“Quantes vegades no us ha passat que, havent reflexionat sobre alguna cosa, o havent experimentat per primer pic una sensació, us mancaven paraules per descriure com havia anat, què havíeu rumiat, descobert o percebut?”, es demana l’escriptora Laia Malo a un dels pròlegs del llibre ‘Mots ignots’, una obra que es presenta com un diccionari il·lustrat de paraules inventades, i és el resultat d’un joc creatiu entre diversos col·lectius que ben bé podria haver sorgit amb aquesta pregunta. Aquest projecte editorial surt a la llum amb una forta empremta de la ciutat d’Inca, ja que alguns dels pilars del llibre han sorgit de la creativitat d’usuaris i professionals del centre de dia de l’Hospital Comarcal d’Inca, i d’alumnat i professorat de l’institut Berenguer d’Anoia. La iniciativa també ha comptat amb alumnat de Llengua i Literatura Catalana de la UIB, l’entitat La Nostra Veu, i la xarxa de salut mental d’Inca: Fundació Garrover, Amadip Esment i unitat de rehabilitació.
El psicòleg de la unitat de Salut Mental de So na Monda, Xavier Delgado, és un dels ‘culpables’ amb el seu impuls que aquest projecte s’hagi desenvolupat i hagi tirat endavant a Inca. Explica que fa cinc anys que col·laboren amb el Departament de Filologia Catalana de la UIB, i amb Mercè Picornell en concret, i ja han publicat ‘Quimeres’, i ‘Mostram monstres’. Fa dos anys va ser quan entre Delgado i Picornell va sortir el repte d’entrar en el terreny de les paraules i els sentiments. Es tractava d’invertir l’escenari, i agafar estats d’ànim i sensacions, i posar-li nom. Posar en marxa la màquina mental per fabricar mots fins a aquell moment ignots.
En aquest punt començaren els tallers grupals amb usuaris de la xarxa de salut mental de la comarca amb la col·laboració de la UIB, i es tractava de provocar les reaccions que fessin brollar paraules noves. Per això, per exemple, es posava la versió cantada per Maria del Mar Bonet del ‘Mai donis per finit…’ de Miquel Àngel Riera, on sorgeix el verb miquelangelejar. A partir d’aquí es posava sobre la taula com transformar paraules afegint elements davant, enmig o darrere, o combinant dos termes existents. Després de la pluja de noves paraules es va entrar a la fase de cercar les seves definicions, com a bon diccionari, i a fer una classicació de tot el recull.
“Quan vàrem tenir tota la feina feta -explica Delgado- va quedar tot aturat un any fins que algú apuntà la possibilitat de col·laboració del batxillerat artístic de l’institut Berenguer d’Anoia d’Inca, i a partir d’aquí i de la implicació de la professora Diana Dezcallar s’ha fet realitat que es doni forma al llibre”.
Dezcallar, que ha coordinat la publicació i ha fet la maquetació, ha estat una altra de les peces fonamentals d’aquesta xarxa professional, però amb molt de voluntarisme. Destaca la implicació de l’alumnat i de la resta de departament de Dibuix de l’institut. Entre tots varen fer tallers per analitzar les paraules, fer un mapa mental de cada una amb metàfores visuals i després es varen posar a la feina de fer les arts finals.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió