“Vius a ca teva i tens la sensació que fas nosa”

La saturació suposa que ben aviat apareixen problemes de convivència fruit de la nova realitat. Com va succeir quan els ciclistes anaven fent acte de presència a les carreteres secundàries, les primeres veus lloaven la injecció econòmica per pobles que mai s’havien beneficiat directament del turisme, però a mida que s’ha incrementat la quantitat, la percepció va canviant.

El món de la construcció no n’és aliè a aquest boom del turisme interior, tant pel que fa a la compra de cases com a segona residència (o tercera) de ciutadans estrangers que volen passar una part de l’any a una casa de poble, com pel que afecta al lloguer vacacional de temporada.

   Pobles com Alaró o Santa Maria  han vist com les immobiliàries els situaven com a destinacions ‘top’, per ubicació dins l’illa i per tenir aquesta etiqueta de poble ‘amb encant’, com també és el cas de Búger. Això ha significat l’obertura de més oficines immobiliàries i també l’encariment del preu de les propietats. Una agent d’una d’aquestes agències explica que el perfil que es repeteix és de família d’alt poder adquisitiu anglesos, alemanys, però també de cada vegada més de països nòrdics, que ja tenen una bona casa al seu país i, fins  i tot, una segona residència de luxe a països mediterranis, i que ara s’encapritxen per una caseta de poble petita i a zones de casc antic. Això ha fet que cases que podien rondar els 300.000 euros fa una dècada ara s’estiguin comprant per tres vegades més. Amb un plus si tenen o poden construir piscina.

Anunci. Desplaceu-vos per continuar llegint.

   També hi ha empreses de ciutadans d’aquests països especialitzades en comprar cases d’aquest estil i fer una ràpida reforma de rentat de cara i posar-la tot d’una al mercat. Aquestes presses generen conflictes amb veïnats. Un afectat narra com es va sentir envaït per les molèsties quan reformaven la casa del costat: “Vius a ca teva i tens la sensació que ets tu que fas nosa. I generen tants de projectes que ja tenen bons contactes amb empreses constructores del poble, o amb l’ajuntament. Ni la Policia ens prenia seriosament quan denunciàvem que els treballadors entraven dins el corral de ca nostra”.