Avui ens ha deixat un dels col·laboradors i articulistes de SA PLAÇA, Celestí Alomar. Molts han estat els que han lloat la seva trajectòria política, sempre amb idees fermes i que han girat la vista cap a les necessitats de la gent i el país. Des dels inicis de la seva joventut, com a estudiant inquiet a la moguda estudiantil de Barcelona, dels anys seixanta i setanta, com al llarg de la seva vida. Una vida activa social, política i culturalment. I des de SA PLAÇA podem assegurar que amb una mirada des de les arrels llubineres.
Altres descriuran un Celestí polític, diplomàtic, impulsor i defensor de la primera ecotaxa amb el govern de progrés de Francesc Antich. Des de la proximitat de la informació local i propera, cal destacar l’interès que en tot moment va tenir Celestí per Llubí. No debades amb els primers ingressos de l’ecotaxa ja va proposar, i es va executar, la compra de la Farinera de can Suau, avui un espai cultural de primer ordre dins el municipi i cada vegada més, més enllà del poble.
Celestí Alomar va demanar per ser articulista de SA PLAÇA, aquesta petita revista que per un home de les seves qualitats intel·lectuals, polítics i socials, hagués pogut semblar un no res. Però ell no era així. Tenia un do innat. Una empatia per les coses senzilles, que podien arribar a ser grans projectes de futur. Des de les pàgines de SA PLAÇA va fer un caramull d’articles. Uns de caràcter polític, sempre acompanyats d’una acurada anàlisi, a més d’exemples i tot per fer-se ben entenent. Altres van versar entorn la lectura de llibres o pel·lícules que li havien aportat alguna cosa que ell considerava necessari de transmetre. Perquè, si en Celestí tenia alguna cosa, era que no es guardava el coneixement per a ell. Li agradava i feia esforços per transmetre’l i compartir-lo. El debat i la tertúlia eren el seu fort, tant davant un públic molt assenyat, com dins el cafè o a la plaça de Llubí. Tornant als articles, Celestí, malgrat passar un bon grapat d’anys fora del seu poble i de Mallorca, mai va deixar de perdre el contacte amb la seva gent. A més la seva ment prodigiosa i el fet d’haver estat ‘un nin de carrer’, amb un pare apotecari i polític, el va dur a conèixer gairebé totes les famílies del poble. I si d’algun havia perdut el rastre no dubtava a demanar i debanar l’enfilall familiar per trobar les arrels. Així doncs, un caramull d’articles ‘placers’ els va dedicar a contar històries de personatges que per ell eren vertaders mestres, savis, o simples veïns que li van deixar empremta i que com a bon literat anava debanant curioses històries pels lectors de SA PLAÇA.
De Celestí Alomar també val la pena destacar la seva faceta com embaucador, ja no sols pel seu tarannà i posat, sinó per la seva capacitat de voler aprendre i conèixer més del que també pensaven els altres de qualsevol qüestió. Aquí és on Celestí sempre li agradava estar envoltat del jovent. Per saber el que feien pensaven i alhora fer una anàlisi del futur en general.
A SA PLAÇA engrescà a participar-hi i compartir quinzena la seva filla Tonina, que s’anava alternant amb ell per fer l’article corresponent. Articles totalment diferents els de na Tonina, però amb la mestria que li havia aportat. I també feu que el seu fill Francesc il·lustràs cada un dels seus articles. En Toni i na Carme, els altres dos fills, no van col·laborar mai amb la revista, però sí que sempre eren presents en múltiples converses que ell mantenia.
De Celestí es poden omplir pàgines i pàgines, que de segur s’ompliran aquests dies. Ara potser ha arribat l’hora de deixar-lo reposar i deixar també reposar les emocions i sentiments que ha provocat la seva mort. Temps hi haurà per fer memòria i recordar el seu llegat, rellegint articles, entrevistes i fent una rialla, com un aclucar d’ulls. Això precisament és el que ha fet ell i per una d’aquelles coses de la vida, ho ha fet just dos dies després que també enllestís el mateix camí el seu amic-germà de l’ànima, Joan Antoni Poquet, nebot del capellà Jeroni Poquet. La família Poquet i la de Celestí van estar sempre molt unides per circumstàncies polítiques i de repressió durant el franquisme. Van lluitar defensant les seves idees i per una societat millor. Molts van ser els moments que ambdós amics van compartir des de la infància. Ara han optat per anar-se’n junts.






















Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió