Connecta amb nosaltres

Hola, què busques?

Entrevista

“El camí cap al col·lapse s’ha accelerat i els poderosos s’esforcen en guanyar la batalla”

Margalida Ramis, activista ecologista i portaveu del GOB

Bufen temps de crisi energètica i es comença a parlar des de noves tribunes de frenar el creixement continu i el consum il·limitat. Algunes veus fa molts anys que defensaven aquests arguments, com és el cas de Margalida Ramis.

– Com se sent coincidint amb Josep Borrell, que ara parla de baixar la calefacció.

– No deixa de ser un comentari cínic de Borrell. El tema no és baixar la calefacció, la qüestió és que vivim un moment molt complex i que ens demostra que som molt més vulnerables del que es pensàvem. La realitat que ens amaguen és que els recursos s’estan acabant, i la situació internacional actual simplement ho està accelerant tot. La Unió Europea està a un carreró sense sortida i han agafat el camí de vendre a la gent una transició verda, que és el pla Next Generation. Però ens haurien de dir la veritat: no és posssible una transició energètica perquè no hi ha materials per fer-la. El més sincer seria reconèixer que hem de baixar el ritme de vida i tornar a la simplicitat des del nostre territori. Hem de tornar a ser molt més locals. Ens estan posant un vel davant en forma de projectes verds per no ser cruels i dir-nos la veritat.

– En aquest context des del GOB s’ha impulsat una iniciativa per dur al Parlament  una llei pel benestar de les generacions futures.

– És la campanya ‘Avui per demà’ i es basa en fugir del curtterminisme polític i adaptar-nos a aquesta etapa que podem dir de postcapitalisme. Tot neix de la reflexió de com s’ha d’entendre el moviment ecologista a l’actualitat. A partir de 2017 tenim bullint moviments com les kelis, antidesnonaments, els joves del Friday for future…, que són sensibilitats distintes a un problema que té la mateixa arrel. És aquí que veim clar que ens hem de ‘rearmar’ i aportar propostes en positiu.

– Durant el confinament es parlava de la gran aturada, de tornar respirar, del final de la vida accelerada…

– Però el capitalisme liberal ha tornat i amb més ràbia. El camí cap al col·lapse s’ha accelerat i els poderosos s’esforcen en guanyar la batalla del relat. Aprofiten la por de la gent per crear un discurs de nous recursos, de noves solucions, i la gent s’ho vol creure perquè necessita que li donin tranquil·litat.

– Hauríem de dir als nostres fills que no podran viatjar tant en avió com ho hem fet nosaltres, no podran consumir com ho hem fet o no es podran moure en cotxe com la nostra generació?

– A mi em diuen: m’agradaria anar a Nova York, però pens que ben possiblement les meves filles no coneixeran mai Nova York. I no passa res, de fet jo tampoc hi he anat. Els hem d’explicar la situació sense drama. Pens que hauria de formar part del contingut escolar aquest de donar eines per transitar cap allò que ens ve. I cada mare o pare el millor que podem fer és l’exemple propi. Així podem ensenyar altres maneres de viure, altres alternatives. És possible crear nous espais d’implicació, posar la mirada a les xarxes de suport mutu, a les cures a l’àmbit familiar. Per molt incert que sigui el panorama, no hem de caure en el negativisme, ens hem de donar permís per pensar utopies possibles. Es pot rompre amb allò conegut fins ara, i qui ens diu que tot el futur ha de ser negre?

– Aquests moviments sembla que toparan amb les polítiques de les institucions.

– Els moviments socials no tenim ni veu. Hi ha una elit político-empresarial que ho decideix a la nostra esquena. Ara s’ha inaugurat la planta d’hidrogen de Lloseta, i ni tan sols estava a la planificació energètica balear. Ningú sap què significarà la descarbonització de la badia d’Alcúdia. Menystenen a la població i tots sabem que és important una societat civil forta. El Govern de Francina Armengol va deixar clar que no necessita els moviments socials per res. El missatge va ser: hem tornat guanyar les eleccions sense vosaltres, a partir d’ara, diàleg zero, tendreu altres interlocutors. Però quan es debiliten els moviments socials passa el que passa, i ara qui té capacitat de mobilitzar el carrer és la dreta reaccionària. 

– O sigui que els resultats de les eleccions de l’any que ve poc importen?

– No puc sentir gaire implicació. No serviran per transformar res. O sigui que sí, ni fu ni fa.

Bartomeu Noguera
Escrit per

Feu clic per comentar

Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió

Deixa un comentari

Potser també t'interessarà

Calendari Mallorquí

A partir del 26 de novembre començarà a distribuir-se una nova edició del famós parenòstic

Àgora

Els tres joans, pels poblers, van esdevenir una institució

Afers i gent

Mestre Antoni Bissanyes, de Pollença, diu adéu a cinquanta anys de pastisser

Afers i gent

Escriptor, llicenciat en Química i docent a l’IES Marratxí, acaba de publicar 'Com posidònia en un alzinar!'