L’empresa Canyelles d’Inca que es dedica a la compra i venda de productes agroalimentaris es farà càrrec de la compra de la llana de la tosa dels pagesos i ramaders de Mallorca. Segons explica Rafel Canyelles, “hem arribat a un acord amb les Cooperatives del Camp Mallorquí per recollir tota la llana que els aportin els seus associats i així s’evitarà que aquesta es cremi a la incineradora com es va proposar l’any passat”. Si un producte té sortida, apunta el comerciant, com és la llana, el que no s’ha de fer es cremar-la: “l’any passat va ser un error la proposta de la Conselleria. Fou una solució ràpida per llevar el problema als pagesos. Abans de cremar-la s’hagués pogut pensar amb altres mesures com subvencionar el transport, ja que el que està clar és que la llana no pot quedar acumulada al camp. Aquesta s’ha de recollir i retirar”.
L’empresa Canyelles que té un magatzem al carrer son Net d’Inca i unes instal·lacions agràries al camí de can Boqueta, s’ha quedat amb la única màquina premsadora de llana que hi havia a Mallorca,en mans dels germans Joan i Tomeu de LLucmajor.
“Ells-explica en Rafel- es van retirar i van tancar el negoci i amb noltros haviem fet confiança i ens van oferir la premsadora de llana. Ells eren la única empresa de Mallorca que la recollien i després l’enviaven a Sabadell. Durant el confinament vaig preparar l’estructura de 6 metres de profunditat per poder dur a terme la instal·lació de la maquinària. Aquest any passats ja haviem comprat llana,però serà enguany quan podrem fer la recollida i compra amb més normalitat”.
Canyelles explica que la recollida de la llana de la tosa d’ovelles l’hi ha permès conèixer moltes possessions i pagesos, “he recorregut molts d’indrets de Mallorca que talvolta no hauria anat mai i, amb aquesta feina els he visitats i he conegut molta gent nova, que és el que més m’ha engresgat, ja que el marge de negoci és molt minso”.
Per tractar la llana abans de l’exportació que es fa des d’Inca a l’empresa que la compra a Sabadell hi ha un llarg procés. La llana es recull en grans saques que proporcionen des de l’empresa Canyelles als pagesos o les cooperatives del Camp Mallorquí- Inca, Sineu, Porreres, Montuiri…- Aquestes saques, o bé les recullen ells mateixos, o bé les porten al magatzem d’Inca.
“Un cop aquí, explica en Rafel- tres persones ens possam amb les tasques de girar la llana damunt la taula i seleccionar-la, destriant la blanca, la roja i la negra i descartant la llana que no és bona, com la de color gris, o que té moltes llepasses, o estar banyada. Els pagesos a vegades no miren prim amb la llana i no tota és bona per enviar a Sabadell”.
Un cop destriada la llana pel seu color i qualitat, aquesta passa a la premsadora. “Aquí els costos de transport i logística són molt cars i del que es tracta és d’abaratir-los fent el mínim de bultos. La llana premsada és de la única manera que pot sortir de Mallorca. Així de cada 7 o 8 saques de llana podem fer una bala que pot pesar entre 300 o 350 quilos”. Cada bala ha d’estar totalment identificada. És a dir, “ha de portar el nombre de lot i el nombre de la cartilla ramadera del pagès per saber d’on prové la llana per si en qualsevol moment del procés hi ha qualsevol problema sanitari…”
Aquesta temporada des de l’empresa Canyelles preveuen exportar a Sabadell unes 150 tones de llana. Segons el comerciant, “per cada ovella es retira 1,5 quilos de llana. Les previsions és que facem unes 5 contenidors amb unes 20 tones de llana cada un”. Aquesta xifra pot ser similar a la de l’any passat que al final és van cremar entre 10 i 12 tones de llana. Més unes 30 tones que va recollir la cooperativa de Pollença.
Els increments dels costos i la logística s’han duplicat, diu Canyelles; “el plàstic per l’embalatge ha pujat un 40%, mentre el ferro que l’envolta ha triplicat el preu i els costs de transport amb la pujada del combustible també s’han disparat. Si els costos s’haguéssin mantingut el pagès podria cobrar més per la llana.
La demanda de llana per a la construcció, tèxtil o adobs no acaba de consolidar-se
L’increment del preu que es pagarà al pagès per quilo de llana ha passat dels 4 cèntims als 7, 11 o fins els 15 cèntims per quilo aquesta temporada, depenent de la qualitat de la llana i del conveni amb les cooperatives pageses, apunta Rafel Canyelles.
Un altre factor que apunta Canyelles per l’increment del preu és una “despuntada de la demanda, quan feia uns any que no en volien i els magatzem estaven plens. Ara talvolta el producte comenci a tenir una nova demanda”.
Així i tot, l’increment de la demanda de prendes de roba sintètiques envers de llana pura; o la introducció d’altres mercats i punts de procedència no deixa créixer aquesta demanda de la matèria prima.
En quant a altres sortides de la llana pel sector de la construcció o per adobs, Canyelles apunta que té molts de problemes i manca molta investigació i tractaments perquè sia factible la seva utilització. “La llana malgrat pugi ser un bon aïllant al sector de la construcció, necessita un procés de desinfecció i conservació molt acurat, ja que per si mateixa congria molts d’àcars que al final poden provocar problemes de putrefacció,olors i insalubritat on s`ha emprat. Igualment passar en la llana que s’enterra per convertir-la en adobs; necessita d’un llarg procés”.
Pel que fa a la producció de llana a Mallorca, enguany pot haver-hi una minva a causa de la llengua blava i l’encariment dels cereals, fets determinants perquè molts pagesos hagin reduit els seus ramats.
Llana negra i llana de matalàs a preu més baix
La llana de les ovelles negres, que a Mallorca suposa entre un 15 i un 16% del total, es paga a un preu més baix. Aquesta té una menor demanda al mercat. Per altra part, també s’exporta a la península la llana dels antics matalassos- uns 1000 quilos/any-, que moltes famílies deixen d’usar o que es troben a cases desmentallades
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió