Fa nou mesos s’aprovà la llei estatal de protecció dels drets i el benestar animal, i més enllà de debats de cafè (o de xarxes socials) i informacions esbiaixades que han anat circul·lant, molts ajuntaments comencen ara a descobrir amb l’any nou que el ‘part’ d’aquesta normativa suposarà tota una revolució a les estructures municipals. Un canvi de mentalitat en relació als animals que afecta a tota la població, però que pels consistoris suposa, en primer lloc, assumir la responsabilitat amb la cura dels animals que ja tenien atribuïda amb les legislacions anteriors però havien anat oblidant. A això s’han d’afegir noves responsabilitats municipals que afegeix aquesta Llei 27/2023, com la recollida d’animals perduts o abandonats i la gestió de les colònies felines.
No sorprèn que fent una ronda de preguntes entre responsables municipals, la resposta sigui que just estan començant a estudiar la normativa a la vista que tenen unes obligacions i a partir d’ara els incompliments poden suposar multes o contenciosos judicials, per la qual cosa saben que és hora de posar fil a l’agulla en aquesta qüestió. Molts batles han delegat amb estructures superiors, com les mancomunitats, la federació de municipis o inclús, en alguns casos, els seus partits, per saber per on començar a caminar. La primera reclamació unànime ha estat clara, sigui del partit que sigui la persona que ocupa la batlia: volen més doblers i denuncien que aquesta llei suposa una càrrega de feina més per uns ajuntaments ja sobrecarregats i mancats de personal. La formació de MÉS va presentar al Consell de Mallorca sense èxit la creació d’una línia d’ajuts als ajuntaments per assumir tots els serveis veterinaris municipals obligats per la legislació vigent.
Els ajuntaments han d’entendre que la gestió dels animals és un punt important i que, fins i tot, es mereix esser citat com una de les àrees de regidories. Pel que fa al govern autonòmic, haurà d’actualitzar la seva legislació i són els responsables de formar la Policia Local en gestió de colònies felines.
Quant a les empreses privades, com Natura Parc -amb qui molts ajuntaments tenen conveni- hauran d’oferir nous serveis i adaptar les seves instal·lacions. Pel que fa a les entitats animalistes sense ànim de lucre, hauran de donar un pas cap a la seva regulació si volen continuar fent la seva activitat.
La recollida i atenció dels animals perduts o abandonats i el seu allotjament a un centre de protecció queda establert segons la llei com una atribució dels ajuntaments. Hauran de tenir un servei d’urgència 24 hores per la recollida i atenció veterinària. Els consistoris podran fer aquest tasca amb els serveis municipals, contractant empreses privades, però es diu a la llei que “sempre que sigui possible” es farà amb entitats de protecció animal. En el cas d’ajuntaments petits, s’obre la possibilitat d’exercir aquesta competència de manera mancomunada amb altres municipis, però hauran de tenir un espai municipal provisional on tenir els animals fins que els reculli el servei mancomunat.
Quant a les competències amb les colònies felines, la llei cerca el control poblacional de tots els moixos comunitaris amb l’objectiu de reduir progressivament el seu número i mantenir la seva protecció com animal de companyia. Per això els ajuntaments seran els responsables d’identificar els moixos amb microxip amb registre de titularitat municipal, i d’esterilitzar-los quirúrgicament.
La llei no és gaire clara a l’hora d’establir com s’han de finançar aquests nous serveis i atribucions, més enllà de les obligacions que ja tenia l’Administració a les legislacions anteriors. Es diu que el govern central establirà línies de subvencions pels ajuntaments, i que els consistoris podran rebre recolzament dels consells insulars en el cas de Balears.
Des de la FELIB (Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears) ja han marcat la Llei de Benestar Animal com el gran repte del 2024. El president de l’entitat, que és el batle de Maria, Jaume Ferriol, assegura que l’aplicació de la norma és una gran preocupació ja que quan xerren entre els batles “no sabem com afrontar-ho”. A Maria, Ferriol assegura que tenen un acord amb Natura Parc i destinen una quantitat als pressupostos per sanar els moixos.
La primera tinent de batle d’Ariany i presidenta de la mancomunitat del Pla, Joana Maria Pascual, explica que l’entitat supramunicipal fa un servei als ajuntaments a l’hora de renovar els convenis amb Natura Parc. És un contracte marc que subscriuen 14 dels ajuntaments. L’empresa ofereix tres models de conveni i cada consistori decideix segons si vol cobrir serveis com només la recollida de cans i moixos, o bé arribar a la caça de coloms. Pascual explica que a Ariany destinen 3.000 euros anuals.
Els ajuntaments són partidaris de recuperar la figura dels manescals municipals si s’aconsegueixen els recursos econòmics necessaris. Pascual diu que la nova llei “és un problema gros que ens ha caigut damunt i no tenim partides pressupostàries per afrontar-ho. Està clar que els animals tenen drets, però tot cau damunt els ajuntaments… tots estam un poc despistats”. També es refereix a que s’exposen a reclamacions judicials per incompliments: “Tots sabem que hi ha gent que es dedica a cercar les puces, i amb la llei a la mà tendran raó”.
Toni Simó és el regidor responsable del benestar animal a sa Pobla, i assegura que està en fase d’estudi de la nova normativa per saber com gestionar-ho. “Reivindicam més ajudes perquè ara mateix és inviable per un ajuntament com el nostre xipar a tots els moixos”, afegeix Simó. A sa Pobla l’any passat varen gastar 8.000 euros només per sanar moixos, i per enguany han destinat 8.500 euros. El regidor diu que seria impossible tenir control de les colònies felines sense la col·laboració de persones voluntàries. A més, subscriuen acords amb l’entitat Baldea pel que fa a la recollida d’animals i atenció veterinària.
Muro és un altre poble que té conveni amb Natura Parc, i el seu batle, Miquel Porquer, reconeix que “pressupostam una xifra, però com tots els ajuntaments, finalment gastam molt més del previst. Realment, s’està desmadrant”. Porquer diu que ara el PP presentarà a Muro i a altres pobles una moció perquè la FELIB reclami al govern central el finançament necessari.
Cati Bestard forma part d’ADA, l’associacio de defensa dels animals d’Alaró, que es dedica des de fa cinc anys a desparassitar i castrar moixos, donar menjar a les colònies felines, i gestionar adopcions d’exemplars petits. Diu que viuen amb esperança l’aplicació de la nova llei perquè “ara queda recollit que quan hi ha dos moixos ja s’entén que és una colònia, i ja no s’ha d’esperar que els ajuntaments les autoritzin. La colònia ja existeix i els moixos són propietat de l’ajuntament, encara que una entitat com nosaltres poguem exercir de responsables”.
Bestard diu que empreses com Natura Parc s’hauran de reinventar, perquè la llei prohibeix que els animals estiguin amuntegats a les instal·lacions “i evidentment no es poden sacrificar”. També es refereix a que molts ajuntaments demanen finançament “però el govern estatal ja ha tret línies de subvencions i hi ha ajuntaments que es queixen i no les han demanades”.
Els grups de voluntariat animalista també hauran de decidir si volen fer un pas més i constituir-se com associació registrada formalment: “Està molt bé un grup de voluntaris -diu Bestard- però si es converteixen amb associació poden conveniar amb ajuntaments i també rebre les subvencions.
Els veterinaris reclamen que es recuperi el manescal municipal
El president del Col·legi de Veterinaris de Balears, Ramon Garcia, explica que el problema en què es troben els ajuntaments és una conseqüència també de què d’ençà dels anys 90 es va anar perdent la figura dels veterinaris municipals que tenien un servei temporal a cada poble. “És cert que la nova llei dona noves atribucions als ajuntaments -assegura Garcia-, però ja tenien competències des d’abans i amb el pas dels anys les han anat oblidant i no ho veien com una necessitat primera”.
Els veterinaris tenen clar que una mesura imprescindible seria recuperar els manescals municipals, donat que les poblacions d’animals no aturen de créixer any rere any. “Un tècnic veterinari responsable és molt necessari, perquè el servei de veterinaris privats arriben fins on arriben, i els ajuntaments tenen altres necessitats, com és el cas de fer informes de gestió dels animals”. Garcia diu que serveis que utilitzen els ajuntaments, com el de Natura Parc, ha estat de gran ajuda aquesta anys “i ens han salvat una vegada no hi havia veterinaris municipals”.
Garcia explica que “era necessari fer la llei per donar homogeneïtat nacional, ja que hi havia moltes normes autonòmiques, moltes d’elles antigues. I en els darrers 10 o 20 anys tot ha canviat molt”. La incògnita que també apunta el president del COFIB és si serà factible o no aplicar la llei, o saber com s’aplicarà finalment. De moment, el nou govern estatal acaba de nomenar a finals de desembre el Director General dels Drets dels Animals, que serà José Ramón Becerra, que prové d’Equo.
“És un canvi de mentalitat i no notarem els resultats fins d’aquí dos o tres anys”
L’advocat especialitzat en dret animal Francisco Capacete és un dels experts coneixedors d’aquesta nova norma i n’està fent divulgació entre entitats animalistes i també a xerrades al col·legi d’advocats. El primer que diu és que “a la gent li explic que esborri tots els comentaris polítics que ha anat sentint abans d’aprovar-se la llei, i que comencem a llegir article per article, perquè es va parlar molt de rumors”.
Per Capacete, aquesta norma suposa una revolució en la mentalitat pel fet de reconèixer que els animals tenen drets, i ho compara a l’aprovació del vot femení: “És un canvi de mentalitat, i s’han d’aguantar reaccions de tots els colors… els resultats els notarem d’aquí dos o tres anys, no abans”. L’advocat explica que el voluntariat animalista era el gran oblidat abans i ara, amb la llei, són els grans protagonistes de la gestió animal, “però les associacions s’han de posar al dia i fer un esforç d’unió o federació per oferir els serveis, ja que s’estableix que els ajuntaments hauran de contractar preferiblement amb les entitats locals sense ànim de lucre. S’han de reconvertir i deixar de banda els personalismes, i als ajuntaments els sortirà més barat una associació que contractar empreses privades”.
Capacete reconeix que del contacte amb entitats animalistes observa que ara hi ha sentiments contradictoris, per una banda saben que el voluntariat està més protegit, però alguns veuen que fins ara tot era més fàcil, perquè ara s’hauran de registrar, presentar els comptes i la seva activitat no podrà ser un cent per cent de cura dels animals com ho era fins ara.
Afegeix que les ordenances municipals dels ajuntaments s’hauran d’actualitzar per adaptar-se a la llei i el Govern balear haurà de redactar una nova llei, ja que l’actual és de 1992, o sigui que “tothom s’ha de posar les piles”.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió