“El pueblo de Llubí en la isla de Mallorca nos inspiró para bautizar esta horma. Es un municipio interior ubicado en el centro de la isla, que cuenta con una gran gastronomía local, en especial son conocidas sus alcaparras, su dulce licor de hierbas y miel. Consideramos que Llubi es la horma ideal para calzado casual. Es la horma más ancha que tenemos actualmente en nuestra colección y tiene un ajuste muy cómodo”.
Amb aquest escrit el poble de Llubí dóna nom a una forma de sabates, diguem-ne “per un calçat casual, de forma ampla i molt còmode”. Així ho defineix la marca Carmina. Aquesta s’acompanya dels dissenys que han sorgit d’aquesta ‘forma ampla i còmoda’. Unes botes d’home que el seu preu oscil·la entre els 500 i 600 euros el parell. Uns preus que els situen al darrer crit de l’alta moda de disseny i del calçat. Similitud extrapolable a l’encariment de l’habitatge al municipi i a les grans inversions que es preveuen en mans de grans magnats.
La marca Carmina-descendent de l’antiga marca Yanko, a la qual hi van treballar molts de llubiners i llubineres en el seu bon temps-, no sols es fitxe en Llubí per fer les seves creacions, però si que es pot dir que col·loca el municipi en el mapa illenc i sobretot internacional, més enllà de la via de cintura. Ho fa col·locant-lo al costat d’altres models de calçat i formes que porten el nom de Sineu, Inca, Calvià o, fins i tot, Oxford.
És de suposar que aquesta definició de màrqueting de la marca de calçat res ha influit en que durant els darrers anys molts de nousvinguts, i altres que encara no havien descobert el poble d’aprop, el qualifiquen com “el poble de moda”. I potser sí, si es te en compte el creixement poblacional, sobretot de joves famílies i també un sector d’estrangers amb doblers per invertir que s’hi instal·len i capgiren el mercat immobiliari i també la demanda de serveis, com els educatius. Una gran quantitat de ‘personatges’, professionals i inversors que també hi han posat l’ull al damunt, i on molts s’hi han instal·lat. Una xifra que per una població de menys de 2500 habitants deixa petjada.
Nous llubiners
Des de fa una dècada Llubí ha acollit nous vinguts amb segell de professionalitat artística, a més d’ altres col·lectius que han calat al poble i han trobat un lloc on quedar-se i treballar, com puguin ser la petita colònia de rumanessos o diferents famílies de magrebins que també fa anys hi tenen el seu domicili i tota la família. Alguns catalans, és a dir residents habituals a Catalunya, també amb els anys s’hi han instal·lat, primer durant les vacances i alguns ja han canviat el cicle i ara viuen a Llubí i fan les vacances a Catalunya. Aquests dos darrers anys, talvolta accentuat per la pandèmia, al poble hi ha censat 90 habitants més, segons el cens oficial de principis d’any que situa el municipi amb una població de 2387 habitants. Una xifra, segons apunta la batlessa, Magdalena Perelló, “que si es mesura al llarg d’aquesta legislatura ha suposat un moviment poblacional d’unes 200 persones més, encara que algunes han partir”.
Pel que fa als nousvinguts, que han assentat la seva tasca al poble i han continuat amb la seva professió artística, destaca el dibuixat Ata La Salle, que optà per fugir de Madrid i instal·lar-se a les Coves de Llubí, on a més ha fundat l’editorial Autsaider Còmics. La seva dona, Araceli, dissenyadora que actualment imparteix classes de llatra als veïns. La parella musical que conformen el grup Soniante, Malte Darko procedent d’Alemanya i Teresa Alda de Taiwan, també fa anys que van escollir aquest poble. Juan de la Cruz, exjugador del bàsquet argentí i que va estar a les files del Club Blaugrana, també fa uns anys que ha fitxat la seva residència al municipi. De la mateixa manera ho ha fet l’escriptora i recent guardonada amb el premi Llibreter de l’Any, la catalana Glòria de Castro. La llista de personatges que han destacat dins el seu àmbit és fàcil d’ampliar. Tots ells tenen una similar característica; arriben per casualitats vàries, per recomenacions d’amics, o únicament per atzar “a la recerca d’un municipi petit, ben situat i tranquil”, diuen alguns i, afegeixen “després trobam la gent, l’espai, els serveis i l’àmbient que ens hi ha fet quedar”, com explicava De Castro, parella del cuiner Eduardo Martínez, que regenta un dels restaurants que ‘està més en boga’ de l’illa, es pot dir, el Brut, per el tipus de filosofia en servir i preparar el menjar i presentar-lo als comensals, “com una posada en escena”, com han vingut a definir aquest antic magatzem de fusta esdevingut espai gastronòmic selecte.
Si continuam amb la cuina selecta per presentació, productes i qualitat Llubí també acull un altre restaurant regentat per la cuinera Caterina Pieras, que acumula un preuat curriculum gastronòmic. A través d’ells també són molts els visitants que s’hi apropen. I, encara que la majoria s’entornen, ja el situen en el mapa de Mallorca més enllà de les zones estrictament turístiques de vorera de mar.
Un altre turisme i el boom de la construcció
També cal fer referència als múltiples ‘berenedors’ que els dissabtes són habituals, amb les seves motos, bicicletes o simplement amb el turisme de cada dia, a l’altre extrem de l’oferta gastronòmica, can Manescal; un cafè de poble que de la mà de tres dones ofereix plats de la cuina més tradicional, res a envejar pels millors paladars!
Si parlam de turisme, Llubí també s’ha fet un lloc quant a petits hotels d’interior, que oferten des de 3 a un màxim de 15 habitacions als seus clients al llarg de tot l’any. Aquesta oferta acull, ja no sols el turista d’interior, sinó també aquell viatger que per gust, esbarjo o també per feina, decideix fer aturada al que temps enrere fora llogueret de Muro, ara esdevingut en el ‘poble de Moda’.
I la moda a vegades surt cara. I altres, atreu grans inversors que fan l’aposta milionària. Així, Llubí afronta dos reptes, per un costat la creixent demanda d’habitatges; uns urbans i altres en terreny rústic i amb possibilitats de grans inversions immobiliàries. “La gran activitat urbanística, amb reformes i construccions d’habitatges, tant a sòl rústic com dins urbà-explica la batlessa- ha fet que s’hagi ampliat el servei de l’arquitecte a l’àrea d’urbanisme”. Així, apunta, s’ha passat de tenir un tècnic-aparellador-arquitecte- un cop per setmana, a tenir-lo cada dia. Segons les dades municipals des del 2018 al 2022 l’increment de llicències i permisos d’obra ha estat entorn del 160%. Les llicències per obres concedides el 2018 van ser 121, mentre que l’any passat es van concedir 150 i en el que duim del 2022, ja n’hi ha 144 d’atorgades.
Un exemple d’aquesta ‘moda’ inversora o per establir-se al municipi es pot observar en tres indrets; l’interior de casc urbà, amb bastides d’obra a molts de carrers; la nova zona urbana del Born, que després de 25 anys ha estat recepcionada fa un any. I, on dels 47 solars, ja n’hi ha 3 d’edificats, altres 2 amb permisos, a més de cinc vendes.
Per altra part, l’atractiu de Llubí, on algú ha vengut a nominar la ‘Toscana’ mallorquina, també ha tengut un focus amb gran interés inversor i també detonant de la vinguda a menys de la noblessa i els grans terratinents, que s’han vist abocats a vendre les terres, de les quals s’han fet gran parcel·lacions. Un exemple és Vinagrella, on després d’una venda i parcel·lació, el 1991 s’aprovà un total de 21 solars per edificar. A les hores es van fer dues grans construccions, una d’elles de la família Gómez Acebo. Ara, tres dècades després els Gòmez- Acebo, han venut els terrenys i xalet, sent el nou inversor una empresa relacionada amb l’exembaixador americà, durant la presidència d’Obama, James Costos i la seva parella, el prestigiós interiorista Michael S. Smith. Aquests a més, sembla que mantendrien altres projectes al municipi i dins els antics terrenys de Vinagrella, on hi ha altres tres sol·licituds per fer noves construccions, amb el que fora l’expresident de Google, Eric Schmidt.
L’atractiu de Llubí, pels nouvinguts joves amb parella i fills en edat escolar, és la tranquilitat que els reporta per ells i els serveis que s’ofereixen pels infants. Una mostra és l’ocupació de la nova escoleta de 0 a 3 anys, que amb poc més d’un any de ser estrenat el nou edifici, té les 45 places plenes. Mentre, a l’escola aquesta legislatura s’han desdoblat les aules d’infantil, primer i sisè.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió