El dejuni, més enllà de la Quaresma

Una de les característiques pròpies del temps quaresmal són els dejunis. El dejú consisteix en deixar de menjar total o parcialment durant un cert període de temps. La pràctica és comuna a moltes religions i cultures d’arreu del món i s’efectua per tal d’assolir determinats estats de consciència i per purificar el sistema digestiu i els intestins, per purgar, una vegada l’any, el cos. La pràctica del dejú havia estat obligatòria durant el temps de Quaresma, imposada per l’Església. 

En un principi la Quaresma durava només 40 hores durant les quals es practicava el dejú absolut. L’any 325 el Papa Gregori el Gran va establir, durant el Concili de Nicea, el període de 40 dies de Quaresma i els dejunis van variar. Des d’aleshores, l’Església va promoure, juntament amb altres prohibicions i restriccions, un dejuni parcial: durant els 40 dies de Quaresma no es podia menjar cap tipus d’animal amb sang, ni ous. En alguns indrets, en canvi, es feia una Setmana de Dejú o Dejuni dels Sis Dies, durant els quals, just abans de la Setmana Santa, la persona feia un dejú estricte.

L’abstinència és una de les característiques més significatives d’aquesta època. Com passa en altres religions com la musulmana o la jueva, s’imposen certes restriccions en la vida quotidiana i no està permès menjar carn, fumar, o tenir relacions sexuals. 

En els últims anys, en els països d’àmbit occidental, el temps de Quaresma s’ha escollit, per ser un interval de temps idoni (ja no fa un fred tant rigorós i encara no fa una calor insuporatable) per a practicar algun tipus de dejuni. Molts, totalment desvinculats de les pràctiques religioses, sino més aviat com una forma de netejar, una vegada a l’any, el sistema digestiu, fent prevaler la salut o l’estètica i el culte al cos. Hi ha molts tipus de dejuni, des dels que consisteixen en abstenir-se de menjar segons quins aliments durant uns dies o deixar d’ingerir segons quines begudes determinats dies a d’altres més complexes. N’hi ha que opten per substàncies depuratives, com api, nap i cebes. D’altres recomanen utilitzar fruites, aigua i te. Un altre tipus de dejunis són els de xarop de sàlvia i suc de llimona o els de most; s’ha demostrat la seva eficàcia en malalties com el sobrepès, la hipertensió o les al·lèrgies.