La ciutat de la pell rep una onada d’estacions de servei atretes per la ubicació de la primera línia devora l’eix Palma-Alcúdia. Actualment ja n’hi ha set i creix la demanda.
La idea de concebre Inca com un punt clau de Mallorca com a nus de comunicacions i de logística segueix avançant de manera accelerada a nivell urbanístic, sobretot si fixam la mirada a la ronda Migjorn i les avingudes Jaume I i Jaume II, que conformen el cinturó urbà entre la carretera a Binissalem i la sortida direcció a Alcúdia. Un vial exterior que per l’accessibilitat des de l’autopista ha estat ‘poblat’ primer pels supermercats de les primeres firmes, i ara arriben els efectes de l’onada de noves benzineres.
En poc temps, s’ha inaugurat una estació de la petroliera Cepsa davant l’institut Berenguer d’Anoia i s’està acondicionant un terreny per instal·lar una nova benzinera devora el concessionari Ford del polígon, i ja es mouen fils per part de noves firmes petrolieres per comprar o llogar altres terrenys del mateix entorn de la carretera d’Alcúdia. D’aquesta manera la ciutat suma a l’actualitat 7 benzineres, més altres dues en projecte. El terme ‘hub’ fa anys que es menciona a la ciutat per referir-se a la seva situació estratègica com a punt de confluència de les principals xarxes de transport: carreteres, autopista, tren i línies de bus. Un port interior que sembla molt atractiu per l’insaciable parc automobilístic, que segueix incrementant-se any rere any, i que necessita espais de fàcil accés, aparcament i que ofereixi serveis com supermercats i punts de càrrega pels vehicles.
Des de l’Ajuntament se senyala que davant el ‘boom’ de benzineres poc poden fer si la sol·licitud és a sòl industrial. De fet, fa set anys intentaren aplicar sense aconseguir-ho una moratòria a aquestes estacions davant l’allau de peticions que començaven a entrar. Aquesta onada de gasolineres ha coincidit, o bé, ha provocat, una dura batalla en la cursa per sembrar el territori de noves instal·lacions, sobretot, entre les petrolieres que ja estaven esteses i les noves marques anomenades ‘low cost’ i en mans majoritàriament de fons d’inversions que han vist un niu de negoci important i s’hi han abocat. Les disputes han acabat en diverses ocasions als tribunals, i, per exemple, les associacions de benzineres low cost (on hi ha Ballenoil, Petroprix, Gasexpress o Plenoil) denuncià als grans operadors, com Repsol, Cepsa i BP per “pràctiques anticompetitives”. A la vegada, les ‘low cost’ han vist com molts ajuntaments aprovaven normatives per evitar la ‘plaga’ de benzineres sense personal.
Des de l’associació balear d’estacions de servei -AESBA-, el seu president, Joan Mayans, reconeix que el sector viu un moment intens de transformació per l’onada de benzineres low cost, tot i que ell s’estima més anomenar-les «no ateses», ja que no compten amb cap treballador contractat. «Aquest boom de noves benzineres que apareixen pertot va començar fa anys a la península, després a Menorca, i ara omplen Mallorca, i la realitat és que el pastís a repartir és el mateix, i com més són més petit és el bocí, està clar». Mayans explica que defensen el valor de tenir almanco una persona a cada estació «per atendre si algú necessita ajuda, per vetllar per la seguretat… però si davallen els ingressos començarem a haver de tancar, reduir personal o reconvertir-nos tots en llocs desatesos». Una de les sortides, diu, és la d’incentivar la venda a botigues, tot i que això provoqui queixes per exemple dels forners.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió