Més enllà de les panades i robiols, crespells o estrelles, que podrien ser els elements i aliments que més caracteritzen les festes de Pasqua, dins el costumari gastronòmic popular, aquest s’amplia i es manté amb altres productes ‘pastissos o llepolies’ que alegren i omplen les taules festives de l’inici primaveral i pasqual. Alguns resten en mans de forners, mentre d’altres encara són fets i compartits a les llars familiars.
Val a dir però, que cada cop són els forns i pastissers amb establiments emblemàtics els que opten per mantenir i elaborar aquests productes de temporada i per a molts encara desconeguts. Així a Inca els forns de Sant Francesc, el de can Alba de 1931 o el de can Delante de 1856, mantenen el costum de per Pasqua fer ‘crespells’. “Una espècie de coca de patata que manté la mateixa forma i els mateixos ingredients, però que a Inca i sobretot per Pasqua, se l’anomena així”, expliquen el forners que han mantingut la tradició i apunten que només fora de l’època pasqual, anomenen el crespell com a coca de patata. A Lloseta el forn de can Pistola també continua elaborant ‘crespells’ amb similar recepta que la d’Inca.
A Alcúdia en canvi els ‘crespells’, que també anomenen ‘estrelletes o corets’, estan fets d’una pasta diferent a base de farina, saïm, oli i ou, a la qual se li dona una forma quadrada al centre i a sota es fa una capa més fina amb puntes per ajuntar-les i són coberts per una mescla d’ou, sucre, canyella i ralladura de llimona. Es poden menjar directament però també es solien mullar dins la llet per berenar al matí.
Després hi ha els ‘crespells o estrelles’ per la forma que tenen i se’ls dona als motlles que s’empren per elaborar-los. Aquests encara avui en dia els fan moltes famílies amb els infants els dies previs a Pasqua. I també s’ha de dir que cada cop són més les formes que van agafant aquestes ‘crespells’.
L’artesà de Porreres, Biel Cortès Lliteres, és un dels responsables d’aquest variat mostruari de motlles. Va aprendre l’ofici de llauner del seu pare, que es va traslladar de Manacor a Porreres per instal·lar-hi un taller. Es pot dir que Biel va créixer dins el taller del seu pare, i des dels quinze anys treballa de llauner. És mestre artesà llauner des del 1988. Al taller treballa tot tipus d’articles de motlleria, des de les més tradicionals com motlos de crespells o coques a altres peces personalitzades per a la cuina més avantguardista. Així destaca el motlle de fer les panades, que combina llauna i fusta, i diu que ha servit per acostar la tradició de fer-ne a les cases on havien perdut el costum. Des del taller d’en Biel Cortés també surten els motlles per fer les formatjades típiques i úniques de Pollença. A més aquests darrers anys el mestre artesà ha iniciat una col·lecció de motlles per fer crespells amb la figura representativa de cada un dels municipis de Mallorca. Val a dir que ja ha elaborat el ‘ca d’Inca, el campanar de Maria, o enguany el gall de Pollença.
Confits i peladilles pugen de preu i baixa la demanda
Un dels forns emblemàtics d’Inca, can Delante, amb Miquel Sans com a pastisser amb més de 70 anys d’experiència continua fent els tradicionals confits de Pasqua. Confits, peladilles i confits grossos amb una ametlla dins, explica el veterà pastisser que en va aprendre treballant a can Delante des dels 14 anys. Però, recorda com antigament feien més de 4.000 quilos de confits per les processons de Setmana Santa. “Ara, diu, com a molt en feim uns 3.000 quilos.
La demanda, com la tradició, ha baixat”. Mentre, el producte s’encareix; “el sucre ha pujat un 30% respecte a l’any passat”, destaca.Fet que ha repercutit en el preu final del producte, així els confits grossos van a 13,5 € el quilo, els confits petits a 10,50 €/kg i les peladilles a 11 €/kq. Són les llepolies de les processons.
Mones de xocolata i Rosco de Pasqua
Els pastissers més joves i engrescats amb l’ofici, amb la innovació i amb les ganes d’experimentar i alhora recuperar tradicions com són Rafel Solivelles, del forn can Rafel de Búger, o Joan Tugores Segura, del forn can Segura de Muro, presenten aquests dies als seus aparadors les artesanals ‘mones de Pasqua’ i en el cas d’en Rafel de Búger, el Rosco.
“Cada any feim més panades, robiols i crespells, a la gent li agrada menjar-ne per aquestes dates, però molts ni en saben fer, o no les volen fer i opten per comprar-les”, apunta en Joan Serra, que està inmers en els preparatius de tots els productes que li demanaran a partir de la Setmana Santa, però sobretot, en l’elaboració de les ‘Mones i Ous de Pasqua’. “Feim més de 500 quilos de xocolata i ja anam elaborant els ous i les figures que completen les Mones des de fa un mes, ja que hem d’omplir tres tendes!”, explica. Reconeix que la xocolata enguany ha pujat de preu, però assegura que el producte final manté el mateix que l’any passat (des de 3,5 euros a 50-60 o fins a 200 euros).
En Rafel Solivelles a més dels ous de Pasqua fa uns anys va recuperar el Rosco; una coca rodona amb un forat al mig i decorada amb confits de colors. Aquest pastís, és característic de Pasqua, pels confits, i el regalaven i regalen els Padrins als seus fillols el Diumenge del Ram.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió