La ‘grandeur’ del Constància d’Inca en 80 planes

Si ja és insòlit presentar un llibre a la gespa d’un camp de futbol, més ho és encara que l’acte corri a càrrec d’una jove periodista. A Inca, però, el vell cronista Andreu Quetglas no té límits i la seva neta, Aina Segura Quetglas, ha disseccionat la publicació que parla de l’escenari on s’ha desenvolupat l’acte de presentació de les ‘Cròniques del Nou Camp d’Inca’, des de la gespa, cara a la tribuna del públic.

Es tracta de la darrera i enèsima publicació d’Andreu Quetglas  sobre el que ha estat motiu de vida de bona part de la seva vuitantena: el futbol a Inca. A més de cronista des dels anys 60 als més diversos mitjans escrits, ha estat directiu i organitzador d’esdeveniments socials que han posat fites a l’esport inquer. Impressor de professió, ha exercit el periodisme ‘de forma autodidacta’ diu ell. Però va tenir un bon mestratge a cada una de les redaccions per les que ha treballat fins acabar dirigint el setmanari ‘Dijous’, l’altre puntal que, juntament amb la família i l’esport defineixen el seu inquerisme inflexible.

Més que crònica, la publicació d’Andreu Quetglas és un dossier completíssim sobre el camp del Constància de la carretera de Sineu, que fou catalogat al seu temps com un camp de ‘bandera’.Una acurada tasca arxivística i de memòria, com no podia ser menys en aquest home de la carpeta i el bolígraf que passa els carrers d’Inca rebobinat el temps, recercant noms de directius, de polítics, de jugadors… dates, estadístiques… El llibre és el testimoni escrit de l’acte de compra dels terrenys de Nou Camp i de la recent adquisició de les accions dels accionistes per part de l’Ajuntament. És la fixació de dates –inauguració el 1965, amb un Constància- Elx- i la constatació de la llarga història de l’equip del Constància –11 temporades a Segona divisió, 3 temporades a Segona B i 6, a Tercera–, així com rememoració dels actes socials que ha servit el Nou Camp a altres entitats, com fou l’acte de coronació de Santa Maria la Major. Les fites esportives més destacades al llarg de la seva història, com poden ser partits disputats amb equips de primera, tenen el seu espai.

En definitiva, un altre exercici d’inquer de pro de l’inefable cronista esportista, al qual li pesa que el Constància no hagi jugat mai encara amb el Madrid. Pot ser ara miraculosament amb Mbapé… Seria la coronació d’una somniada trajectòria èpica de l’equip d’Inca i de n’Andreu.