La cuina mallorquina, el tresor de Los Patos

Les cuines dels nostres restaurants s’omplen de joventut. El canvi generacional és un fet a restaurants amb pes de dècades. Un exemple, el restaurant Los Patos, vorejant s’Albufera, a un pas entre Alcúdia i sa Pobla. Després d’una reforma interessant, creant espais suaus per degustar i conversar, la vida marca el relleu generacional, amb Jaume i Biel Font i la tercera generació, amb na Leonor.

Al front de la cuina, el jove Bernat Gost , que expressa que avui, com a xef, “no podria estar a millor restaurant i formar part d’aquesta família”. El restaurant los Patos ofereix la cuina mallorquina, “la cuina que hem vist cuinar als padrins, una cuina que es mereix que la gent jove l’estimi i  tengui en valor”.

Pel pobler Bernat  “la cuina mallorquina es com un petit tresor, amb moltes receptes que s’han perdut i que poc a poc esper poder recuperar”. Considera que la cuina autòctona és molta cuina, i per ell “un bon trempó fins a uns escaldums són gustos inoblidables”. I recalca, “el nostre fil conductor, sense un passat no hi ha un futur” i és contundent quan expresa que hem de “mantenir les arrels i com he dit som un cuiner d’aquí i faré cuina mallorquina”. Recorda la matriarca de los Patos “la padrina Leonor que ens va deixar un receptari i que és el que tenim a dia d’avui, i seguirem amb les seves idees”. A la carta hi trobam l’arròs brut, els canelons de n’Elionor, la porcella de porc negre cuinada a foc lent, les sopes mallorquines, caragols, les anguiles guisades, anguiles frites, fideus amb anguiles, fideus de marjal, per encàrrec,…escabetx amb rajada frita, o escabetx amb llampuga. Hi trobam la sobrassada de Xesc Reina, gambes amb ous frits, ous ecològics de Mater…al costat d’altres incorporacions que també enriqueixen la carta, com el tàrtar de tomàtiga i alvocat amb llagostins i ou.   Gost subratlla que si hi ha oportunitat d’afegir alguna recepta nova, seria sense perdre l’essència de Los Patos per la cuina tradicional. Com ho demostra el cicle dedicat als plats amb anguiles. La proximitat amb s’Albufera i la tradició gastronòmica poblera ho requereix.