ha acabat el comprar immobles, hem de definir què feim amb ells i a què es destinen, com és el cas de can Villalonga. S’ha de seguir amb la reforma del Capitol i s’ha d’avaluar una reforma integral i urgent a tot el conjunt del Claustre del Convent. La Badia és un altre front clau aquesta legislatura encara que les competències no sien de l’Ajuntament, aquest ha de liderar un grup de treball amb les diferents administracions i organismes implicats- Ports, Costes, Medi Ambient, Veïns, col·lectius, Club nàutic, Pescadors… Els joves són un altre col·lectiu que hem de cuidar i atendre, tant a Pollença com al Moll, amb casals i activitats per ells. A Sant Vicenç s’han de fer plans de millora a Cala Barques i cala Molins.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió