Anant per vorera de la mar, passat s’estany de Son Real, que és on acaba el torrent d’es Revellar, el que passa dins la finca de Binicaubel, comença la possessió de Son Serra de Marina.
El darrer propietari, Joan Massanet Moragues, descendent de Muro, va urbanitzar la vorera de mar, seguint l’exemple de Can Picafort. Aquest projecte d’urbanització, tingué lloc l’any 1951, i fou aprovat l’any 1953.
Són curioses algunes normes de conducta moral, que exigia als compradors dels solars, una deia, que homes i dones no es banyessin junts, a la mar. L’any 1954 ja es construïren cases. El nom de la urbanització va ser, Colònia Verge del Carme, també anomenat Son Serra Vella.
L’any 1966 Salvador Piña Genovart, i Mateu Dalmau Flo, promogueren una ampliació de la urbanització, mirant cap a l’interior de la garriga, i l’anomenaren; Serranova.
L’any 1978 es va habilitar una capella, convertida en parròquia, amb el nom de Verge del Carme
Es distingeixen les dues urbanitzacions, en el fet que cap de les dues, té planta hotelera. Els seus habitants són dels pobles veinats.
Petra és el poble que li venia més avinent, arribar a la mar. A principis de segle, un temps en què el vehicle més utilitzat, per anar-hi, era el carro. Aquesta tradició, encara és dur a terme com a dia comomeratiu. L’any 2014, hi anaren 300 persones, 55 carros i 25 cavalls.
No cal dir que a l’actualitat la majoria de residents, i estiuejants, són de nacionalitat estrangera. Ho han triat, per la seva calma i tranquil·litat,igual que els residents habituals o de temporada, vilers, petrers, llubineres, poblers i qualque inquer.
La colònia de Son Serra es nodreix d’aquests veïns que defugen de l’aglomeració turística i de la planta hotelera, ja que a Son Serra no hi ha hotels, malgrat el 1971 una postal il·lustràs l’Hotel Dos Playas, que actualment no funciona com a tal, sinó com apartaments i acull un dels establiments de trobada dels visitants de Son Serra, el Sol. Val a dir que la colònia, primer amb finalitats agrícoles i actualment residencial, també acull una botiga, que alhora fa de cafè veïnal, provisiona queviures, i és un punt per deixar encarrecs entre els veïns.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió