Fa 22 anys un 7 de novembre, les germanes Joana i Àngela Capó Rodríguez i la cosina Antònia Cabanellas Capó, es posaren al capdavant de l’establiment. N’Àngela recorda que na Joana era la que volia dur un bar, i un dia li va dir, “l’agafam seran quatre banderilles i dos bocadillos i el primer dia no hi cabien, i a damunt va coincidir amb un Barça-Madrid”. Madò Joana i l’amo en Llorenç duien aquest bar que se deia Cas Ferreret, i aquí se feien berenars. Com abans, una hora berenant. I si tenies pressa podies partir. Completament diferent d’ara. “Madò Joana de cas ferreret se jubilava. I ja tens na Joana que va anar a xerrar amb sa madona. I el compromís va ser que en tancar el bar li donaria a ella. I així va ser”. Cada matí, madò Joana passa pel bar, pel bon dia. Diu n’Àngela que “no és una dona de bar, però sempre passa, ens duu tàperes, herba-sana per als caragols, viu aquí dalt”.
Com moltes filles majors, a n’Àngela li tocava ajudar, estar a la cuina, i recorda que “a mi no sempre m’ha agradat la cuina, però se me dona bé cuinar”. Li agrada la cuina tradicional mallorquina, encara que li agrada fer plats elaborats i innovadors, “però ho deix per quan estic amb la família. De no res puc fer cuina, m’agrada obrir la gelera i cuinar del que hi ha, pot ser cuina fusió, plats orientals, creacions….però això a casa”.
Després de vint-i-dos anys a la cuina de Can Manescal n’Àngela matisa que “si no m’agradàs no ho faria. Som autodidacta. Tot ho he après practicant, amb l’experiència. A ca nostra mai no fèiem paelles. I ha estat practicant. És el meu home el que fa les paelles a casa”.
Els variats de Can Manescal són reconeguts arreu de Mallorca: callos, llengua, llom, ronyons, pilotes, peus de porc, sípia amb salsa. Acompanyament de l’ensaladilla. Encara que hi hagi moments que en lloc d’un bar sembli un restaurant Can Manescal ha anat ampliant la seva oferta culinària. Així ens ho conta n’Àngela: “Cada primer de mes faig anguiles, frites amb salsa de tomatiques i pebres. Vàrem començar així pel cap de setmana, n’Antònia per sa gent que no li a grada el variat. I vàrem començar amb plats com el cordon blue, fet nostre, pepitos, rap a la marinera, sopes mallorquines, escaldums de pollastre i pilotes, llom a la taronja, bacallà a la mallorquina o a la marinera. Galtes de porc amb puré de patates. Són plats que anem combinant amb els variats, per dinar per no menjar el de sempre”. Encara que l’important segueixen essent els plats tradicionals.”També feim arròs brut, paelles, i millor si ens ho comanen. Comanar és assegurar-se que hi haurà menjar”.
Els clients són molts diversos, Ciclistes, motoristes…turistes no tant. És un bar per Llubí i per Mallorca i conserva tota l’autenticitat de poble. Amb humor n’Àngela diu que “No hi ha cap bar que tengui na Joana. Venen a veure na Joana, menjar el meu menjar i n’Antònia és el control”.
Na Joana és l’ànima. N’Àngela és l’estómac i n’Antònia el cervell. Elles i en Xisco el cambrer: són Can Manescal. Tot queda en família. Aquest és el tàndem que funciona 22 anys després de començar aquesta història culinària de Can Manescal
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió