La lluna xocarà amb el sol, una espira caurà dins la mar i l’eixugarà completament. Com que no hi haurà aigua, “durant molt de temps no es podrà navegar, […] i s’haurà d’esperar que la pluja la torni a omplir”. Això és el que una comare de Palma vaticinava que passaria la vigília del darrer eclipsi total de sol que ha viscut Mallorca, l’any 1905. L’ocurrència, recollida en l’edició d’Última Hora del dimarts 29 d’agost, és una més de les “tantas y tamañas barbaridades ” que corrien entre els mallorquins davant la imminència del fenomen astronòmic. L’agost de 1905, la premsa insular dedicà molta tinta a parlar de l’eclipsi. Les cròniques se centraren sobretot en els preparatius de les delegacions científiques internacionals —del Regne Unit, Itàlia, Alemanya, Portugal, etcètera— que havien vengut a estudiar-lo, però també recolliren el testimoni d’alguns mallorquins. Els periodistes deien que el dematí del 30 d’agost la gent “no parlava més que de l’eclipsi”, de manera que la correguda de toros del diumenge següent i les eleccions previstes per a deu dies després, “que en una altra ocasió serien temes del dia, ara ningú els hi dóna cap importància”.
Què deia, però, el poble pla? “Unos aseguran que el eclipse no tendrá lugar hoy á causa de que el tiempo es malo. Será otro día, puesto que los astronómos no deben perder lo que llevan trabajando para después no poder efectuar observaciones ”. “El otro grupo no cree lo del telegrama y trata de tontos á otros por creer semejantes cosas. Añaden por su parte que lo único que hay de cierto es que el eclipse es anuncio de próximas catástrofes y calamidades. Dios lo anuncia de esta manera y ha señalado el día de hoy para que tenga lugar el eclipse ”, recollia una nota d’Última Hora .
De les cròniques es desprèn que els mallorquins comprenien que la causa de la foscor sobtada era la interposició de la lluna entre el sol i la Terra, però alguns testimonis també permeten veure l’empremta de les creences gairebé precopernicanes en la cultura popular. A l’obra Astronomia i meteorologia populars , l’etnòleg Joan Amades recull la creença que els eclipsis de sol presagiaven grans calamitats i desgràcies de caràcter col·lectiu, com guerres, pestes, pèrdues de collites o fam.
Antigament, es pensava que un eclipsi era una brega entre el sol i un altre estel que li volia disputar el domini de l’univers, i això s’interpretava com un mal averany. “El sol, condolgut perquè el volien suplantar i despistat a causa de la brega, perdia força i propietat, abandonava les coses humanes i se’n seguia una calamitat”.
Hi havia també la creença que els eclipsis tenien efectes sobre les persones. Un reporter d’Última Hora que el dematí del 30 d’agost —l’eclipsi va arribar al punt màxim a les 13.22 h— travessà Palma a peu relata que, en passar per sa Gerreria, observà que hi havia cases tancades. Escriu: “Unas vecinas comentan aquello. Es fulana, zutana y mengana que están encerradas por evitar el daño que causa el eclipse en las personas ”. I insinua que entre la gent menys formada encara circulaven amb força les creences sense fonament científic, perquè afegeix que “relatar tonterías semejantes sería el cuento de nunca acabar”.
També hi hagué qui intentà estudiar els possibles efectes de l’eclipsi sobre la fisiologia humana amb una certa aparença científica. El periòdic La Almudaina de l’u de setembre publicava un escrit signat per un tal M. Berga que donava compte d’un experiment fet el dia de l’eclipsi amb un pagès de 32 anys. Deia que a les onze del matí l’home tenia una temperatura corporal de 36,9 graus, 90 pulsacions, la respiració normal, la pell i les mucoses rosades, la mirada viva i la fesomia alegre. A les 13.22 h, durant l’ocultació del sol, la temperatura li havia baixat a 36,1 graus i les pulsacions, a 82. A més, feia menys respiracions, la tensió del pols era menor, els batecs ja no coincidien amb les pulsacions, la pell i els llavis eren més pàl·lids i tenia la mirada apagada i l’expressió una mica trista. Una hora més tard, acabat l’eclipsi, el pagès pràcticament havia recuperat els valors de les onze del matí. Berga concloïa que els fenòmens meteorològics, i especialment la llum solar, tenien una “marcada influència” sobre les funcions fisiològiques de l’organisme.
Els eclipsis també han deixat rastre en el cançoner popular. Una glosa llucmajorera deia:
“Sa lluna va anar a la posta
i es sol romangué eclipsat,
i bastà la cara vostra
per donar-li claredat”. Una altra,
recollida a Sexe i cultura a Mallorca ,
relacionava el fenomen
astronòmic amb la menstruació:
“Cada cent anys i no més
hi ha un eclipsi de lluna
sa meva dona en té una
ques’eclipsa cada mes”.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió