– Com a home de banca com avalua la gestió dels comptes municipals, amb constants modificacions de crèdits i factures extrajudicials?
– És una manera de poder fer coses i mantenir determinats serveis. Un extrajudicial vol dir pagar o renovar un contracte repetitiu, però sense que pugui ser tret a licitació per manca de personal. Molts ajuntaments tenim un problema de contractació per manca de funcionaris que es puguin fer càrrec d’aquests llargs processos.
– I perquè no amplien les plantilles?
– Ara estabilitzarem i consolidariem 54 persones interines.
-Però aquestes ja hi són, no suposen cap increment de personal?
– No. La llei no ens permet crear places noves. Així i tot d’aquí a poc incorporarem un nou arquitecte tècnic, ampliant a tres les persones que es dedicaran a la secció d’obres i de llicències, ja que hi ha molta activitat i molts d’expedients. A més hem de tenir en compte que alguns expedients són més complexes ja que tenim un casc antic important amb molts de bens patrimonials que s’han de preservar.
– A més, es fan càrrec de les llicències en sòl rústic. No ho volen cedir al Consell?
– No. No volem perdre el control del que es fa al nostre territori municipal. No volem fer cap cessió de competències en rústic.
– Quines són les previsions de creixement urbanístic. I quina demanda tenen?
– El creixement és zero, ja que es van eliminar tots els falsos urbans. Així i tot hi ha molts de solars al poble per edificar i moltes cases dins el casc antic que darrerament tenen molta més demanda, sobretot per part d’estrangers, alemanys, que durant el darrer any han comprat unes vuit cases a n’aquesta zona.
-El servei d’aigua és una de les qüestions que tenen damunt la taula, com està?
– Per un costat tenim les inversions i millores que hem d’acabar de fer a la xarxa que afectaran a la zona de sa Teulera i els carrers Justícia i Lluna. Per altra part hem iniciat el procés per recupear la gestió de l’aigua de la Platja de Muro que està en mans de Fusosa, que té una concessió en precari i que l’ajuntament ha de recuperar i després avaluar si assumeix el servei com a municipal o si el cedeix en concessió a una empresa privada. Ara manquen fer els estudis econòmics i tècnics per avaluar el que es farà.
-Tocant la zona costera hi ha Capellans. Com està el litigi amb Costes i la defensa d’aquest espai singular?
– Seguim el procés de defensar Capellans tal com estar per dues vies. La tècnica que és que quedin fora del domini de Costes 23 casetes i que el total de les 149 casetes estiguin baix el control municipal. I la segona és la defensa de tot el nucli de Capellans com a zona comunal.
– Així i tot cal posar-hi ordre o condicions?
-Cal fer un Pla Especial, sobretot per canalitzar les aigües residuals. El Pla també haurà de regular l’adjudicació de les casetes i la renovació de les concessions. De moment tot està paralitzat fins que Costes dicti una resolució. Mentre, aquest estiu ja entrarà en vigor la zona ACIRE que estarà vigilada per càmeres i on sols hi tendran accés els vehicles de residents murers, o altres autoritzats.
– Un altre problema ‘històric’ és la depuradora de la zona costera. Què passarà?
– Després de dos anys sense problemes és de preveure que enguany hi tornarà haver vessaments per l’accès de cabdal dels dos nuclis. El litigi està obert i Santa Margalida és qui ha de fer la depuradora, té els terrenys i el projecte.
– Quines inversions tenen previstes per cloure la legislatura?
– Ara ens ve una glopada d’inversions que durant els dos anys passats han quedat aturades per la pandèmia. A l’escola Graduada tenim dues inversions potents, el reforç de les parets i la teulada que es farà a l’agost amb un import total de 100.000 euros. A la plaça de toros també hi invertiram altres 100.000 euros per obres d’urgència a la zona del bar i altres espais per tal que pugui ser un espai per a diferents actes. Mentre es faran inversions d’Educació ampliant l’institut i en la construcció de la nova escoleta de 0 a 3 anys. I hem presentat projectes Next Generaiton per 5,4 milions d’euros.
– I pel que fa a Cultura.
– Tenim dues cames potents, que són el teatre, amb una programació estable i amb grups locals i la música, amb activitat pròpia de l’Escola i la Banda i amb el Festival Tortell consolidat amb 20 edicions. Ens queda coixa la branca d’arts plàstiques. Ens manca un espai expositiu noble.
Miquel Porquer, en defensa del regionalisme de centre. Miquel Porquer, advocat i treballador de banca, va iniciar la seva carrera política a les files del PP, sense ocupà cap lloc de sortida. Però el que si el va fer fora, diu tot volent passar pàgina, fou un president del govern. El 2011 és quan fitxa i es posiciona, amb altres exmembres del PP i de l’extinta UM, per la Lliga Regionalista. Aleshores passa a formar part del govern municipal sempre amb les crosses del CDM i PP. El 2015, la Lliga deixa pas al PI, on Porquer es manté amb la mateixa estructura de govern. El 2019 repeteix com a candidat del PI i aquest cop es posiciona amb un govern a tres bandes, però amb la diferència que negocia la batlia, que ha assumit juts quan el partit a nivell insular està més fraccionat que mai, “un fet que em dol” diu, alhora que lluita per “evitar la desaparició del projecte regionalista de centre que és el PI”. I que garanteix que “es mantendrà a Muro i sa Pobla”.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió