“De ‘Miquels Serra’ n’hi ha mil a sa Pobla, per això s’han de fer servir els malnoms”

–Per què vos ha interessat investigar aquest tema? 

–Jo el 2009, per curiositat, vaig començar a fer el meu arbre genealògic. Vaig començar a cercar per l’arxiu civil, el de l’Església i el Diocesà de Palma per trobar els meus avantpassats. Allà vaig començar a trobar molts de malnoms de sa Pobla i els vaig començar a recopilar. La revista Sa Marjal també ha estat una font molt important per trobar malnoms. He intentat fugir dels malnoms ofensius i no els he volgut posar al llibre.

–I quins processos d’investigació s’han fet? 

–Fa més de 10 anys que m’hi dedic a investigar aquest tema. Vaig començar tira tira, perquè els meus fills em varen haver d’ajudar bastant amb la informàtica. Vaig haver d’aprendre a utilitzar l’Excel per recollir les dades. Hi apuntava els llinatges que corresponien als malnoms, l’any que estava documentat i el seu significat segons les definicions del Diccionari Català Valencià Balear. Jo ni sóc escriptor ni informàtic i estic orgullós d’haver escrit el llibre en català sense haver-lo estudiat mai.

–Què serà, idò, aquest llibre?

–No és una obra científica ni ho vol ser. És com si fos un diccionari de malnoms. Una recopilació de més de 1.500 malnoms per demostrar que no sempre el malnom i el llinatge corresponen al que tocaria, i per mostrar de quina manera han variat.

–És una cosa exclusiva de Mallorca això dels malnoms?

–Jo crec que sí, perquè a les altres bandes s’han anat perdent. Realment molts dels nostres malnoms vénen de Catalunya. Solen ser llinatges i noms de llocs. Allà els han perdut i aquí els hem sabut mantenir, sobretot als pobles.

–D’on surten els malnoms? La gran majoria d’oficis antics i nous, no és així? 

–Al llibre, a cada malnom l’hi pos la seva tipologia. Sobretot la majoria vénen d’oficis antics i de llocs. Per exemple, a un li deien de can ‘Guàrdia Civil’ perquè el seu pare treballava d’això. Al llibre he recopilat fins a 40 tipologies diferents de malnoms. 

–Com es passen entre generacions? 

–En teoria els fills solen agafar el mateix malnom del pare. Però no sempre és així. M’he trobat casos de dos germans que un té el malnom del pare i l’altre ha agafat el de la mare. I clar, després quan ells han de passar els malnoms als seus fills, ja no els coneixen amb el malnom que haurien de tenir.

–Se n’han anat creant de nous de malnoms? O en algun moment es va aturar?

–Sí, i cada dia en sents de nous. Però jo no he volgut entrar dins aquesta matèria perquè entres en un terreny fangós i no saps si a aquella persona li cau bé el malnom que li diuen. Jo m’he centrat a recollir els que estaven documentats en revistes i arxius. Però jo sempre he dit que si a un li diuen de ‘Can Pere Cul’ no ha d’estar empegueït. Al contrari, ha d’estar orgullós per tenir un malnom documentat del segle XVIII.

–Quins són els que trobes que tenen una història més interessant? Quins t’han sorprès més?

–Una història curiosa que vaig trobar va ser llegint el llibre ‘Joan March, d’aprop’ de Miquel Segura. Anomenava una al·lota de sa Pobla que era l’amant d’en Garau -l’adversari principal d’en March-. A ella li deien ‘na Confit’, un malnom que no havia sentit mai. És curiós perquè no li deien per herència familiar, sinó per la seva bellesa. I n’hi ha pocs així.

–S’estan perdent els malnoms?

–Sí. Però els joves de poble, encara que sigui de broma o per explicar als seus padrins de quina casa són els seus amics, inconscientment encara els utilitzen. Els llinatges són un punt d’orientació, però de Miquels Serra n’hi ha mil a sa Pobla. I per això, és important fer servir els malnoms.

–Què faria per conservar-los? Aquest llibre pot servir almenys perquè en quedi un registre.

–Jo amb aquest llibre tampoc pretenc fer feina per conservar-los, perquè seria anar a contracorrent. Els malnoms s’acabaran perdent. Ara bé, és una part de la història que ha de quedar registrada. Amb els malnoms tu pots saber de quina família véns sense haver d’investigar gaire.

–Fer aquest llibre l’ha engrescat a escriure més coses?

–La veritat és que sí. Ara escric unes memòries personals, però que seran més privades i per la meva família. Llavors també tenc la idea de fer un llibre sobre paraules poc usades, que ja en tenc seleccionades prop de 200. Però estarà temps a sortir, perquè durà molta feina.